Mercè Rodoreda - Mirall trencat

(Una joia de valor)

En Vicenç ajudà el senyor Nicolau a pujar al cotxe. <>. Després pujà la senyora Teresa. Sempre ho feien així, primer ell, després ella, perquè a l'hora de baixar haviem d'aguantar-lo entre tots dos. Era una maniobra difícil i el senyor Nicolau necessitava molts miraments. Tiraren pel carrer de Fontanella i, al Portal de l'Àngel tombaren a la dreta. Els cavallsanaven al trot i les rodes, negres i vermelles, acabades d'envernissar, giravoltaven, lleugeres, passeig de Gràcia amunt. El senyor Nicolau explicava a tothom que en Vicenç valia molt, que si no el tingués es vendria la berlina perquè no es fiaria de cap més cotxer. I com que el senyor Nicolau era generós, en Vicenç en treia molt de profit. Feia un dia rúfol; de tant en tant, entre dos núvols sortia un raig de sol esblaimat que no durava gaire. Tothom sabia, és a dir, el servei i uns quants amics, que el senyor Nicolau volia fer un obsequi a la senyora Teresa perquè quan celebraren el mig any de casats li havia regalat un armari japonès de laca negra amb incrustacions de nacre i or preciós, però que no l'havia entusiasmada. Ell tingué una decepció: <>

Mercè Rodoreda - El carrer de les Camèlies

Em van deixar en el carrer de les Camèlies, al peu d'un reixat de jardí, i el vigilant em va trobar a la matinada. Els senyors d'aquella casa em van voler, però de moment diu que no sabien què fer: si quedar-se'm o donar-me a les monges. De la manera que vaig riure els vaig enamorar i com que ja eren grans i no tenien fills em van recollir. Una veïna va dir que potser el meu pare era un criminal i que quedar-se una criatura desconeguda era molta responsabilitat. El senyor va deixar que les dones parlessin, em va agafar, bruta com anava i amb el paper encara enganxat al pit, i em va dur a mirar les flors: mira els clavells, diuen que deia, mira les roses, mira, mira. Perquè era la primavera i tot estava florit.



Ed 62 Narrativa completa

Mercè Rodoreda - Aloma

–L'amor em fa fàstic!
    Havia pensat tota la tarda en aquell pobre gat i, sense voler, va tancar el reixat d'una revolada. A dalt de tot, entre rodones i cargols de ferro despintat, mig decantada i coberta de rovell, es veia una data: 1886. Havien comprat el reixat feia uns quants anys, a preu de ferro vell, en l'enderroc d'una finca expropiada per eixampla. La casa de seguida va semblar més senyora. I el jardí. Abans tenia una porteta de fusta i si el que hi entrava era massa alt s'havia d'ajupir una mica










Ed 62 Narrativa completa

Thomas Wolfe - El nen perdut

La llum va arribar i se'n va anar i tornar, el retruny de les campanades de les tres en punt va ressonar a través de la ciutat amb el seu bronze atapeït, els ventijols d'abril van espargir l'aigua de la font en làmines d'arc iris, fins que el brollador va tornar al seu lloc i bategà, just quan en Grover entrava a la Plaça.

Traductor/traductora: 

Marcel Riera

Col·lecció: 

El cercle de Viena

Número de la col·lecció: 

45

Nombre d'edició: 

1a

Data de publicació: 

Novembre de 2014

Thomas Clayton Wolfe (Asheville, Carolina del Nord, 3 d'octubre de 1900 - Baltimore, 15 de setembre de 1938) fou un dels principals novel·listes estatunidencs de principis del segle XX.

Wolfe va escriure quatre novel·les així com molts contes, obres dramàtiques i fragments de novel·la.

És conegut per la barreja de prosa molt original, poètica i impressionista amb escrits autobiogràfics. Els seus llibres, escrits i publicats durant els anys 1920 i 1930, reflecteixen clarament la cultura dels Estats Units i els costums de l'època, encara que filtrat mitjançant la seva perspectiva sensible, sofisticada i molt analítica. Va ser molt famós en vida.

Després de la seva mort, el seu contemporani William Faulkner va dir que Wolfe era el millor escriptor de la seva generació; Faulkner es va posar ell mateix com a segon. La influència de Wolfe s'estén als escrits de l'escriptor de la Generació Beat Jack Kerouac, i d'autors com Ray Bradbury i Philip Roth, entre d'altres.

Wolfe és un dels escriptors més importants de la literatura nord-americana moderna i fou un dels mestres de la ficció autobiogràfica.

• Look Homeward, Angel (1929)
• Of Time and the River (1935)
• From Death to Morning (1935)
• The Story of a Novel (1936)
• The Lost Boy (1937), traduït al català com a El nen perdut per Marcel Riera amb Viena (2014)
• The Web and the Rock (1939)
• You Can't Go Home Again (1940)
• The Hounds of Darkness
• The Hills Beyond (1941)
• A Western Journal: A Daily Log of the Great Parks Trip, June 20-July 2, 1938 (1951 by University of Pittsburgh Press)
• The Letters of Thomas Wolfe (1956)
• Short Novels of Thomas Wolfe (1961)
• The Mountains: A Play in One Act; The Mountains: A Drama in Three Acts and a Prologue (1970)
• Welcome to our City: A Play in Ten Scenes (1983)
• Beyond Love and Loyalty: The Letters of Thomas Wolfe and Elizabeth Nowell edited by Richard Kennedy (1983)
• My Other Loneliness: Letters of Thomas Wolfe and Aline Bernstein (1983)
• Mannerhouse: A Play in a Prologue and Four Acts (1985)
• The Collected Stories (Francis E. Skipp, ed.) (1987)
• To Loot My Life Clean: The Thomas Wolfe-Maxwell Perkins Correspondence (2000)
• O Lost: A Story of the Buried Life (2000)

font Wikipèdia