Pere Calders - Cròniques de la veritat oculta

CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA

1. La imprevista certesa
1. El desert
2. La ratlla i el desig
3. La consciència, visitadora social
4. El principi de la saviesa
5. L'any de la meva gràcia
6. La ciència i la mesura
7. La revolta del terrat
8. La clara consciència
9. L'home i l'ofici
10. Coses de la Providència
11. El Teatre Caramar
12. La clau de ferro
2. Ver, però inexplicable
1. El problema de l'Índia
2. Els catalans pel món
3. L'arbre domèstic
4. Cada u del seu ofici
5. L'esperit guia
6. Fet d'armes
7. Història natural
8. La fi
9. O ell, o jo
10. L'"Hedera Helix"
11. Una curiositat americana
12. Quieta nit
3. L'escenari desconcertant
1. Coses aparentment intranscendents
2. La maleta marinera
3. Les mans del taumaturg
4. El geni magiar
5. Feblesa de caràcter
6. Raspall (conte infantil)
7. Un crim

EL DESERT

A la fi d'un mes de juny amable, aparegué l?Espol amb la mà dreta embenada, marcant el puny clos sota la gasa. La seva presència, plena d'aspectes no coneguts abans, feia néixer pressentiments, però ningú no podia imaginar l'abast del cop que l'ajupia.

LA RATLLA I EL DESIG
Poc després d'haver passat el coll d'Area, van venir-me ganes de contar la història de la casa i de la dona meva, i de tot allò que havia perdut amb el miratge. Al meu costat seia un home vell; durant quilòmetres i quilòmetres, havia conservat un mutisme gairebé enemic dels qui l'acompanyàvem -i tenia una mirada quieta, com si els records de llum que conservava no es deixessin dominar per la mobilitat del paisatge.

Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 – 21 de juliol de 1994) va ser un escriptor i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista, que va rebre, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi de 1982 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1986. A més de contes, Calders també va escriure diverses novel·les i articles periodístics en algunes de les publicacions més importants de Catalunya. Els seus escrits destacaven per ser irònics i de vegades fantasiosos. Com a dibuixant, va arribar a dirigir L'Esquella de la Torratxa, juntament amb el seu amic Tísner.

Després de la Guerra Civil Espanyola, on Calders va combatre pel bàndol republicà, es va exiliar a Mèxic i hi va viure vint-i-tres anys de la seva vida. Amb els contes escrits durant els seus primers anys d'exili va confeccionar un recull anomenat Cròniques de la veritat oculta, el seu llibre més conegut, amb el qual va guanyar el Premi Víctor Català de 1954. Calders, però, no va esdevenir realment popular fins a l'any 1978 amb l'estrena d'Antaviana, una obra de teatre de Dagoll Dagom basada en els seus textos. Arran de l'èxit d'Antaviana es van reeditar molts dels seus llibres i es va traduir la seva obra a quinze llengües diferents.L'any 1992 la Universitat Autònoma de Barcelona el va investir Doctor honoris causa.

«

—Per què vàreu començar a escriure? —Perquè tenia el cap ple d'històries. En principi, les escrivia per explicar-me-les a mi mateix, tot posant-les en net. De moment, no comptava amb l'opinió dels altres. Jo tot sol era empresari i públic. Però mentiria si no confessés que quan algú, un amic, em va dir que de tant en tant l'encertava, em vaig sentir molt afalagat. En alguna ocasió, he dit que envejo els escriptors per als quals, segons afirmen ells, el fet d'escriure els representa sofrir; em sembla un símbol de la transcendència del seu treball. M'avergonyeix de confessar que a mi em passa al revés, que sofreixo quan no puc escriure. I que em diverteixo molt quan ho faig.

(Wikipèdia)