¿hasta qué punto el primer párrafo de una novela es importante?
los hay descriptivos, los hay misteriosos, los hay que resumen toda la historia, los hay que despiertan la curiosidad...
a menudo es lo último que escribe el autor, precisamente porque sabe que la continuidad de su lectura depende de este primer párrafo...pero, ¿siempre ha sido así? comprobémoslo.

dimarts, 6 de juliol de 2010

Lev Tolstoi - La sonata a Kreutzer

Era el començament de la primavera. Feia dos dies que anàvem en tren. Pujaven i baixaven del vagó viatgers que feien distàncies curtes, però n'hi havia tres que hi eren, com jo, des del punt de partida del tren: una senyora gens bonica i d'edat madura, que fumava, de cara consumida, amb un abric mig masculí i una gorreta; un amic seu, un home xerraire d'uns quaranta anys, amb l'equipatge nou i elegant, i finalment, un senyor més aviat baix, de moviments bruscos, que es mantenia a part; encara no era vell, però era evident que els cabells arrissats se li havien tornat blancs abans d'hora i tenia uns ulls extraordinàriament brillants, que li anaven ràpids d'un objecte a un altre. Duia un abric vell ban tallat amb coll da xai i una gorra alta de la mateixa pell. Sota l'abric, quan se'l descordava, se li veia una jaqueta llarga i una camisa russa brodada. Una particularitat d'aquest senyor era que de tant en tant feia uns sons estranys, com si s'escurés el coll o iniciés una rialla i l'estronqués de cop.

Lev Tolstoi - La mort d'Ivan Ilitx

Al gran edifici del Palau de Justícia, durant un descans del procés Melvinski, els membres del tribunal i el fiscal es van reunir al despatx d'Ivan Iegórovitx Sjöbäck i la conversa va recaure en el famós afer Krassovski. Fiódor Vassilevitx s'encenia sostenint que el tribunal no hi tenia competència; Ivan Iegórovitx defensava la seva posició; pel que fa a Piotr Ivànovitx, que des del principi s'havia mantingut apartat de la discusió, no hi participava i fullejava la Gaseta que li acabaven de donar.
- Senyors! -va exlamar-. Ivan Ilitx ha mort!
- De debò?
- Miri, llegeixi -va dir Fiódor Vassílevitx, donant-li el diari acabt de sortir, que encara feia olor de tinta.