¿hasta qué punto el primer párrafo de una novela es importante?
los hay descriptivos, los hay misteriosos, los hay que resumen toda la historia, los hay que despiertan la curiosidad...
a menudo es lo último que escribe el autor, precisamente porque sabe que la continuidad de su lectura depende de este primer párrafo...pero, ¿siempre ha sido así? comprobémoslo.

dimecres, 15 de febrer del 2012

James Joyce - Retrat de l'artista adolescent


Al temps que les bèsties parlaven -i que n'eren, de bons, aquells temps!- hi havia una «muu» que baixava pel camí, i aquesta «muu» que baixava pel camí va trobar un noiet tot bufó que li deien el cucut...
El seu pare li explicava aquest conte: el seu pare el mirava a través d'un vidre: i tenia la cara tota peluda.
Ell era el ninet de la casa, el cucut. I la vaqueta baixava pel camí, i allí vivia Betty Byrne: la que venia pastissos de llimona.

dijous, 9 de febrer del 2012

Patrícia Highsmith - La máscara de Ripley

Tom estaba en el jardín cuando sonó el teléfono. Dejó que respondiera madame Annette, su ama de llaves, y siguió raspando el musgo húmedo adherido a los lados de los peldaños de piedra. Era un octubre lluvioso.

Patrícia Highsmith - El amigo americano (El juego de Ripley)

- El crimen perfecto no existe -dijo Tom a Reeves-. Creer que sí existe es un juego de salón y nada más. Claro que muchos asesinatos quedan sin esclarecer, pero eso es distinto.






















cinema


TÍTULO ORIGINALDer Amerikanische Freund (The American Friend)
AÑO1977
DURACIÓN 121 min.
PAÍS
DIRECTORWim Wenders
GUIÓNWim Wenders (Novela: Patricia Highsmith)
MÚSICAJürgen Knieper
FOTOGRAFÍARobby Müller
REPARTODennis HopperBruno GanzLisa KreuzerGérard BlainAndreas DedeckeDavid Blue,Stefan LennertRudolf SchündlerHeinz Joachim KleinRosemarie HeinikelNicholas Ray,Samuel FullerLou CastelDaniel SchimdSandy Whitelaw
PRODUCTORACoproducción Alemania-Francia; Road Movies Dritte Produktionen / Les Films du Losange / Westdeutschen Rundfunk
PREMIOS1977: Festival de Cannes: Nominada a la Palma de Oro (mejor película)
GÉNEROThrillerDrama | Crimen
SINOPSISEl marchante americano Tom Ripley (Hopper) intenta poner a prueba la integridad de Jonatham Zimmermann, un humilde fabricante de marcos (Bruno Ganz) que padece una enfermedad terminal. Ripley le presenta a un gánster que le ofrece mucho dinero a cambio de que trabaje para él como asesino a sueldo. En un principio rechaza la oferta, pero, al pensar en el precario futuro que espera a su mujer y a su hijo después de su muerte, acaba aceptando el trato. (FILMAFFINITY)

dimarts, 7 de febrer del 2012

James Joyce - Dublinesos

Els morts

La Lily, la filla del porter, tenia els peus literalment desfets. Tot just acabava d'acompanyar un senyor al recambró de darrer l'oficina de la planta baixa i l'havia ajudat a treure's l'abric, que l'asmàtica campaneta de la porta del rebedor tornà a sonar i va haver de travessar corrents el rebedor per fer passar una altre convidat. Encara bo que no havia d'atendre les dames i tot. Però la senyoreta Kate i la senyoreta Julia ho havien tingut en compte i havien convertit la cambra de bany de dalt en un vestidor de senyores. La senyoreta Kate i la senyoreta Julia hi eren, tafanejant i rient i preocupant-se per tot, sortint l'una darrera l'altra al replà de l'escala, guaitant a baix per damunt de la barana i cridant la Lily per preguntar-li qui havia arribat.




Al cinema:


Dublineses (Los muertos)
TÍTULO ORIGINALThe Dead
AÑO1987

DIRECTORJohn Huston
GUIÓNTony Huston (Relato: James Joyce)
MÚSICAAlex North
FOTOGRAFÍAFred Murphy
REPARTOAnjelica HustonDonald McCannHelena CarrollCathleen DelanyIngrid CraigieRachel DowlingDan O'Herlihy,
Marie KeanDonald DonnellyColm Meaney
PRODUCTORACoproducción Reino Unido-Irlanda-Estados Unidos; Channel 4 / Delta Film / Liffey Films / Vestron Pictures / Zenith Entertainment
PREMIOS1987: 2 nominaciones al Oscar: Mejor vestuario, guión adaptado
1987: Premios David di Donatello: Nominada Mejor film extranjero
GÉNERODrama
SINOPSISEs el día de la Epifanía de 1904 y está a punto de comenzar una de las celebraciones más concurridas de Dublín,
la fiesta de las señoritas Morkan. Entre los invitados se encuentra Gabriel Conroy, sobrino de las anfitrionas y
marido de Gretta, una de las mujeres más bellas del país. Es una noche maravillosa y los asistentes disfrutan
de una magnífica velada. Gabriel, enamorado de su esposa, la contempla detenidamente cuando suena una antigua
canción de amor. De vuelta a casa, Gretta le confiesa que aquella canción ha despertado en ella el recuerdo de un
amor de juventud, que se vio truncado por la muerte del amado. Nunca antes le había contado a su marido esta
historia. (FILMAFFINITY)