Josep Pla - Un senyor de Barcelona

Suposant que a vós o que a algun vostre jove amic -els amics del meu temps gairebé tots han mort- pugui interessar la data del meu naixement, m'és agradable de fer-vos sabedor que vaig néixer a Manlleu, a la Plana de Vic, el dia 11 de desembre de 1873.
El meu avi patern era d'Oseja, i de la Cerdanya francesa vingué en aquest país. Vingué amb la família, i el seu fill gran fou, al cap d'uns anys, el meu pare. L'avi Puget s'establí a Vic, on construí una baluerna que en el meu temps venguérem. En el casalot, hi establí una fàbrica de filats i teixits, molt primitiva accionada per mules. En determinats moments, la família arribà a tenir quaranta-vuit mules a l'estable. Aquests animals, dividits en quatre tandes de dotze mules, accionaven 
una sínia que posava en moviment una complicada i sorollosa màquina de filar i de teixir.

Josep Pla (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981). De família de pagesos, cursa estudis de batxillerat a Girona. El 1913 arriba a Barcelona per estudiar Medicina, carrera que abandonà per la de Dret. En aquests anys Pla visqué en una crisi continuada, en què es debatia permanentment entre l'obligació i la distracció. Entrà a formar part de la tertúlia del doctor Borralleres a l'Ateneu, cosa que li falicità l'entrada en el món cultural barceloní. Alternava les col·laboracions entre la premsa comarcal -"Baix Empordà", "Diario de Gerona"-, i les revistes de Barcelona: "La Revista", "Ofrena", "L'Instant", etc... Acabada la carrera entra en el món del periodisme amb un doble objectiu: la independència econòmica de la seva família i integrar vocació i professió. És enviat com a corresponsal de "La Publicidad" a París el 1920, començant així un periple desordenat per Europa, producte del qual són centenars d'articles, cròniques i reportatges; les etapes més important són Madrid, Itàlia, Berlín, Grècia, Rússia, Anglaterra i Estocolm. Entremig és elegit diputat de la Mancomunitat. Es manté a "La Publicitat" després de la seva venda i catalanització, el 1922. Escriu assaigs polítics per a la Revista de Catalunya, col·labora a "El Sol", de Madrid i a "El Día", de Palma de Mallorca. Des de la proclamació de la República cobrirà per a "La Veu de Catalunya" la informació política i parlamentària, bo i fent-se un prestigi com a periodista i adquirint certa anomenada com a escriptor amb obres deficció com Coses vistes (1925) i Rússia (1925). Quan esclata la guerra, Pla se sent amenaçat i en una data indeterminada s'instal·la a Roma, on forma part de la tertúlia del cafè Greco i escriu algun article pel "Il Corriere della Sera". Queden en el terreny de la llegenda la relació de Pla i Cambó, la feina real a Roma i el lligam amb els serveis d'informació franquistes. Pla torna a Catalunya al gener de 1939, i inicia l'etapa d'exili empordanès, cultivant la imatge del rústic solitari. Josep Vergés li proposa col·laborar en el setmanari "Destino", on tindrà una secció fixa des de 1940 fins 1975 i de manera menys constant en el "El Diario de Barcelona" i en "El Correo Catalán". En la immediata postguerra publica alguns llibres en castellà com Costa Brava (1941), Rusiñol y su tiempo (1942), entre d'altres. El segon intent de publicar l'Obra Completa, que comprèn una cinquantena de volums, quallarà gràcies a la relació que manté amb Josep Vergés de l'editorial Destino. Justament és amb la publicació del primer volum de l'obra completa, El quadern gris (1966), quan la seva cotització literària torna a pujar; l'obra consolida la popularitat i el consum de Pla en un públic ampli que en valora, sobretot, els aspectes documentals i humorístics.