Una gorra de cazador verde apretaba la cima de una cabeza que era como un globo carnoso. Las orjeras verdes, llenas de unas grandes orejas y pelo sin cortar y de las finas cerdas que brotaban de las mismas orejas, sobresalían a ambos lados como señales de giro que indicasen dos direcciones a la vez. Los labios, gordos y bembones, brotaban protuberantes bajo el tupido bigote negro y se hundían en sus comisuras, en plieguecitos llenos de reproche y de restos de patatas fritas. En la sombra, bajo la visera verde de la gorra, los altaneros ojos azules y amarillos de Ignatius J. Reilly miraban a las demás personas que esperaban bajo el reloj junto a los grandes almacenes D.H. Holmes, estudiando a la multitud en busca de signos de mal gusto en el vestir. Ignatius percibió que algunos atuendos eran lo bastante nuevos y lo bastante caros como para ser considerados sin duda ofensas al buen gusto y la decencia. La posesión de algo nuevo o caro sólo reflejaba la falta de teología y de geometría de una persona. Podía proyectar incluso dudada sobre el alma misma del sujeto.
Trad. J.M. Álvarez Flórez y Ángela Pérez
Ed. Anagrama. 1992
A GREEN HUNTING CAP squeezed the top of the fleshy balloon of a head. The
green earflaps, full of large ears and uncut hair and the fine bristles that grew in the ears
themselves, stuck out on either side like turn signals indicating two directions at once.
Full, pursed lips protruded beneath the bushy black moustache and, at their corners, sank
into little folds filled with disapproval and potato chip crumbs. In the shadow under the
green visor of the cap Ignatius J. Reilly’s supercilious blue and yellow eyes looked down
upon the other people waiting under the clock at the D. H. Holmes department store,
studying the crowd of people for signs of bad taste in dress. Several of the outfits,
Ignatius noticed, were new enough and expensive enough to be properly considered
offenses against taste and decency. Possession of anything new or expensive only
reflected a person’s lack of theology and geometry; it could even cast doubts upon one’s
soul.
John Kennedy Toole (17 de desembre de 1937 - 26 de març de 1969) fou un noveŀlista estatunidenc nascut a Nova Orleans, Louisiana, conegut sobretot per la seva noveŀla Una conxorxa d'enzes, guanyadora del Premi Pulitzer.
Les noveŀles de Toole no es van publicar en vida de l'autor. Alguns anys després de la seva mort, la seva mare Thelma Toole va presentar el manuscrit d'
Una conxorxa d'enzes i va aconseguir que es publiqués. L'any 1981 Toole va guanyar el
Premi Pulitzer postumament.
Toole va viure la seva infantesa a Nova Orleans. La seva mare, Thelma Ducoing Toole, era una dona extravagant i narcisista, que adorava el seu únic fill. El pare de Toole era mecànic i venedor de cotxes. La seva mare complementava els ingresos familiars donant classes de música.
Abans d'obtenir una llicenciatura a la Universitat de Tulane, Toole va obtenir un màster a la Universitat de Columbia, i va passar un any com a professor adjunt d'anglés a la University of Louisiana a Lafayette,Louisiana (aleshores coneguda com a University of Southwestern Louisiana). Més tard va ensenyar al Hunter College de la ciutat de Nova York. Tot i que va seguir un doctorat a la Universitat de Columbia, va haver d'interrompre els seus estudis, ja que va haver d'incorporar-se a l'exèrcit l'any 1961. Toole va servir dos anys a Puerto Rico, ensenyant anglès a reclutes hispano-parlants.
Una vegada acabat el servei militar, Ken Toole va retornar a
Nova Orleans per viure amb els seus pares i ensenyar al Dominican College. Passava una bona part del seu temps al
Barri Francès amb companyia d'alguns músics.
Toole va enviar el manuscrit de la seva noveŀla, escrita al principi dels anys 60 a l'editorial Simon and Schuster, que va rebutjar l'obra. La salut de Toole es va començar a deteriorar tant bon punt va perdre l'esperança de veure publicada la seva noveŀla. Va deixar la seva feina de professor al Dominican College, va deixar també les seves classes de doctorat i va començar a beure força al mateix temps que es medicava de fortes migranyes.
Alguns biogràfs de Toole han suggerit que un factor important a la depressió de Toole era la confusió sobre la seva sexualitat i identitat.
Toole va desaparèixer el
20 de gener de
1969, a l'edat de 32 anys,
[1] després de discutir-se amb la seva mare. Alguns papers trobats al seu cotxe demostren que va conduir cap a la costa Oest i després cap a
Milledgeville,
Geòrgia, on va visitar la casa de l'escriptor
Flannery O'Connor. Va ser en el viatge de tornada cap a Nova Orleans que Toole va aturar-se als afores de
Biloxi,
Mississipí, el
26 de març de
1969, i es va suïcidar dins un cotxe. Va deixar un sobre dins el cotxe dirigit als seus pares. La seva mare va destruir la nota que hi havia dins.
Obres
Després de la seva mort, l'any 1976 la seva mare va aconseguir que Walker Percy, un membre de la facultat de la Loyola University de Nova Orleans, llegís el manuscrit d´Una conxorxa d'enzes. Percy no hi tenia cap interès, però quan el va llegir es va enamorar del llibre. Una conxorxa d'enzes es va publicar l'any 1980 i Percy en va escriure el pròleg.
De la primera edició se'n van imprimir únicament 2.500 còpies. Un any més tard, el 1981, el llibre va obtenir el
Pulitzer de Ficció. El llibre ha venut més 1,5 milions de còpies en 18 idiomes.
L'altra única noveŀla de Toole és
The Neon Bible (
La Bíblia de Neó), que va escriure als setze anys i va considerar que era una obra poc madura per publicar mentre encara vivia. De totes maneres, degut al gran interès en Toole
La Bíblia de Neó va ser publicada l'any 1989. La noveŀla va ser duta al cinema amb el mateix nom l'any 1995; va ser dirigida per
Terence Davies.
anomenada Caos, de masses informes, confuses;
