¿hasta qué punto el primer párrafo de una novela es importante?
los hay descriptivos, los hay misteriosos, los hay que resumen toda la historia, los hay que despiertan la curiosidad...
a menudo es lo último que escribe el autor, precisamente porque sabe que la continuidad de su lectura depende de este primer párrafo...pero, ¿siempre ha sido así? comprobémoslo.

dimecres, 27 de juliol del 2016

Raquel Ricart - El temps de cada cosa

Bel Arnal solia arribar a classe tan carregat de llibres com d'entusiasme. Amb el pas dels anys la literatura havia esdevingut la seua passió més gran. La literatura dels altres, sobretot la dels morts. Li feia mandra llegir llibres d'autors contemporanis. Preferia el recer de les paraules conegudes, de la literatura amb majúscula, com li agradava de dir.













Raquel Ricart i Leal (Bétera, 1962) és una escriptora valenciana que ha conreat diversos gèneres literaris, sempre en valencià.

RAQUEL RICART
Literàriament es donà a conéixer en guanyar un accèssit dels premis Malvarrosa (1980) amb la narració I entre tant de núvol, ni un glopet de flor. A la dècada dels 80 va publicar narracions en les revistes literàries Celobert i Lletres de canvi Va escriure el text dramàtic Ferrabràs (1990) que va ser posat en escena per Bambalina Titelles. Té diversos llibres publicats: la novel·la negra Un mort al sindicat (Tàndem, 1999), les novel·les juvenils Van ploure estrelles (Tàndem, 2001) que ja porta diverses edicions, El quadern d'Àngela (Tàndem, 2010), guanyadora del Vé Premi Vila de Paterna, Premi Samaruc 2010, inclusió en The White Ravens 2012.,[1] i traduïda recentment al galec, i En les mars perdudes (Bromera, 2012), premi Bancaixa de Narrativa Juvenil.[2] El 2010 guanyà el prestigiós Premi Andròmina de narrativa amb la novel·la Les ratlles de la vida (3i4, 2010), que posteriorment obtingué el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en 2011,[3] i el Premi de creació literària de l'Institut Interuniversitari de Filologia de la Universitat de València.[4]
Raquel Ricart també ha participat dins dels projectes editorials de la Fundació Bromera Llegir en valencià amb els títols Costums i tradicionsBlai, un cor de rodamón, Les dones sàvies del nord, i La nit de les pastràssimes. També ha col·laborat ocasionalment amb columnes d'opinió en el diari El Punt.
Algunes de les seues obres han estat traduïdes al galec O cadero d'Ànxela, (Ed. Galaxia) i al castellà Llovieron estrellas (Brief, 2014).
L'any 2015, ha publicat una novel·la de ciència-ficció: El ciutadà perfecte (Andana) que ha guanyat el premi de la crítica de literatura juvenil [5]que atorga l’IIFV (Institut Interuniversitari de Filologia).
i la novel·la guanyadora del premi El lector de l'Odissea El temps de cada cosa, dins la col·lecció Les ales esteses, de l'editorial RBA-La Magrana.
A l'abril del 2016 ha publicat un llibre de relats en el qual col·labora i que ha coordinat anomenat Entre dones[

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada