tag:blogger.com,1999:blog-90245690328149858162024-03-06T06:25:46.102+01:00 "els primers paràgrafs de la literatura universal"fins a quin punt el primer paràgraf d'una novel.la és important?
n'hi ha de descriptius, n'hi ha de misteriosos, n'hi ha que resumeixen tota la història, n'hi ha que et desperten la curiositat...
sovint és l'últim que escriu l'autor, precisament perquè sap que la continuïtat del lector depén d'aquest primer paràgraf... però, sempre ha estat així?
comprovem-hoAbraxashttp://www.blogger.com/profile/05887867553932090828noreply@blogger.comBlogger233125tag:blogger.com,1999:blog-9024569032814985816.post-56675520585061282732022-08-16T22:20:00.006+02:002022-08-16T22:20:46.252+02:00Albert Forns Canal - Abans de les cinc som a casa<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkTfcd_IkVBzJhCY7evEWjsgmV6dg1LCpOpMxiRBLpM6fKtwPgKDZgN4FUtYC3beYktuloX1_YLiEoKSONjQWD0nHE1z7q_8VufrJE_9K7SmzdQUP0PrZMBTl7Ua6N3YmSI334JjJdwPncS_zeq8dsDkey3s_w2YadfdwkgMAsMRBULWUbCqJKlzK4jw/s280/4F31ED5A-CFCE-463D-B258-5D85BC2F54D2.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="280" data-original-width="183" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkTfcd_IkVBzJhCY7evEWjsgmV6dg1LCpOpMxiRBLpM6fKtwPgKDZgN4FUtYC3beYktuloX1_YLiEoKSONjQWD0nHE1z7q_8VufrJE_9K7SmzdQUP0PrZMBTl7Ua6N3YmSI334JjJdwPncS_zeq8dsDkey3s_w2YadfdwkgMAsMRBULWUbCqJKlzK4jw/w261-h400/4F31ED5A-CFCE-463D-B258-5D85BC2F54D2.jpeg" width="261" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">I</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">El 21 de juny de 2015 vaig comprar una vida.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Era diumenge, i com la majoria de diumenges jo voltava pel mercat de Sant Antoni, remenant llibres vells, quan en una de les parades vaig trobar una pila de llibretes relligades amb una goma de pollastre. I mira que al costat hi havia primeres edicions de clàssics catalans introbables, i una mica més enllà uns quants pamflets de la Segona República, i al fons treia el cap una col·lecció de manuals d'excursionisme fantàstics, però jo em vaig anar a fixar en les llibretes, l'anaguet més lleig de la parada.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">La de dalt només tenia una etiqueta a la coberta i hi posava <<Diari 1970-1971>>. La vaig deslliurar de la goma elàstica i vaig començar a fullejar-la. Era tota escrita a m'a, plena des de la primera pàgina fins a l'última, en català normatiu i amb una lletra clara i entenedora. Centenars d'anotacions, de les anotacions d'algú, vés a saber qui. En aquella primera llambregada hi vaig veure viatges per Europa i descripcions del dia a dia a la Barcelona de llavors. I n'hi havia més: <<1969-1970>>, deia el segon quadern, <<Diari de l'1 de gener al 7 de juny de 1979>>, posava el tercer, i així fins a tretze. Tretze llibretes. Els diaris personals d'algú, venuts de qualsevol manera.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSEtoEF9lI0LAuapKY5By82RPCjiYpKBbUpeq82fHttMxm54kbPBy0DyMuYuHQEdEmbeUBShpmi87bWWPM24MCbWmFGymx0hbkctHxW29QJ4TgeWyAD1d6maabQVJjrNf5O_17VZSjJDZ3T6w8KK6KcYnwxJ_doWomke21pNwWqiJvt6WKBhxJDFwRqg/s600/0174E22C-D6BA-4E75-A503-F331BC5FA139.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="427" data-original-width="600" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSEtoEF9lI0LAuapKY5By82RPCjiYpKBbUpeq82fHttMxm54kbPBy0DyMuYuHQEdEmbeUBShpmi87bWWPM24MCbWmFGymx0hbkctHxW29QJ4TgeWyAD1d6maabQVJjrNf5O_17VZSjJDZ3T6w8KK6KcYnwxJ_doWomke21pNwWqiJvt6WKBhxJDFwRqg/w320-h227/0174E22C-D6BA-4E75-A503-F331BC5FA139.jpeg" width="320" /></a></div><strong style="-webkit-text-size-adjust: 100%; border: 0px; font-family: Raleway, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Albert Forns</strong><span style="-webkit-text-size-adjust: 100%; background-color: rgba(238, 238, 238, 0.9); font-family: Raleway, Arial, sans-serif; font-size: 15px;"> (Granollers, 1982) es dedica a escriure. Va estudiar periodisme i ha treballat a les dues bandes de la trinxera, a la premsa digital i en gabinets de comunicació d'institucions culturals com el CCCB. Quan internet començava a treure el cap, va impulsar diverses revistes en línia que van rebre molts premis però que no llegia ni Déu, i ara col·labora al digital Núvol amb crítiques de teatre, cinema i arts plàstiques, mentre continua a la recerca d'una feina estable. Manté el blog www.albertforns.cat i ha publicat dos poemaris, Busco L que em gemini i Ultracolors. Albert Serra (la novel·la, no el cineasta) és la seva primera novel·la.</span><p></p><p style="-webkit-text-size-adjust: auto; animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px; transition-duration: 0ms !important;"><b style="animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; transition-duration: 0ms !important;">Albert Forns i Canal</b> (<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Granollers" style="animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none; transition-duration: 0ms !important;" title="Granollers">Granollers</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/8_d%27abril" style="animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none; transition-duration: 0ms !important;" title="8 d'abril">8 d'abril</a> de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1982" style="animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none; transition-duration: 0ms !important;" title="1982">1982</a>) és un periodista, escriptor i poeta català. Especialitzat en periodisme digital, ha treballat en institucions culturals com el <a class="mw-redirect" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/CCCB" style="animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none; transition-duration: 0ms !important;" title="CCCB">CCCB</a>.<sup class="reference" id="cite_ref-1" style="animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; line-height: 1em; transition-duration: 0ms !important; unicode-bidi: isolate; white-space: nowrap;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Albert_Forns_i_Canal#cite_note-1" style="animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none; transition-duration: 0ms !important;">[1]</a></sup></p><p style="-webkit-text-size-adjust: auto; animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px; transition-duration: 0ms !important;">Destaca per haver guanyat el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Documenta_de_narrativa" style="animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none; transition-duration: 0ms !important;" title="Premi Documenta de narrativa">Premi Documenta de narrativa</a> amb la seva primera novel·la, <i style="animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; transition-duration: 0ms !important;">Albert Serra (la novel·la no el cineasta)</i>, en què l'autor reflexiona sobre alguns aspectes de l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Art_contemporani" style="animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none; transition-duration: 0ms !important;" title="Art contemporani">art contemporani</a> barrejant ficció, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Periodisme" style="animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none; transition-duration: 0ms !important;" title="Periodisme">periodisme</a> i <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Assaig_(literatura)" style="animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none; transition-duration: 0ms !important;" title="Assaig (literatura)">assaig</a>, i on apareixen també altres artistes catalans destacats com <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Barcel%C3%B3_Artigues" style="animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none; transition-duration: 0ms !important;" title="Miquel Barceló Artigues">Barceló</a> o <a class="mw-redirect" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Dal%C3%AD" style="animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none; transition-duration: 0ms !important;" title="Dalí">Dalí</a>,<sup class="reference" id="cite_ref-2" style="animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; line-height: 1em; transition-duration: 0ms !important; unicode-bidi: isolate; white-space: nowrap;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Albert_Forns_i_Canal#cite_note-2" style="animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none; transition-duration: 0ms !important;">[2]</a></sup> i escriptors com <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Enrique_Vila-Matas" style="animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none; transition-duration: 0ms !important;" title="Enrique Vila-Matas">Enrique Vila-Matas</a>.<sup class="reference" id="cite_ref-LV13_3-0" style="animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; line-height: 1em; transition-duration: 0ms !important; unicode-bidi: isolate; white-space: nowrap;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Albert_Forns_i_Canal#cite_note-LV13-3" style="animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none; transition-duration: 0ms !important;">[3]</a></sup> La tardor de 2013 va rebre una beca de l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_Ramon_Llull" style="animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none; transition-duration: 0ms !important;" title="Institut Ramon Llull">Institut Ramon Llull</a> per anar a una residència d'escriptors del nord de l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Estat_de_Nova_York" style="animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none; transition-duration: 0ms !important;" title="Estat de Nova York">Estat de Nova York</a> que forma part del centre d'arts internacional OMI, per preparar la seva segona novel·la,<sup class="reference" id="cite_ref-4" style="animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; line-height: 1em; transition-duration: 0ms !important; unicode-bidi: isolate; white-space: nowrap;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Albert_Forns_i_Canal#cite_note-4" style="animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none; transition-duration: 0ms !important;">[4]</a></sup><i style="animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; transition-duration: 0ms !important;">Jambalaia</i>, primer premi Anagrama de novel·la en català, que fou publicada el 2016. El llibre explora la relació entre la vida de l'escriptor i la literatura, fent una recerca sobre els mecanismes de l'autoficció.<sup class="reference" id="cite_ref-5" style="animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; line-height: 1em; transition-duration: 0ms !important; unicode-bidi: isolate; white-space: nowrap;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Albert_Forns_i_Canal#cite_note-5" style="animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none; transition-duration: 0ms !important;">[5]</a></sup><sup class="reference" id="cite_ref-6" style="animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; line-height: 1em; transition-duration: 0ms !important; unicode-bidi: isolate; white-space: nowrap;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Albert_Forns_i_Canal#cite_note-6" style="animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none; transition-duration: 0ms !important;">[6]</a></sup> El 2020 va guanyar el <a class="mw-redirect" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Sant_Joan" style="animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none; transition-duration: 0ms !important;" title="Premi Sant Joan">Premi Sant Joan</a> de narrativa amb la novel·la <i style="animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; transition-duration: 0ms !important;">Abans de les cinc som a casa.</i>.<sup class="reference" id="cite_ref-7" style="animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; line-height: 1em; transition-duration: 0ms !important; unicode-bidi: isolate; white-space: nowrap;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Albert_Forns_i_Canal#cite_note-7" style="animation-delay: -0.01ms !important; animation-duration: 0.01ms !important; animation-iteration-count: 1 !important; background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none; transition-duration: 0ms !important;">[7]</a></sup></p>Abraxashttp://www.blogger.com/profile/05887867553932090828noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9024569032814985816.post-24186376688345549392022-07-21T14:38:00.000+02:002022-07-21T14:38:11.944+02:00Josep Maria Espinàs - L'últim traginer. A peu pel Pallars i la Vall d'Aran<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheoiQDYJA1X79GcQpM3fAW4B3LNcqnKAOdybAieoTWowGpw558rDzzDCjwQVKEuBO9_WZc10k1idr8sITe70IlnM2DSYtL65siAXA1MbfOm9yhrR9xi6oyOSydFZezNz6_nV8gSe3Q3mWiVxSewmV1gTyj6lzTV8NjGhVi8J9EE6oQ-oAJLnoveYQ3dw/s3069/IMG_0335.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3069" data-original-width="2000" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheoiQDYJA1X79GcQpM3fAW4B3LNcqnKAOdybAieoTWowGpw558rDzzDCjwQVKEuBO9_WZc10k1idr8sITe70IlnM2DSYtL65siAXA1MbfOm9yhrR9xi6oyOSydFZezNz6_nV8gSe3Q3mWiVxSewmV1gTyj6lzTV8NjGhVi8J9EE6oQ-oAJLnoveYQ3dw/w261-h400/IMG_0335.jpg" width="261" /></a></div><br /> Pròleg<p></p><div><br /></div><div>Aquesta és la narració del meu primer viatge a peu. Des d'aquell 1956 han passat molts anys, i també molts llibres. Els anys no poden recuperar-se, però els llibres sí. De fet, un llibre sempre té la mateixa edat, l'edat que tenia l'autor quan el va escriure. Almenys és el que passa amb els meus llibres de viatge, i el lector ho comprovarà en les pàgines que segueixen: a Sort, el 14 d'agost de 1956, la pensió completa valia quaranta-cinc pessetes, amb esmorzar, dinar, sopar i dormir. I un aperitiu de pernil i xoriço, quatre pessetes. Aquest llibre, doncs, és un document de la prehistòria del turisme al Pallars i a la Vall d'Aran, quan no hi havia pistes d'esquí, els guàrdies civils anaven amb bicicleta i la centraleta de telèfons de Salardú la feia funcionar, manualment, una noia en un racó de l'antiga fonda.</div><div><br /></div><div><br /></div><div>1 </div><div>El tren, la Pobla i els amics</div><div><br /></div><div>No he pogut col·locar el sarró dins del vagó; era ple. L'he deixat, aleshores, en un racó de la plataforma i he penjat la bota del vi en un dels petits i oblidats ganxos del món ferroviari, he apuntalat un peu a la barana i m'he posat la pipa a la boca.</div><div>Prou que m'ha semblat que la representació de "l'home que se'n va a fora" era massa perfecta, però fins a Lleida no he pogut anar d'altra manera.</div><div><br /></div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7vwXd0Y8x25iZwLIq1KD_zRJvNuT7SWK26EsTQFu2LdfXCr9NsqTZcxMsmZqzRb4kTOC1KMaLNUbBpJ0uf1EZkrRY2QrOGX46yekTrbtg4lQp5HC7jF3C16OdCcfhYg6aclB9TxTJhHtsfA6U0eK5wTTSzF-fWYkURkARcLC1oArl_oeu7dhlktGMrQ/s600/j-600x396.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="396" data-original-width="600" height="264" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7vwXd0Y8x25iZwLIq1KD_zRJvNuT7SWK26EsTQFu2LdfXCr9NsqTZcxMsmZqzRb4kTOC1KMaLNUbBpJ0uf1EZkrRY2QrOGX46yekTrbtg4lQp5HC7jF3C16OdCcfhYg6aclB9TxTJhHtsfA6U0eK5wTTSzF-fWYkURkARcLC1oArl_oeu7dhlktGMrQ/w400-h264/j-600x396.jpg" width="400" /></a></div><br /><div><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;"><b>Josep Maria Espinàs i Massip</b> (<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Barcelona" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Barcelona">Barcelona</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/7_de_mar%C3%A7" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="7 de març">7 de març</a> de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1927" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="1927">1927</a>) és un <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Escriptor" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Escriptor">escriptor</a> i <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Periodista" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Periodista">periodista</a> <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Catalans" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Catalans">català</a> conegut del gran públic per les novel·les, per les cròniques de viatges i pels articles periodístics.</p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;">Autor d'una extensa obra narrativa amb la qual ha aconseguit el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_d%27Honor_de_les_Lletres_Catalanes" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Premi d'Honor de les Lletres Catalanes">Premi d'Honor de les Lletres Catalanes</a>, el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Sant_Jordi_de_novel%C2%B7la" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Premi Sant Jordi de novel·la">Premi Joanot Martorell</a>, el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Sant_Jordi_de_novel%C2%B7la" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Premi Sant Jordi de novel·la">Premi Sant Jordi</a> i el <a class="mw-redirect" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_V%C3%ADctor_Catal%C3%A0" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Premi Víctor Català">Premi Víctor Català</a>. També va ser el cofundador d'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_Setze_Jutges" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Els Setze Jutges">Els Setze Jutges</a> i de l'editorial La Campana.</p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;">Va néixer el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/7_de_mar%C3%A7" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="7 de març">7 de març</a> de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1927" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="1927">1927</a> a la ciutat de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Barcelona" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Barcelona">Barcelona</a>, fill de Josep Espinàs Santomà i de Marcel·la Masip Ubis.</p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;"> Va estudiar als <a class="mw-redirect" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Escolapis" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Escolapis">Escolapis</a> fins al <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1945" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="1945">1945</a>, any en què va entrar a la <a class="new" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Facultat_de_Dret_(UB)&action=edit&redlink=1" style="background-image: none; color: #a55858; text-decoration: none;" title="Facultat de Dret (UB) (encara no existeix)">Facultat de Dret</a> de la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_de_Barcelona" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Universitat de Barcelona">Universitat de Barcelona</a>, on es llicencià el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1949" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="1949">1949</a>. El mateix any guanyà el <a class="new" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Premi_Guimer%C3%A0&action=edit&redlink=1" style="background-image: none; color: #a55858; text-decoration: none;" title="Premi Guimerà (encara no existeix)">premi Guimerà</a> amb el seu primer article. Va exercir d'advocat fins al <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1955" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="1955">1955</a> en què entrà a l'<a class="mw-redirect" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Editorial_Destino" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Editorial Destino">Editorial Destino</a></p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;">El 1983 va rebre la <a class="mw-redirect" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Creu_de_Sant_Jordi" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Premi Creu de Sant Jordi">Creu de Sant Jordi</a> concedida per la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Generalitat_de_Catalunya" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Generalitat de Catalunya">Generalitat de Catalunya</a>.</p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;"><br /></p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;"><br /></p></div>Abraxashttp://www.blogger.com/profile/05887867553932090828noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9024569032814985816.post-28389111450900959592022-04-10T18:30:00.036+02:002022-04-10T18:44:06.552+02:00Vasili Grossman - Vida i destí<p> </p><p><br /></p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_jx5j0VUMH6cmlIhZqUJbJAduyBO-w72h7sYaCzQisU-dMkh7UWE6KBx28Ld4VUdR06Tvt1TK4FFHil-wzCbvC2tcXjQDgaRY_nKqy-HsWYOle7zNqeyGvK5NsvdOTp3Wh3EmXuXi4Ebe2choEwyjBTzm18OrP5RQ65r_-wnnrdU8AZ1hOtxB-3wucA/s397/22EDF560-F64E-40A5-8064-78D7C5331961.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="397" data-original-width="250" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_jx5j0VUMH6cmlIhZqUJbJAduyBO-w72h7sYaCzQisU-dMkh7UWE6KBx28Ld4VUdR06Tvt1TK4FFHil-wzCbvC2tcXjQDgaRY_nKqy-HsWYOle7zNqeyGvK5NsvdOTp3Wh3EmXuXi4Ebe2choEwyjBTzm18OrP5RQ65r_-wnnrdU8AZ1hOtxB-3wucA/w253-h400/22EDF560-F64E-40A5-8064-78D7C5331961.jpeg" width="253" /></a></div><p>1.</p><p>La boira cobria el terra. La llum dels fars dels automòbils reverberava sobre la línia d'alta tensió que vorejava la carretera.</p><p>No havia plogut, però, a l'alba, la rosada de la nit havia amarat el terra i, quan el semàfor va indicar prohibit passar, una vaga taca rogenca va aparèixer sobre l'asfalt mullat. L'alè del camp de concentració es percebia a molts quilòmetres de distància: els cables de la línia elèctrica, les carreteres, les vies fèrries, tot confluïa en la seva direcció, cada vegada amb més densitat. Era un espai ple de línies rectes; un espai de rectangles i paral·lelograms que esquerdava el cel tardorenc, la terra, la boira.</p><p>Unes sirenes llunyanes van emetre un udol suau i prolongat.</p><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p><br /></p>Abraxashttp://www.blogger.com/profile/05887867553932090828noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9024569032814985816.post-14787867419366323512022-01-05T00:36:00.000+01:002022-01-05T00:36:07.942+01:00Sheridan Le Fanu - Carmilla<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhXRrFbUREwbY5fPJDY24v0DhvnYSleaUPzS-fF7_SQO8h_zLuI6TVtIW77XC8-lScCXCcl1OW5CMBd5ZiFhzmbnVVbE4P7F_9kIkvmznoBCTYjMc2uBZDrTMgVnX1FOpzyrriC8aGdyrLf8Eux9z0KrwwyxopezAmP_zED3zGSa3YcWAj-0UEyd7Ot5w=s499" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="499" data-original-width="360" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhXRrFbUREwbY5fPJDY24v0DhvnYSleaUPzS-fF7_SQO8h_zLuI6TVtIW77XC8-lScCXCcl1OW5CMBd5ZiFhzmbnVVbE4P7F_9kIkvmznoBCTYjMc2uBZDrTMgVnX1FOpzyrriC8aGdyrLf8Eux9z0KrwwyxopezAmP_zED3zGSa3YcWAj-0UEyd7Ot5w=s320" width="231" /></a></div>1. Un primer susto<div><br /></div><div>Vivimos en Estiria, en un castillo o schloss, aunque en modo alguno podemos considerarnos gente acaudalada. Una pequeña renta, en esta parte del mundo, cunde muchísimo. Ochocientos o novecientos al año hacen maravillas. En nuestro país apenas habríamos pasado por una família acomodada. Mi padre es inglés y yo llevo un nombre inglés, aunque nunca he visto Inglaterra. Pero aquí, en esta comarca solitaria y primitiva, donde todo es tan maravillosamente barato, no veo realmente de qué manera tener más dinero hubiera podido añadir más comodidades materiales o incluso lujos a los que ya disfrutábamos.<br /><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEglu0BE4HfR7HPrQcmdS_mvpLZdEGMl4OurRlBkrcZUmNLyPWpRHC2W0HoN933GLhV3rI8vB0YaVPdArvyW10zC5cwGy4ayLna1GRwkN1f6JKkiEOrmB-hENxtT-g15nER_h9itU06fdiX5dRoDZ8RXoiUpMVMenHdj-ftbQNoBYiGw9R-zmkNrlvGKOw=s2112" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2112" data-original-width="1650" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEglu0BE4HfR7HPrQcmdS_mvpLZdEGMl4OurRlBkrcZUmNLyPWpRHC2W0HoN933GLhV3rI8vB0YaVPdArvyW10zC5cwGy4ayLna1GRwkN1f6JKkiEOrmB-hENxtT-g15nER_h9itU06fdiX5dRoDZ8RXoiUpMVMenHdj-ftbQNoBYiGw9R-zmkNrlvGKOw=s320" width="250" /></a></div><p style="-webkit-text-size-adjust: auto; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;"><b>Joseph Thomas Sheridan Le Fanu</b> (<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/28_d%27agost" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="28 d'agost">28 d'agost</a> de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1814" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="1814">1814</a> – <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/7_de_febrer" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="7 de febrer">7 de febrer</a> de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1873" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="1873">1873</a>) va ser un <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Escriptor" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Escriptor">escriptor</a> <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Rep%C3%BAblica_d%27Irlanda" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="República d'Irlanda">irlandès</a> de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Conte" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Conte">contes</a> i <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Novel%C2%B7la" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Novel·la">novel·les</a>de misteri. Les seves històries de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Fantasma" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Fantasma">fantasmes</a> representen un dels primers exemples del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Novel%C2%B7la_de_terror" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Novel·la de terror">gènere de terror</a> en la seva forma moderna o <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%88poca_victoriana" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Època victoriana">victoriana</a>, en el qual, com en el seu relat <i>Schalken el pintor</i>, no sempre triomfa la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Virtut" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Virtut">virtut</a> ni s'ofereix una explicació senzilla dels <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Sobrenatural" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Sobrenatural">fenòmens sobrenaturals</a>.</p><p style="-webkit-text-size-adjust: auto; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;">Sheridan Le Fanu va néixer a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Dubl%C3%ADn" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Dublín">Dublín</a> en el si d'una família acomodada d'orígens <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Hugonot" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Hugonot">hugonots</a>. La seva àvia, Alice Sheridan Le Fanu, i el fill d'aquesta, Richard Brinsley Sheridan van ser <a class="mw-redirect" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Dramaturg" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Dramaturg">dramaturgs</a>, i la seva neboda, Rhoda Broughton, va ser una <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Novel%C2%B7la" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Novel·la">novel·lista</a> d'èxit.</p><p style="-webkit-text-size-adjust: auto; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;">Va estudiar <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Dret" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Dret">Dret</a> en el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Trinity_College_(Dubl%C3%ADn)" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Trinity College (Dublín)">Trinity College de Dublín</a>, on va ser nomenat auditor de la Societat Històrica. Malgrat tot a Le Fanu no li interessaven les lleis i es va passar al <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Periodisme" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Periodisme">periodisme</a>. A partir d'aquest moment i fins a la seva mort va publicar multitud de relats. Des de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1861" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="1861">1861</a> fins a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1869" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="1869">1869</a>, va treballar al <i>Dublin University Magazine</i>, que va publicar molts dels seus treballs per lliuraments. Va ser membre de la redacció de diversos <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Premsa" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Premsa">periòdics</a>, incloent-hi el ja esmentat <i>Dublin University Magazine</i> i el <i>Dublin Evening Mail</i>, fins a la seva mort, que es va produir a la ciutat que el va veure néixer, Dublín, el 7 de febrer de 1873.</p><p style="-webkit-text-size-adjust: auto; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;">(Wikipedia)</p><p style="-webkit-text-size-adjust: auto; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;"><br /></p><p style="-webkit-text-size-adjust: auto; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjGp-VESzS8mu7llsi7GCjiNY9sBd0zKM8udvSsPM2fyfzp-LOgNdm-21pjrdAvMZLNSX6_yVdQPBgBu0LGtuBdAJVDrla2z8rWiHRv7xrN-pAeAHy-tcWLKCgRbQWSSKJAtLH8HPzBP5oDacp7zniJSWsd49xJ2TgutdjpEERiS_aRuRMB5bnh5GcRNQ=s1600" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1098" data-original-width="1600" height="220" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjGp-VESzS8mu7llsi7GCjiNY9sBd0zKM8udvSsPM2fyfzp-LOgNdm-21pjrdAvMZLNSX6_yVdQPBgBu0LGtuBdAJVDrla2z8rWiHRv7xrN-pAeAHy-tcWLKCgRbQWSSKJAtLH8HPzBP5oDacp7zniJSWsd49xJ2TgutdjpEERiS_aRuRMB5bnh5GcRNQ=s320" width="320" /></a></div><br /><p style="-webkit-text-size-adjust: auto; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;"><br /></p><p style="-webkit-text-size-adjust: auto; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;"><i><b>Carmilla</b></i><span style="background-color: white;"> és una </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Novel%C2%B7la_curta" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Novel·la curta">novel·la curta</a><span style="background-color: white;"> d'estil gòtic publicada el </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1872" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="1872">1872</a><span style="background-color: white;"> per l'escriptor irlandès </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Sheridan_Le_Fanu" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Sheridan Le Fanu">Sheridan Le Fanu</a><span style="background-color: white;"> i ambientada a la zona d'</span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Est%C3%ADria" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Estíria">Estíria</a><span style="background-color: white;">, a Àustria. Va ser escrita 26 anys abans que </span><i><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Dr%C3%A0cula" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Dràcula">Dracula</a></i><span style="background-color: white;">, l'escrit per excel·lència de </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Bram_Stoker" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Bram Stoker">Bram Stoker</a><span style="background-color: white;"> i per tant és la predecessora de totes les obres posteriors ambientades en el gènere del </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Vampirisme_(ocultisme)" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Vampirisme (ocultisme)">vampirisme</a><span style="background-color: white;"> i la </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Literatura_g%C3%B2tica" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Literatura gòtica">literatura gòtica</a><span style="background-color: white;">. Va ser publicada per primera vegada en un recull de contes del mateix autor anomenat </span><i>In a Glass Darkly</i><span style="background-color: white;"> on ocupava l'últim lloc en el marc de la revista de literatura anglesa </span><i>The Dark Blue.</i><span style="background-color: white;"> És un relat que encara és força desconegut entre la gran massa de lectors però en diverses ocasions va servir a </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Bram_Stoker" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Bram Stoker">Stoker</a><span style="background-color: white;"> de font d'inspiració a l'hora de crear elements de la seva pròpia obra com poden ser l'ambientació, totes dues novel·les s'emplacen en castells caracteritzats per ser solitaris i d'arquitectura romàntica i gòtica, i sobretot també, la manera de caracteritzar els personatges i com actuen dins l'obra. En el relat en qüestió, el lector reconeix els trets més coneguts associats als vampirs, gràcies a la novel·la d'Stoker: la necessitat de sang i la pal·lidesa dels seus personatges però també s'introdueixen dos tòpics molts importants: el relat del vampir des d'un punt de vista eròtic femení així com també l'amor lèsbic entre la protagonista i la vampir que passa subtilment desapercebut i no és objecte de càstig o tabú per part de cap dels altres personatges de l'obra.</span></p><p style="-webkit-text-size-adjust: auto; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;"><br /></p><p></p></div>Abraxashttp://www.blogger.com/profile/05887867553932090828noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9024569032814985816.post-67767358664723249682021-12-30T22:38:00.003+01:002021-12-30T22:38:42.872+01:00Bram Stoker - Drácula<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgT8n0BCElsMBj4MH1bdI85jxrj31v6C61IAZ3S4Hqm6v01Jdjqrr4syTIc-4BFg7HivCVuCP9Eun5-g0K5qo5d5Ym1_OobN_qYAMBfAto8UhNBrMWNKywf4eEhgFA8A8rWFhWtR0PpcFvxIQCULb4Hi00vuPcmYWGbKDDPwmTiAPiQR1EAk6DWSbPkyg=s266" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="266" data-original-width="172" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgT8n0BCElsMBj4MH1bdI85jxrj31v6C61IAZ3S4Hqm6v01Jdjqrr4syTIc-4BFg7HivCVuCP9Eun5-g0K5qo5d5Ym1_OobN_qYAMBfAto8UhNBrMWNKywf4eEhgFA8A8rWFhWtR0PpcFvxIQCULb4Hi00vuPcmYWGbKDDPwmTiAPiQR1EAk6DWSbPkyg=w259-h400" width="259" /></a></div>Capítulo 1<p></p><p><br /></p><p>DIARIO DE JONATHAN HARKER</p><p><span> <span> <span> </span></span></span>(Taquigrafiado)</p><p>3 de mayo, Bistritz. – Salí de Munich el 1 de mayo a las 8:35 de la tarde, y llegué a Viena al día siguiente por la mañana tempreno; debería haber llegado a las 6:46, pero el tren sufrió una hora de retraso. Buda-Pest parace una ciudad maravillosa, a juzgar por lo que vislumbré desde el tren y lo poco que pude pasear por sus calles. Me dio miedo alejarme demasiado de la estación, ya que, aunque habíamos llegado tarde, volveríamos a partir con la menor demora posible respecto a la hora prevista. Tuve la impresión de que estábamos abandonando Occidente y adentrándonos en Oriente; el más occidental de los espléndidos puentes que cruzan sobre el Danubio, que alcanza aquí una anchura y una profundidad de nobles proporciones, nos condujo hasta las tradiciones del dominio turco.</p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgA59sJj758gvPm6FIrOAOgDhf-kDAWpGl-2kCZ8D8NMORvnJoW3RapTsYIx9DNIITynlx6f5At22qraflPIULm1741NsisFKKqxtwD3xmguYFaZJem92ry6WDTvZNrisKw21XacSSOkcfmMS1EOjUUWPOHrVXrlU_iGqx7Rnucu8-y_Js5CzQZaMZ9QQ=s1032" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1032" data-original-width="800" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgA59sJj758gvPm6FIrOAOgDhf-kDAWpGl-2kCZ8D8NMORvnJoW3RapTsYIx9DNIITynlx6f5At22qraflPIULm1741NsisFKKqxtwD3xmguYFaZJem92ry6WDTvZNrisKw21XacSSOkcfmMS1EOjUUWPOHrVXrlU_iGqx7Rnucu8-y_Js5CzQZaMZ9QQ=s320" width="248" /></a></div><b style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px;">Abraham Stoker</b><span style="background-color: white; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px;"> (</span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Clontarf" style="background-image: none; color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-decoration: none;" title="Clontarf">Clontarf</a><span style="background-color: white; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px;">, </span><a class="mw-redirect" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Irlanda" style="background-image: none; color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-decoration: none;" title="Irlanda">Irlanda</a><span style="background-color: white; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px;">, </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/8_de_novembre" style="background-image: none; color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-decoration: none;" title="8 de novembre">8 de novembre</a><span style="background-color: white; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px;"> de </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1847" style="background-image: none; color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-decoration: none;" title="1847">1847</a><span style="background-color: white; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px;"> - </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Londres" style="background-image: none; color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-decoration: none;" title="Londres">Londres</a><span style="background-color: white; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px;">, </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Anglaterra" style="background-image: none; color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-decoration: none;" title="Anglaterra">Anglaterra</a><span style="background-color: white; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px;">, </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/20_d%27abril" style="background-image: none; color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-decoration: none;" title="20 d'abril">20 d'abril</a><span style="background-color: white; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px;"> de </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1912" style="background-image: none; color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-decoration: none;" title="1912">1912</a><span style="background-color: white; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px;">) va ser un </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Escriptor" style="background-image: none; color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-decoration: none;" title="Escriptor">escriptor</a><span style="background-color: white; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px;"></span><a class="mw-redirect" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Irlanda" style="background-image: none; color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-decoration: none;" title="Irlanda">irlandès</a><span style="background-color: white; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px;"> cèlebre per la seva novel·la de terror </span><i style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Dr%C3%A0cula" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Dràcula">Dràcula</a></i><span style="background-color: white; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px;">, una de les obres més famoses de la </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Literatura_g%C3%B2tica" style="background-image: none; color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-decoration: none;" title="Literatura gòtica">literatura gòtica</a><span style="background-color: white; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px;">. Literàriament, se'l coneix amb el seu pseudònim </span><b style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px;">Bram Stoker</b><span style="background-color: white; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px;">, nom que rep el premi més prestigiós a la novel·la de terror.</span><p></p><p><span style="background-color: white; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px;">Fill d'Abraham Stoker i de la feminista Charlotte Thornley, els quals van tenir set fills, i Bram Stoker en fou el tercer. Era una família burgesa, treballadora i austera que tenien com a única fortuna els llibres i la cultura. La precària salut de Stoker el va obligar a estudiar a casa amb professors privats. Va estar fins als 7 anys al llit per diverses malalties mentre la seva mare li explicava històries de fantasmes i de misteri, que posteriorment l'influirien, i el seu pare li feia sagnies.</span></p><br /><p><i style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px;"><b><br /></b></i></p><p><i style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px;"><b><br /></b></i></p><p><i style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px;"><b>Dràcula</b></i><span style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px;"> </span><span style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px;">(</span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1897" style="background-image: none; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-decoration: none;" title="1897">1897</a><span style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px;">) és la creació literària estel·lar de Bram Stoker, que va realçar els matisos del vampirisme i va crear una obra literària transmesa al llarg dels anys.</span></p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;">Es tracta d'una història fictícia basada, segons algunes fonts, en el personatge real de Vlad Draculea (Vlad el Fill del Dimoni/Drac), també anomenat <a class="mw-redirect" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Vlad_Tepes" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Vlad Tepes">Vlad Tepes</a> "l'Empalador".</p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;">Per a aquesta novel·la, Stoker es va servir dels coneixements d'un erudit orientalista hongarès anomenat Vámberi, amb el qual es va reunir diverses vegades perquè li expliqués les peripècies del príncep de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Val%C3%A0quia" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Valàquia">Valàquia</a> i de llibres com el d'<a class="new" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Emily_Gerard&action=edit&redlink=1" style="background-image: none; color: #a55858; text-decoration: none;" title="Emily Gerard (encara no existeix)">Emily Gerard</a> <i>Informe</i> <i>sobre els principats de Valàquia</i>. Es va inspirar en Irving i <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Franz_Liszt" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Franz Liszt">Franz Liszt</a> per reflectir l'aspecte del comte. El llibre reflecteix la lluita constant del bé contra el mal. <a class="mw-redirect" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%92scar_Wilde" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Òscar Wilde">Òscar Wilde</a> va definir aquesta novel·la com l'obra de terror més ben escrita de tots els temps, a més de rebre elogis d'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Arthur_Conan_Doyle" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Arthur Conan Doyle">Arthur Conan Doyle</a>, entre d'altres.</p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;">Stoker va concebre l'obra quan, arran d'una indigestió de cranc, va patir al·lucinacions sobre una mena de rei dels vampirs que sortia de la tomba a la recerca de sang. Actualment, és la tercera obra en llengua anglesa més llegida de tot el món, després de la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/B%C3%ADblia" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Bíblia">Bíblia</a> i de l'obra de <a class="mw-redirect" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Shakespeare" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Shakespeare">Shakespeare</a>.</p><p>(Viquipèdia)</p><div><br /></div>Abraxashttp://www.blogger.com/profile/05887867553932090828noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9024569032814985816.post-77031961830133694052021-12-30T22:20:00.007+01:002021-12-30T22:21:37.726+01:00Miguel Delibes - La sombra del ciprés es alargada<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi-Xa8CkoQo_x_ITfgnowoSxOHxU8m_6ZlPndhGOF_V5kWea5YopTCuaHrwiN1wSphKCD1daYo0uiU4du6WIuAdTw4j6EF5ZAxHDFbvKxW2d9BioY7gSZMKjUB0i9JpAtYXBZOpumlr7qrHoigjPgAFy3FxJh74NQbhP1zVmsB7sZaMAY1D-AXrm9UsPQ=s500" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="307" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi-Xa8CkoQo_x_ITfgnowoSxOHxU8m_6ZlPndhGOF_V5kWea5YopTCuaHrwiN1wSphKCD1daYo0uiU4du6WIuAdTw4j6EF5ZAxHDFbvKxW2d9BioY7gSZMKjUB0i9JpAtYXBZOpumlr7qrHoigjPgAFy3FxJh74NQbhP1zVmsB7sZaMAY1D-AXrm9UsPQ=w245-h400" width="245" /></a></div><p></p><p>CAPÍTULO PRIMERO</p><p><i>Un amigo hace sufrir tanto como un enemigo </i><i>(Proverbio chino)</i></p><div style="text-align: left;">Yo nací en Ávila, la vieja ciudad de las murallas, y creo que el silencio y el recogimiento casi místico de esta ciudad se me metieron en el alma nada más nacer. No dudo de que aparte de otras varias circunstancias, fue el clima pausado y retraído de esta ciudad el que determinó, en gran parte, la formación de mi carácter.</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">De mi primera niñez bien poco recuerdo. Casi puede decirse que comencé a vivir, a los diez años, en casa de don Mateo Lesmes, mi profesor. Me acuerdo perfectamente, como si lo estuviera viendo, del día que mi tutor me presentó a él...</div><p><i><br /></i></p>Abraxashttp://www.blogger.com/profile/05887867553932090828noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9024569032814985816.post-48700234371872332072021-11-05T19:34:00.006+01:002021-11-05T19:36:50.387+01:00Richard Yates - Revolutionary Road<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-isGw1mJmpbc/YYV1RSca7jI/AAAAAAAADoI/XrHpjEuDbm8wW0xjC7vWCxgs_wgbNz34QCLcBGAsYHQ/s1184/61yZwl8dOpL.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1184" data-original-width="758" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-isGw1mJmpbc/YYV1RSca7jI/AAAAAAAADoI/XrHpjEuDbm8wW0xjC7vWCxgs_wgbNz34QCLcBGAsYHQ/w256-h400/61yZwl8dOpL.jpg" width="256" /></a></div><p>CAPÍTOL PRIMER</p>Quan els darrers sorolls de l'assaig general es van anar apagant, els Laurel Players es van quedar drets dalt de l'escenari, parpellejant en silenci i indefensos davant dels llums de l'auditori buit. Gairebé no gosaven respirar quan la figura baixa i solemne del director es va aixecar d'entre els seients sense entapissar per enfilar-se a l'escenari ni quan, tot seguit, va treure de darrere els bastidors una escala de tisora que va grinyolar asprament, va pujar la meitat dels esglaons, es va girar i, després d'escurar-se la gola uns quants cops, els va dir que eren un grup amb molt de talent i que era fantàstic treballar amb ells.<p></p><p>–No ha estat gens fàcil–va dir, mentre el reflex de les seves ulleres brillava aquí i allà sobre l'escenari –. Hem tingut molts problemes i, si us he de ser franc, ja m'havia resignat a no esperar gran cosa. Potser el que diré us semblarà carrincló, però aquesta nit ha anat diferent. Aquesta nit, mentre m'estava aquí abaix assegut, m'he adonat que per primera vegada us sortia del cor. –Va obrir els dits de la mà i se la va posar sobre la butxaca de la camisa per demostrar que n'era, de petit i poca cosa, el cor; després va cloure aquella mateixa mà en un puny i el va brandar a poc a poc, sense dir res, en un silencia llarg i teatral, alhora que tancava un ull i arrugava el llavi inferior humit en un rictus d'orgull i triomf–. Si demà a la nit ho feu com avui –va dir–, la funció serà inoblidable.<br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-VjHMv-i9ma4/YYV0bWTmnYI/AAAAAAAADn8/VSeA_m4GwmwnckgEgZXH3zO2zUu1o_X0QCLcBGAsYHQ/s394/Yatesrichard.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="394" data-original-width="253" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-VjHMv-i9ma4/YYV0bWTmnYI/AAAAAAAADn8/VSeA_m4GwmwnckgEgZXH3zO2zUu1o_X0QCLcBGAsYHQ/s320/Yatesrichard.jpg" width="205" /></a></div><b style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px;">Richard Yates</b><span face="sans-serif" style="background-color: white; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-size: 14px;"> (</span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1926" style="background-image: none; color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-decoration: none;" title="1926">1926</a><span face="sans-serif" style="background-color: white; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-size: 14px;">-</span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1992" style="background-image: none; color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-decoration: none;" title="1992">1992</a><span face="sans-serif" style="background-color: white; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-size: 14px;">) va ser un </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Escriptor" style="background-image: none; color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-decoration: none;" title="Escriptor">escriptor</a><span face="sans-serif" style="background-color: white; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-size: 14px;"> nord-americà que va destacar pel seu retrat del desencís estatunidenc dels anys 50. Es va dedicar a escriure novel·les, feina que compaginava amb el </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Periodisme" style="background-image: none; color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-decoration: none;" title="Periodisme">periodisme</a><span face="sans-serif" style="background-color: white; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-size: 14px;"> i l'ensenyament universitari. Va estar durant uns anys servint a l'exèrcit. La seva fama en vida va ser irregular però va ser reconegut pòstumament com un dels grans narradors del seu país.</span><p></p><p><span face="sans-serif" style="background-color: white; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-size: 14px;"><br /></span></p><p><span face="sans-serif" style="background-color: white; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-size: 14px;"><br /></span></p><p><span face="sans-serif" style="background-color: white; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-size: 14px;"><br /></span></p><p><span face="sans-serif" style="background-color: white; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-size: 14px;"><br /></span></p><p><span face="sans-serif" style="background-color: white; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-size: 14px;"><br /></span></p><p><span face="sans-serif" style="background-color: white; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-size: 14px;"><br /></span></p><p><span face="sans-serif" style="background-color: white; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-size: 14px;"><br /></span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-KyZRSmllRhs/YYV4w8ZhXgI/AAAAAAAADoQ/b00xvhEjtcElON6Xh8jHq-RwgMoAthwEQCLcBGAsYHQ/s363/Revolutionary-Road_4366.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="363" data-original-width="270" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-KyZRSmllRhs/YYV4w8ZhXgI/AAAAAAAADoQ/b00xvhEjtcElON6Xh8jHq-RwgMoAthwEQCLcBGAsYHQ/s320/Revolutionary-Road_4366.jpg" width="238" /></a></div><p></p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;"><i><b>Revolutionary Road</b></i> és una pel·lícula nord-americana del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/2008" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="2008">2008</a> basada en la novel·la homònima de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Richard_Yates" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Richard Yates">Richard Yates</a>. L'adaptació és dirigida per <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Sam_Mendes" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Sam Mendes">Sam Mendes</a> i interpretada per <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Leonardo_DiCaprio" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Leonardo DiCaprio">Leonardo DiCaprio</a> i <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Kate_Winslet" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Kate Winslet">Kate Winslet</a>.</p><div aria-labelledby="mw-toc-heading" class="toc" id="toc" role="navigation" style="background-color: #f8f9fa; border: 1px solid rgb(162, 169, 177); caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; display: table; font-family: sans-serif; font-size: 13.300000190734863px; padding: 7px;"><div class="toctitle" dir="ltr" lang="ca" style="direction: ltr; text-align: center;"></div><ul style="list-style: none; margin: 0.3em 0px; padding: 0px;"><li class="toclevel-1 tocsection-5" style="margin-bottom: 0.1em;"><span class="tocnumber" style="color: #202122; display: table-cell; padding-left: 0px; padding-right: 0.5em; text-decoration: inherit;"></span><span class="toctext" style="display: table-cell; text-decoration: inherit;"><span style="background-color: transparent; font-family: "Linux Libertine", Georgia, Times, serif;">Argument</span></span></li></ul></div><h2 style="border-bottom-color: rgb(162, 169, 177); border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 1px; font-family: "Linux Libertine", Georgia, Times, serif; font-weight: normal; line-height: 1.3; margin: 1em 0px 0.25em; overflow: hidden; padding: 0px;"><span face="sans-serif" style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-size: 14px;">Als</span><span face="sans-serif" style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-size: 14px;"> </span><a class="mw-redirect" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Anys_cinquanta" style="background-image: none; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-decoration: none;" title="Anys cinquanta">anys cinquanta</a><span face="sans-serif" style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-size: 14px;">, Frank (</span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Leonardo_DiCaprio" style="background-image: none; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-decoration: none;" title="Leonardo DiCaprio">Leonardo DiCaprio</a><span face="sans-serif" style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-size: 14px;">) i April (</span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Kate_Winslet" style="background-image: none; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-decoration: none;" title="Kate Winslet">Kate Winslet</a><span face="sans-serif" style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-size: 14px;">) són una jove parella que viu als suburbis de</span><span face="sans-serif" style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-size: 14px;"> </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Connecticut" style="background-image: none; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-decoration: none;" title="Connecticut">Connecticut</a><span face="sans-serif" style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-size: 14px;">. Una parella sempre s'ha considerat especial. Així, quan tots dos es muden a la seva nova casa a Revolutionary Road, declaren altivament la seva independència respecte a la inèrcia suburbana que els envolta i decideixen no deixar-se atrapar mai per les restriccions socials de la seva època. En canvi, tot i el seu encant, bellesa i irreverència, els Wheeler descobreixen que s'estan convertint exactament en allò que no esperaven. Decidida a canviar els seus destins, April trama un audaç pla per començar de nou, per deixar enrere les comoditats de Connecticut i llançar-se a la immensitat de la desconeguda París. Però quan el pla comença a dur-se a terme, els dos cònjuges són pressionats al límit: un per escapar a tot preu i l'altre per salvar tot el que tenen.</span></h2><p><span face="sans-serif" style="background-color: white; caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-size: 14px;">(WIKIPEDIA)</span></p>Abraxashttp://www.blogger.com/profile/05887867553932090828noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9024569032814985816.post-75333400715183447922021-10-26T16:45:00.001+02:002021-10-26T16:47:53.889+02:00Knut Hansum - Hambre<div class="separator" style="-webkit-text-size-adjust: 100%; caret-color: rgb(84, 84, 84); clear: both; color: #545454; font-family: "brother 1816", Helvetica, Arial, Lucida, sans-serif; font-size: 17px; text-align: center;"><br /><div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-LrCA3fqAXTI/YXgRkDaDrBI/AAAAAAAADm0/BqmdoS-CGcIorCXsidAeXyl476n39xFggCLcBGAsYHQ/s820/380B52F1-EB09-4ED3-BFAD-A73F67085AC3.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="490" data-original-width="820" height="239" src="https://1.bp.blogspot.com/-LrCA3fqAXTI/YXgRkDaDrBI/AAAAAAAADm0/BqmdoS-CGcIorCXsidAeXyl476n39xFggCLcBGAsYHQ/w400-h239/380B52F1-EB09-4ED3-BFAD-A73F67085AC3.jpeg" width="400" /></a></div></div><p><span style="font-family: inherit;">PRIMERA PARTE</span></p><p><span style="font-family: inherit;">Era el tiempo en que yo vagaba, con el estómago vacío, por Cristianía, esa ciudad singular que nadie puede abandonar sin llevarse impresa su huella...</span></p><p><span style="font-family: inherit;">Estoy acostado en mi buhardilla, no duermo; oigo sonar las seis en un reloj vecino. Hay mucha claridad y la gente comienza a moverse por la escalera. La pared de mi habitación, correspondiente a la puerta, está empapelada con números viejos del Morgenbladet. Puedo ver en ellos distintamente un «aviso» del director de Faros, y un poco a la izquierda, grande y ancho, un anuncio de pan fresco, de Fabian Olsen, panadero.</span></p><p><span style="font-family: inherit;">Abrí por completo los ojos y, siguiendo una inveterada costumbre, me di a pensar si tenía algún motivo de alegría. Ante los apuros de los últimos tiempos, todos mis efectos habían tomado, uno tras otro, el camino de la casa de empeños. Abatido y nervioso, dos o tres veces tuve que guardar cama durante todo el día, a causa de los vahídos que me daban. De vez en vez, cuando la suerte me sonreía, llegaba a cobrar hasta cinco coronas por un artículo en algún periódico.</span></p><div><br /></div><div><br /></div><div><p style="-webkit-text-size-adjust: 100%; background-position: 0px 0px; border: 0px; box-sizing: border-box; caret-color: rgb(84, 84, 84); color: #545454; font-family: "brother 1816", Helvetica, Arial, Lucida, sans-serif; font-size: 17px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; vertical-align: baseline;"><span style="background-position: 0px 0px; border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: italic; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="background-position: 0px 0px; border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Hambre</span></span> es una novela escrita en 1890, aclamada y considerada la primera novela moderna escandinava, como también un ejemplo sobresaliente de la novela psicológica. Su autor, <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Knut_Hamsun" rel="noopener noreferrer" style="background-position: 0px 0px; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #007bff; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" target="_blank">Knut Hamsun</a>, escritor, poeta, novelista, dramaturgo y crítico, nació en 1859 en Noruega, alcanzó fama mundial y recibió el <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Premio_Nobel_de_Literatura" rel="noopener noreferrer" style="background-position: 0px 0px; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #007bff; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" target="_blank">premio Nobel de Literatura</a> en 1920.</p><p style="-webkit-text-size-adjust: 100%; background-position: 0px 0px; border: 0px; box-sizing: border-box; caret-color: rgb(84, 84, 84); color: #545454; font-family: "brother 1816", Helvetica, Arial, Lucida, sans-serif; font-size: 17px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; vertical-align: baseline;">La obra <span style="background-position: 0px 0px; border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: italic; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="background-position: 0px 0px; border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Hambre</span></span> relata la historia de hambre, pobreza y camino a la locura de un periodista acosado por los importantes desajustes físicos y psicológicos. El protagonista de <span style="background-position: 0px 0px; border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: italic; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="background-position: 0px 0px; border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Hambre</span></span> no tiene nombre, no tiene edad, no sabemos nada de su origen o de su familia.<br /></p><p style="-webkit-text-size-adjust: 100%; background-position: 0px 0px; border: 0px; box-sizing: border-box; caret-color: rgb(84, 84, 84); color: #545454; font-family: "brother 1816", Helvetica, Arial, Lucida, sans-serif; font-size: 17px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; vertical-align: baseline;">Es un hombre sin pasado, arrancado de su contexto y lanzado al anonimato y la hostilidad de la gran ciudad. Una ciudad, donde el hombre siente con más fuerza su soledad en medio de la multitud. El protagonista vive al borde del abismo permanentemente. La descripción de este personaje es impresionante, detallando sentimientos y reflexiones.</p><p style="-webkit-text-size-adjust: 100%; background-position: 0px 0px; border: 0px; box-sizing: border-box; caret-color: rgb(84, 84, 84); color: #545454; font-family: "brother 1816", Helvetica, Arial, Lucida, sans-serif; font-size: 17px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; vertical-align: baseline;">El protagonista de <span style="background-position: 0px 0px; border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: italic; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="background-position: 0px 0px; border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Hambre</span></span> es un hombre preparado que ha conocido tiempos mejores, pero que atraviesa una mala etapa en la que ninguno de los artículos que escribe son aceptados por el periódico con el que habitualmente colabora.</p><p style="-webkit-text-size-adjust: 100%; background-position: 0px 0px; border: 0px; box-sizing: border-box; caret-color: rgb(84, 84, 84); color: #545454; font-family: "brother 1816", Helvetica, Arial, Lucida, sans-serif; font-size: 17px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; vertical-align: baseline;">Expulsado de la pensión donde vive, se ve obligado a vivir en cada vez más en precarias condiciones, incluso a dormir alguna vez al sereno; mientras, el hambre cada vez más fuerte, ataca su estómago y debilita sus pensamientos.</p><p style="-webkit-text-size-adjust: 100%; background-position: 0px 0px; border: 0px; box-sizing: border-box; caret-color: rgb(84, 84, 84); color: #545454; font-family: "brother 1816", Helvetica, Arial, Lucida, sans-serif; font-size: 17px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; vertical-align: baseline;">En <span style="background-position: 0px 0px; border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: italic; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="background-position: 0px 0px; border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Hambre<br /></span></span>, además, Hamsun retrata, tal vez sin quererlo de forma expresa, la soledad en la ciudad. En ella el hombre, enajenado de su comunidad, no tiene a quien acudir aun en las circunstancias más extremas. Está solo, solo consigo mismo.</p><p style="-webkit-text-size-adjust: 100%; background-position: 0px 0px; border: 0px; box-sizing: border-box; caret-color: rgb(84, 84, 84); color: #545454; font-family: "brother 1816", Helvetica, Arial, Lucida, sans-serif; font-size: 17px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Excelente novela de reflexión ya que en <span style="background-position: 0px 0px; border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: italic; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="background-position: 0px 0px; border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">“Hambre”</span></span> tenemos, narrado en primera persona, al hombre contra el mundo, desesperado pero obsesivo y rebelde porque mantiene intacta su peculiar visión de su vida.</p><p style="-webkit-text-size-adjust: 100%; background-position: 0px 0px; border: 0px; box-sizing: border-box; caret-color: rgb(84, 84, 84); color: #545454; font-family: "brother 1816", Helvetica, Arial, Lucida, sans-serif; font-size: 17px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">(Infolibros.org)</p><p style="-webkit-text-size-adjust: 100%; background-position: 0px 0px; border: 0px; box-sizing: border-box; caret-color: rgb(84, 84, 84); color: #545454; font-family: "brother 1816", Helvetica, Arial, Lucida, sans-serif; font-size: 17px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><br /></p><p style="-webkit-text-size-adjust: 100%; background-position: 0px 0px; border: 0px; box-sizing: border-box; caret-color: rgb(84, 84, 84); color: #545454; font-family: "brother 1816", Helvetica, Arial, Lucida, sans-serif; font-size: 17px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><br /></p><p style="-webkit-text-size-adjust: 100%; background-position: 0px 0px; border: 0px; box-sizing: border-box; caret-color: rgb(84, 84, 84); color: #545454; font-family: "brother 1816", Helvetica, Arial, Lucida, sans-serif; font-size: 17px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><br /></p><p style="-webkit-text-size-adjust: 100%; background-position: 0px 0px; border: 0px; box-sizing: border-box; caret-color: rgb(84, 84, 84); color: #545454; font-family: "brother 1816", Helvetica, Arial, Lucida, sans-serif; font-size: 17px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><br /></p><p style="-webkit-text-size-adjust: 100%; background-position: 0px 0px; border: 0px; box-sizing: border-box; caret-color: rgb(84, 84, 84); color: #545454; font-family: "brother 1816", Helvetica, Arial, Lucida, sans-serif; font-size: 17px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-1dZXJUMytcE/YXgTa0VDV8I/AAAAAAAADm8/sWE5myFxD3E4pFgIGfBXcoAipYLae3UawCLcBGAsYHQ/s880/A5CED1F2-AF40-4CDA-B0D0-C7C683A1286E.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="495" data-original-width="880" height="225" src="https://1.bp.blogspot.com/-1dZXJUMytcE/YXgTa0VDV8I/AAAAAAAADm8/sWE5myFxD3E4pFgIGfBXcoAipYLae3UawCLcBGAsYHQ/w400-h225/A5CED1F2-AF40-4CDA-B0D0-C7C683A1286E.jpeg" width="400" /></a></div><br /><p></p><p style="-webkit-text-size-adjust: 100%; background-position: 0px 0px; border: 0px; box-sizing: border-box; caret-color: rgb(84, 84, 84); color: #545454; font-family: "brother 1816", Helvetica, Arial, Lucida, sans-serif; font-size: 17px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><br /></p><div class="headline-article__section" style="-webkit-text-size-adjust: 100%; border: 0px; box-sizing: border-box; color: var(--c-brand); display: inline-block; font-family: CommonsDemiBold2; font-size: 12px; letter-spacing: 1px; line-height: 1; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-transform: uppercase;">CONTROVERTIDA FIGURA DE UN PRECURSOR DE LA NOVELA MODERNA.</div><h1 class="h1 headline-article__head" style="-webkit-text-size-adjust: 100%; border: 0px; box-sizing: border-box; caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-family: CommonsBold; font-size: 46px; font-stretch: normal; font-weight: 400; line-height: 1; margin: 16px 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: inherit;">Knut Hamsun, el odiado Nobel noruego</h1><p style="-webkit-text-size-adjust: 100%; background-position: 0px 0px; border: 0px; box-sizing: border-box; caret-color: rgb(84, 84, 84); color: #545454; font-family: "brother 1816", Helvetica, Arial, Lucida, sans-serif; font-size: 17px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-family: Manuale, serif; font-size: 16px;"></span></p><h2 class="article-subtitle headline-article__subtitle" style="-webkit-text-size-adjust: 100%; border: 0px; box-sizing: border-box; caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-family: Manuale, serif; font-size: 22px; font-stretch: normal; line-height: 27px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: inherit;">La polémica por el apoyo a Hitler del autor de ´Hambre´ ha marcado el año del 150° aniversario de su nacimiento. (El Periódico, 17-01-2010)</h2><div><br /></div><p class="article-body__text article-body__text--entry article-body__text-middle" style="-webkit-text-size-adjust: 100%; border: 0px; box-sizing: border-box; caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-family: Manuale, serif; font-size: 18px; line-height: 28px; margin: 0px 0px 26px 90px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: inherit;">Solo fue a la escuela 252 días, pasó hambre, buscó fortuna en EEUU y condujo tranvías, fue policía rural y vendedor ambulante, pero ya de joven soñaba con ser poeta y eclipsar a su compatriota Henrik Ibsen. El noruego Knut Hamsun (1859-1952), para quien la escritura fue una obsesión que no le abandonó en sus 92 años de vida, ganó en 1920 el Premio Nobel y Kafka, Thomas Mann, Henry Miller, Bukowski y Paul Auster han aclamado su obra. "Pero acabó como el autor divino que traicionó a su pueblo y se convirtió en una de las personas más odiadas de su patria ocupada por los nazis cuando, durante la segunda guerra mundial, apoyó a Alemania y a Hitler", explica Ingar Sletten Kolloen (Kvam, 1951), autor de la completa biografía <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: italic; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px;">Knut Hamsun. Soñador y conquistador</span>.</p><p style="-webkit-text-size-adjust: 100%; background-position: 0px 0px; border: 0px; box-sizing: border-box; caret-color: rgb(84, 84, 84); color: #545454; font-family: "brother 1816", Helvetica, Arial, Lucida, sans-serif; font-size: 17px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><br class="Apple-interchange-newline" style="-webkit-text-size-adjust: auto; caret-color: rgb(0, 0, 0); color: black;" /></p><p style="-webkit-text-size-adjust: 100%; background-position: 0px 0px; border: 0px; box-sizing: border-box; caret-color: rgb(84, 84, 84); color: #545454; font-family: "brother 1816", Helvetica, Arial, Lucida, sans-serif; font-size: 17px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><br /></p></div>Abraxashttp://www.blogger.com/profile/05887867553932090828noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9024569032814985816.post-3686637220159608972021-09-15T13:22:00.006+02:002021-09-15T13:22:43.322+02:00Stefan Zweig - El món d'ahir. Memòries d'un europeu<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-qoAVuPZ9-fc/YUHR6gE4GwI/AAAAAAAADio/LHGVq6fmVK89kMYfZ8CKpgIaJm-WLHOEgCLcBGAsYHQ/s366/9788477273356.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="366" data-original-width="229" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-qoAVuPZ9-fc/YUHR6gE4GwI/AAAAAAAADio/LHGVq6fmVK89kMYfZ8CKpgIaJm-WLHOEgCLcBGAsYHQ/w250-h400/9788477273356.jpg" width="250" /></a></div>Prefaci<p></p><p>Mai no m'he atribuït tanta importància que m'hagi sentit temptat a contar a d'altres la història de la meva vida. Van haver de passar moltes coses, infinitament moltes més que es solen correspondre a una generació –esdeveniments, catàstrofes i proves–, abans que trobés prou coratge per a començar un llibre que té el meu Jo com a protagonista, o, més ben dit, com a centre. Ben lluny de mí la intencióde posar-me en primer pla, si no és en el sentit del conferenciant que explica coses ambdiapositives: l'època proporciona les imatges, jo tan sols hi poso les paraules, i ben mirat no serà el meu destí el tema de la narració, sinó el de tota una generació, de la nostra generació única, que ha portat el pes del destí com segurament cap altra en el curs de la història.</p><p>El món de la seguretat</p><p>Si busco una fórmula pràctica per a definir l'època d'abans de la Primera Guerra Mundial, l'època en què vaig créixer, espero haver trobat la més concisa dient que va ser l'edat d'or de la seguretat. A la nostra monarquia austríaca gairebé mil·lenària tot li semblava creat per a durar i el mateix Estat semblava la garantia suprema d'aquesta estabilitat. Els drets que atorgava als seus ciutadans eren garantits pel Parlament, representació del poble lliurement elegida, i tots els deures tenien uns límits ben fixats. La nostra moneda, la corona austríaca, circulava en peces d'or brillant i se'n garantia la invariabilitat. Tothom sabia quan tenia o quant li corresponia, què li era permés i què prohibit. Tot tenia la seva norma, la seva mesura i el seu pes determinats. Qui posseïa una fortuna podia calcular exactament quin interès li donava anualment; el funcionari o el militar, al seu torn, podien trobar amb tota seguretat al calendari l'any que ascendirien i que es jubilarien. Totes les famílies tenien un pressupost fix, sabien quant havien de gastar en la cas i el menjar, en vacances i ostentació i, a més, reservaven sens falta i amb tota cura una petita quantitat per a imprevistos, malalties i metges. Qui tenia una casa, la considerava una llar segura per als fills i els néts, terres i negocis passaven de generació en generació; mentre un nadó encara era al bressol, ja li dipositaven un òbol a la guardiola o a la caixa d'estalvis per al camí de la vida, una petita "reserva" per al futur. En aquestt vast imperi tot ocupava el seu lloc, ferm i immutable, i el lloc més alt de tots, l'abcià emperador; i si aquest moria, se sabia (o es creia saber) que en vindria un altre i res no canviaria el ben calculat ordre. Ningú no creia en guerres, revolucions no daltabaixos. Radicalisme i violència semblaven del tot impossibles en una era de la raó.</p>Abraxashttp://www.blogger.com/profile/05887867553932090828noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9024569032814985816.post-58757356454389591002021-09-15T12:56:00.005+02:002021-09-15T12:56:56.499+02:00Rainer Maria Rilke - A lo largo de la vida<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-0GGTQPf6-xI/YUHPYaMrabI/AAAAAAAADic/vZkyJ3dqySAAyeFtJ3YSz_44-21pOBmUQCLcBGAsYHQ/s276/978848873015.GIF" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="276" data-original-width="183" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-0GGTQPf6-xI/YUHPYaMrabI/AAAAAAAADic/vZkyJ3dqySAAyeFtJ3YSz_44-21pOBmUQCLcBGAsYHQ/w265-h400/978848873015.GIF" width="265" /></a></div>Después de la misa, el cura de María-Schnee bajó los cuatro escalones del altar, se dio la vuelta y se sentó junto al trascoro. Buscó en los numerosos pliegues de sus ornamentos un pañueklo, se sonó respetuosamente con un do grave de órgano y comenzó: "Recemos por Anton von Wick, consejero imperial, que descansa en el Señor. Señor, apiádate de tu fiel siervo Antonius..."<p></p><p>En el primer banco se levantóStanislaus von Wick, hermano del "fiel siervo Antonius", fallecido hacía ocho años, y se sonó conmovido. Cuando concluyó la misa de difuntos, herr Stanislaus abrió la marcha como cabeza de família y detrás de él se desprendieron de los banco sombríos un par de mujeres vestidas de negro. En la calle ofreció el brazo a su hermana, la vieja comandanta Richter y los demás siguieron de dos en dos. Nadie hablaba. Todos guiñaban bajo la luz los ojos, que parecíasn llorosos, y bostezaban de hambra y aburrimiento.<br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-h0iGjegyyqc/YUHPYQvLHLI/AAAAAAAADig/CyAN4RPqD3YAA7agVLkJPwBOjyBsf0gYwCLcBGAsYHQ/s600/Rainer_Maria_Rilke_1900.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="375" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-h0iGjegyyqc/YUHPYQvLHLI/AAAAAAAADig/CyAN4RPqD3YAA7agVLkJPwBOjyBsf0gYwCLcBGAsYHQ/s320/Rainer_Maria_Rilke_1900.jpg" width="200" /></a></div><p></p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;"><b>Rainer Maria Rilke</b> (<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Praga" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Praga">Praga</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Austrohongar%C3%A8s" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Imperi Austrohongarès">Imperi austrohongarès</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/4_de_desembre" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="4 de desembre">4 de desembre</a> de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1875" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="1875">1875</a> - <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Montreux_(Su%C3%AFssa)" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Montreux (Suïssa)">Montreux</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Su%C3%AFssa" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Suïssa">Suïssa</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/29_de_desembre" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="29 de desembre">29 de desembre</a> de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1926" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="1926">1926</a>) fou un reconegut <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Poeta" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Poeta">poeta</a> austríac, en <a class="mw-redirect" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Llengua_alemanya" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Llengua alemanya">llengua alemanya</a>, del segle <span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: small-caps; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;" title="Nombre escrit en xifres romanes">xx</span>. Va crear imatges persistents que tendeixen a centrar-se en els problemes del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Cristianisme" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Cristianisme">cristianisme</a> en una època de descreença, solitud i profunda angoixa.</p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;">Va escriure tant en vers com en una prosa molt lírica. Els seus dos poemes més coneguts són <i>Sonets a Orfeu</i> i les <i><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Elegies_de_Duino" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Elegies de Duino">Elegies de Duino</a></i>. En prosa, les seves obres més famoses són <i><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Cartes_a_un_poeta_jove" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Cartes a un poeta jove">Cartes a un poeta jove</a></i> i la <i>Die Aufzeichnungen des Malte Laurids Brigge</i>, gairebé autobiogràfica. També va compondre més de quatre-cents poemes en francès, dedicats al país on va decidir viure, el cantó de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Valais" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Valais">Valais</a> a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Su%C3%AFssa" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Suïssa">Suïssa</a>.</p>Abraxashttp://www.blogger.com/profile/05887867553932090828noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9024569032814985816.post-29533135200462613602021-09-15T12:43:00.011+02:002021-09-15T12:43:59.343+02:00Peter Handke - La mujer zurda<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-44bpeRQoQ6o/YUHLRLwmsrI/AAAAAAAADiM/9V5rCG4LtIQrVYd_wmWd8CXC8AM2n8SdACLcBGAsYHQ/s344/9788491044451.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="344" data-original-width="229" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-44bpeRQoQ6o/YUHLRLwmsrI/AAAAAAAADiM/9V5rCG4LtIQrVYd_wmWd8CXC8AM2n8SdACLcBGAsYHQ/w266-h400/9788491044451.jpg" width="266" /></a></div>Tenía treinta años y vivía en una urbanización de bungalows que formaba terrazas, en la ladera merdional de una montaña de mediana altura, justo por encima de la neblina de una gran ciudad. Tenía pelo castaño y ojos grises, que, de vez en cuando, aunque no miraran a nadie, resplandecían sin que el resto de lacara experimentara cambio alguno. Una tarde de invierno, cerca ya del anochecer, estaba sentada a la luz amarilla que llegaba de fuera, junto a la ventana de un amplio cuarto de estar, al lado de una máquina de coser eléctrica; junto a ella, su hijo de ocho años haciendo unos deberes. De los dos lados que formaban el largo de la habitación, uno de ellos era sólo una cristalera delante de la cual había una terraza, cubierta de hierba, con un árbol de Navidad que habían tirado allí, y el muro sin ventanas de la casa vecina. El niño staba sentado a una mesa barnizada de color marrón e, inclinado sobre su cuaderno, escribía con una pluma estilográfica que rascaba el papel, mientras se iba pasando la lengua por los labios. De ves en cuando dejaba de escribir, miraba por el ventanal y luego seguía escribiendo con más ahínco; o dirigía una mirada a su madre, la cual, aunque estaba vuelta hacia un lado, se daba cuenta de ello y lo miraba también. La mujer estaba casada con el jefe de ventas de la sucursal que en aquella ciudad tenía una marca de porcelanas conocida en toda Europa; elmarido tenía que volver de Escandinavia después de un viaje de negocios de varias semanas. La família no era muy rica, pero vivía en una situación acomodada sin tener que pensar en el dinero; el bungalow era de alquiler porque el marido podía ser trasladado en cualquier momento.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-UP2BP2NSXlI/YUHLRSGttWI/AAAAAAAADiQ/s7FhFGfCzt4on04_Ov2QDZzx3egU5MpAQCLcBGAsYHQ/s854/libros_217989955_34884067_854x640.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a><a href="https://1.bp.blogspot.com/-UP2BP2NSXlI/YUHLRSGttWI/AAAAAAAADiQ/s7FhFGfCzt4on04_Ov2QDZzx3egU5MpAQCLcBGAsYHQ/s854/libros_217989955_34884067_854x640.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a><a href="https://1.bp.blogspot.com/-UP2BP2NSXlI/YUHLRSGttWI/AAAAAAAADiQ/s7FhFGfCzt4on04_Ov2QDZzx3egU5MpAQCLcBGAsYHQ/s854/libros_217989955_34884067_854x640.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a><a href="https://1.bp.blogspot.com/-UP2BP2NSXlI/YUHLRSGttWI/AAAAAAAADiQ/s7FhFGfCzt4on04_Ov2QDZzx3egU5MpAQCLcBGAsYHQ/s854/libros_217989955_34884067_854x640.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a><a href="https://1.bp.blogspot.com/-UP2BP2NSXlI/YUHLRSGttWI/AAAAAAAADiQ/s7FhFGfCzt4on04_Ov2QDZzx3egU5MpAQCLcBGAsYHQ/s854/libros_217989955_34884067_854x640.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a><a href="https://1.bp.blogspot.com/-UP2BP2NSXlI/YUHLRSGttWI/AAAAAAAADiQ/s7FhFGfCzt4on04_Ov2QDZzx3egU5MpAQCLcBGAsYHQ/s854/libros_217989955_34884067_854x640.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div><p></p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;"><b><br /></b></p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;"><b><br /></b></p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;"><b><br /></b></p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-UP2BP2NSXlI/YUHLRSGttWI/AAAAAAAADiQ/s7FhFGfCzt4on04_Ov2QDZzx3egU5MpAQCLcBGAsYHQ/s854/libros_217989955_34884067_854x640.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="854" height="240" src="https://1.bp.blogspot.com/-UP2BP2NSXlI/YUHLRSGttWI/AAAAAAAADiQ/s7FhFGfCzt4on04_Ov2QDZzx3egU5MpAQCLcBGAsYHQ/s320/libros_217989955_34884067_854x640.jpg" width="320" /></a></div><b><br /></b><p></p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;"><b><br /></b></p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;"><b><br /></b></p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;"><b><br /></b></p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;"><b>Peter Handke</b> (<a class="extiw" href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q696964" style="background-image: none; color: #663366; text-decoration: none;" title="d:Special:EntityPage/Q696964"><span style="color: #5f9cbb;">Griffen</span></a>,<span style="white-space: nowrap;"> </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/6_de_desembre" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="6 de desembre">6 de desembre</a> de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1942" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="1942">1942</a>) és un <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Escriptor" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Escriptor">escriptor</a> de novel·la, assaig i teatre <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80ustria" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Àustria">austríac</a>.<sup class="reference" id="cite_ref-1" style="line-height: 1em; unicode-bidi: isolate; white-space: nowrap;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Peter_Handke#cite_note-1" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;">[1]</a></sup> A més, Handke tradueix de l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Eslov%C3%A8" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Eslovè">eslovè</a> i del francès a l'alemany. És guanyador del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Nobel_de_Literatura" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Premi Nobel de Literatura">Premi Nobel de literatura</a> de l'any 2019.</p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;">El seu pare era austríac i la seva mare pertanyia a la minoria eslovena de la regió. La mort prematura de la mare per <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Su%C3%AFcidi" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Suïcidi">suïcidi</a> marcà profundament la seva joventut (a ella dedicà la novel·la semibiogràfica <i>Infelicitat sense desitjos</i>). Va estudiar <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Dret" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Dret">Dret</a> a la <a class="new" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Universitat_de_Graz&action=edit&redlink=1" style="background-image: none; color: #a55858; text-decoration: none;" title="Universitat de Graz (encara no existeix)">Universitat de Graz</a>, però sense arribar a graduar-se, perquè es va dedicar aviat a la literatura de manera exclusiva, primer a través de peces teatrals, després amb relats, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Assaig_(literatura)" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Assaig (literatura)">assaigs</a>, poesies i diaris, als quals cal afegir algun <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Gui%C3%B3_cinematogr%C3%A0fic" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Guió cinematogràfic">guió cinematogràfic</a>.</p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;">Va destacar per l'esperit polèmic vers la generació d'autors com <a class="new" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alfred_Andersch&action=edit&redlink=1" style="background-image: none; color: #a55858; text-decoration: none;" title="Alfred Andersch (encara no existeix)">Alfred Andersch</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Heinrich_B%C3%B6ll" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Heinrich Böll">Heinrich Böll</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ilse_Aichinger" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Ilse Aichinger">Ilse Aichinger</a> o <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ingeborg_Bachmann" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Ingeborg Bachmann">Ingeborg Bachmann</a>. Va tenir especial ressò <i>Insults al públic</i>, que el definí com a autor experimental i «outsider», però aviat va derivar cap a una escriptura densa i minimalista, altament descriptiva i rica en visions quasi cinematogràfiques que van fer que el comparessin amb <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Alain_Robbe-Grillet" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Alain Robbe-Grillet">Alain Robbe-Grillet</a> i altres francesos de l'«école du regard».</p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;">Del seu llibre <i>La por del porter davant del penal</i> (<i>Die Angst des Tormanns beim Elfmeter</i>, 1970) el director <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Wim_Wenders" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Wim Wenders">Wim Wenders</a>, en va fer una pel·lícula. Ambdós van tornar a col·laborar a <i><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Der_Himmel_%C3%BCber_Berlin" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Der Himmel über Berlin">Der Himmel über Berlin</a></i>. Del seu llibre <i>La dona esquerrana</i> (<i>Die linkshändige Frau</i>, 1976), Handke mateix en va fer una pel·lícula el 1978. Va dedicar tres llargs reportatges al conflicte de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Iugosl%C3%A0via" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Iugoslàvia">Iugoslàvia</a> i rebutjà el <a class="new" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Premi_B%C3%BCchner&action=edit&redlink=1" style="background-image: none; color: #a55858; text-decoration: none;" title="Premi Büchner (encara no existeix)">premi Büchner</a> en solidaritat contra els bombardejos civils a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%A8rbia" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Sèrbia">Sèrbia</a>.</p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;">L'any 2009 rebé el <a class="new" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Premi_Franz_Kafka&action=edit&redlink=1" style="background-image: none; color: #a55858; text-decoration: none;" title="Premi Franz Kafka (encara no existeix)">Premi Franz Kafka</a>. El <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/10_d%27octubre" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="10 d'octubre">10 d'octubre</a> de 2019 rebé el Premi Nobel de Literatura,<sup class="reference" id="cite_ref-2" style="line-height: 1em; unicode-bidi: isolate; white-space: nowrap;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Peter_Handke#cite_note-2" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;">[2]</a></sup> per «l'obra influent que, amb enginy lingüístic, ha explorat les perifèries i les especificitats de l'experiència humana».<sup class="reference" id="cite_ref-3" style="line-height: 1em; unicode-bidi: isolate; white-space: nowrap;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Peter_Handke#cite_note-3" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;">[3</a></sup></p>Abraxashttp://www.blogger.com/profile/05887867553932090828noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9024569032814985816.post-45904873820971392032021-09-05T10:08:00.004+02:002021-11-05T19:39:03.389+01:00Clara Queraltó - Et diré R.<p><br /></p><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-4BPz1Z_mvwI/YTR6HXwwVGI/AAAAAAAADho/FIcJZrU55JAIcSt-ze_X_ogAr_Fx-qVfACLcBGAsYHQ/s380/627ECD46-3F57-4FC1-BC9E-A8ABD8E1795C.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="380" data-original-width="250" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-4BPz1Z_mvwI/YTR6HXwwVGI/AAAAAAAADho/FIcJZrU55JAIcSt-ze_X_ogAr_Fx-qVfACLcBGAsYHQ/w264-h400/627ECD46-3F57-4FC1-BC9E-A8ABD8E1795C.jpeg" width="264" /></a></div><br /><p><br /></p><p>Jo hauria volgut que les coses anessin d'una altra manera. Era una sensació que tenia sovint. Perquè la vista se'm descontrolava i agafava camins que no havia pogut preveure. Encadenava descuits i indecisions. Saltava d'un error a un altre com quan una pedra rodola per la teulada, rebota amb la barana del balcó i acaba escolant-se entre les reixes de la claveguera. Jo hauria volgut mirar-me la línia de guix de la casella on era i que encaixés mínimament amb el que havia imaginat. Sentir que les coses eren estables. Volia llevar-me sense aquella migranya i aquell mal als ulls que arrossegava fins que marxava el sol.</p><p><br /></p><p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: left;"> </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd2N7f_z8gbaq_P_OaMUzx4D2RXqSR76mB4eAAH42g2bkmlQVQkQSqQL6jVII1r2MNI_O1qG6tsgpT0MESqAEcxbNTUTm1jkSjPraj73uFzVB_lXQwECL8p1fwp7oyv3xhFyLzePWgQkb4/s196/0A262E89-3391-4FA4-96C2-50A5FA72E304.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="196" data-original-width="147" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd2N7f_z8gbaq_P_OaMUzx4D2RXqSR76mB4eAAH42g2bkmlQVQkQSqQL6jVII1r2MNI_O1qG6tsgpT0MESqAEcxbNTUTm1jkSjPraj73uFzVB_lXQwECL8p1fwp7oyv3xhFyLzePWgQkb4/w300-h400/0A262E89-3391-4FA4-96C2-50A5FA72E304.jpeg" width="300" /></a><span class="nom" style="-webkit-text-size-adjust: 100%; border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: Georgia, serif; font-size: 2rem; line-height: 3rem; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: start; vertical-align: baseline;"><a href="https://www.grup62.cat/autor/clara-queralto/000048855" itemprop="author" style="box-sizing: border-box; color: #d9433b; cursor: pointer; font-size: 20px; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="Clara Queraltó">Clara Queraltó</a></span><span face="Raleway, Arial, sans-serif" style="-webkit-text-size-adjust: 100%; background-color: white; font-size: 15px; text-align: start;"></span><div class="text" style="-webkit-text-size-adjust: 100%; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #585858; font-family: Raleway, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: start; vertical-align: baseline;"><div style="border: 0px; box-sizing: border-box; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">(El Pla del Penedès, 1988) és filòloga especialitzada en teoria de la literatura. Es dedica a l’ensenyament de la llengua i la literatura catalana a joves. Va debutar en la narrativa amb <em style="border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El que pensen els altres</em> (2019), obra que va rebre el prestigiós premi Mercè Rodoreda.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><br /></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><a href="https://www.grup62.cat/llibre-et-dire-r/334493">https://www.grup62.cat/llibre-et-dire-r/334493</a></p></div></div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>Abraxashttp://www.blogger.com/profile/05887867553932090828noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9024569032814985816.post-54911963219455682332021-08-31T12:00:00.002+02:002021-08-31T12:00:37.239+02:00Steven Sherrill - El Minotauro se fuma un pitillo<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixDiqojeB7eocjz-UyvcRXFCKPDtZlrsanmxcy_52X4iqV1F_oDIn1ECegR060ZErg_Nfcam5S1A3kR107aDwejSkvheeJa1-Z2HvXINliA9UNWG-Pla5b1596z9LqimazemkiN-XSEDRa/s465/8AC060D8-E7AD-4AD2-93F2-57A08F90D27B.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="465" data-original-width="311" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixDiqojeB7eocjz-UyvcRXFCKPDtZlrsanmxcy_52X4iqV1F_oDIn1ECegR060ZErg_Nfcam5S1A3kR107aDwejSkvheeJa1-Z2HvXINliA9UNWG-Pla5b1596z9LqimazemkiN-XSEDRa/w222-h320/8AC060D8-E7AD-4AD2-93F2-57A08F90D27B.jpeg" width="222" /></a><div style="text-align: left;">El Minotauro está sentado en un cubo vacío, exhalando humo a través de sus bovinas fosas nasales. Está sentado cerca del contenedor de basura que hay en el muelle de la cocina de La Costilla de Grub, fumando y observando cómo JoeJoe, el lavaplatos, bailotea sobre la estrecha franja de asfalto cuarteado que se extiende tres peldaños más abajo del muelle, recorre toda la parte trasera del edificio y se detiene bruscamente en el descuidado talud, repleto de matas de extramonio, madreselva y pinos enclenques, que conduce a la carretera interestatal. Hace calor y, a través de la calima y de las copas de los árboles, el Minotauro sólo puede ver un trozo del tablero indicador del restaurante: "Próxima salida." Al Minotauro no le gusta fumar, pero fuma de todas formas, y fuma mentolados porque le gustan aún menos, mientras JoeJoe baila a los sones preñados de interferencias de la música que brota atronadora desde el gran altavoz que tiene a sus pies y que se impone sobre el sonido del extractor que pende sobre sus cabezas y del tráfico incesante de la autopista de más abajo. Afuera hace tanto calor como en la cocina. El rostro y los brazos negros de JoeJoe sobresalen de su manchado uniforme blanco, agitándose y retorciéndose a ritmo furioso. Su piel de chocolate brilla de sudor. Los peldaños, el muelle de carga, el contenedor de basura abierto como una boca muda de metal, el mismo suelo, hasta las matas y los arbustos tienen una capa de grasa permanente, de grasa animal salpicada o escupida a través del extractor año tras año. Todo apesta. Todo es resbaladizo y difícil de asir. Pero es como el calor: llegamos a acostumbrarnos.</div><div style="text-align: left;">_!Pedido!_ oye el Minotauro a través del diminuto altavoz colgado en la cara interior de la puerta de la cocina.</div><div style="text-align: left;">Es Ariadna; ella es la única que grita así.</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div></div>Ed emecé, 2003<div>Lingua franca</div><div>Trad. Albert Borràs<br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-kIK0ielmoPI/YS372XoojdI/AAAAAAAADg8/NkuOWO96UhcTZUmcwIcM4dx_pbxCIM7MgCLcBGAsYHQ/s2048/BC9F9211-9E0D-4763-B766-82E29DF8951B.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1980" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-kIK0ielmoPI/YS372XoojdI/AAAAAAAADg8/NkuOWO96UhcTZUmcwIcM4dx_pbxCIM7MgCLcBGAsYHQ/s320/BC9F9211-9E0D-4763-B766-82E29DF8951B.jpeg" width="309" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p><p>Steven Sherrill se graduó de UNC Charlotte y tiene un máster en poesía del Taller de Escritores de Iowa. Recibió una beca NEA de ficción, ha publicado cuatro novelas y un libro de poesía. Su novela debut, The Minotaur Takes a Cigarette Break, fue publicada en el Reino Unido y traducida a ocho idiomas. Neil Gaiman lo seleccionó como uno de los seis audiolibros para lanzar "Neil Gaiman Presents" para Audible.com. Pintor prolífico y músico naciente, Sherrill es ahora profesor de inglés y artes integradoras en Penn State Altoona.</p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdmijFFXLLRR8Xv4mSKh_63PMvvcFD1iliJRepHCB1fcwW9xRARoWrtLRu0YmJSBXC7DR-I0h_iqcghBDLxe2DBDn7OHF5R_QdR7QKV_ANLNWDPsVMVONsrUSZpZniQ0CpAuFzyktizpd5/s1800/99809B93-6BB7-4D65-B276-953BCBDD849E.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1800" data-original-width="1440" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdmijFFXLLRR8Xv4mSKh_63PMvvcFD1iliJRepHCB1fcwW9xRARoWrtLRu0YmJSBXC7DR-I0h_iqcghBDLxe2DBDn7OHF5R_QdR7QKV_ANLNWDPsVMVONsrUSZpZniQ0CpAuFzyktizpd5/s320/99809B93-6BB7-4D65-B276-953BCBDD849E.jpeg" width="256" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>The Minotaur sits on an empty pickle bucket blowing smoke through bullish nostrils. He sits near the dumpster on the dock of the kitchen at Grub’s Rib smoking and watching JoeJoe, the dishwasher, dance on the thin strip of crumbling asphalt that begins three steps down at the base of the dock, runs the length of the building’s backside and stops abruptly at the overgrown bank, thick with jimson weed, honeysuckle and scraggly pine, leading down to the interstate. It’s hot, and through the haze and the treetops the Minotaur can just make out a piece of the billboard advertising the restaurant: Next Exit. The Minotaur doesn’t like to smoke but smokes anyway, smokes menthols because he likes them even less, while JoeJoe dances to the static-y music thumping out of the boom box at his feet, the music fighting with the sounds of the exhaust fan over their heads and the incessant traffic on the highway below. It’s hot. As hot outside as in the kitchen. JoeJoe’s black face and arms jut from the stained white uniform, jerking and twisting in furious rhythms; his chocolate skin has a sheen of sweat. The steps, the loading dock, the dumpster gaping open like a dumb metal mouth, the pavement itself, even the weeds and bushes have a permanent layer of grease, of animal fat spilled or blown through the exhaust year after year. Everything stinks. Everything is slick and hard to hold. But it’s like the heat—people get used to it. “Order up,” the Minotaur hears from the tinny little speaker hanging just inside the kitchen door. It’s Adrienne; she’s the only one who whines like that.<br /><p><br /></p></div>Abraxashttp://www.blogger.com/profile/05887867553932090828noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9024569032814985816.post-70354174448910350342021-06-25T13:13:00.000+02:002021-06-25T13:13:01.268+02:00Marcel Proust - Pel cantó de Swann - A la recerca del temps perdut I<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/--TwnZ2M47x4/YNW1_IjdYwI/AAAAAAAADcA/er1TjDn4j2AqgRi52o5ILNtE8ImXL7ESQCLcBGAsYHQ/s392/portada_pel-canto-de-swann_marcel-proust_201908291536.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="392" data-original-width="250" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/--TwnZ2M47x4/YNW1_IjdYwI/AAAAAAAADcA/er1TjDn4j2AqgRi52o5ILNtE8ImXL7ESQCLcBGAsYHQ/s320/portada_pel-canto-de-swann_marcel-proust_201908291536.jpg" /></a></div>Traducció de VALÈRIA GAILLARD<p></p><p>Edicions Proa, 2019</p><p><br /></p><p>A LA RECERCA DEL TEMPS PERDUT (1)</p><p>PEL CANTÓ DE SWANN</p><p>COMBRAY</p><p>1</p><p>Durant anys he anat a dormir d'hora. De vegades, tot just apagada l'espelma, els ulls se'm tancaven tan ràpid que no tenia temps de dir-me:<<M'adormo>>. I, mitja hora més tard, la idea que ja tocava buscar el son em desvetllava; volia desar el volum que creia tenir encara entre les mans i bufar el llum; mentre dormia no havia deixat de reflexionar sobre el que acabava de llegir, però aquestes reflexions havien pres un gir una mica particular; em semblava que era de mi mateix que parlava l'obra: una església, un quartet, la rivalitat entre Francesc I i Carles V. Aquesta creença sobrevivia uns segons al meu despertar; no xocava a la meva raó, però em pesava com escames sobre els ulls i els impedia adonar-se que la bugia ja no estava encesa. Llavors començava a resultar-me inintel·ligible com, després de la metempsicosi, els pensaments d'una existència anterior; el tema del llibre es dresprenia de mi, jo era lliure d'aplicar-m'hi o no; quan recuperava la visió, em sorprenia trobar al meu voltant una foscor dolça i reposant per als ulls, però potser encara més per al esperit, al qual apareixia com una cosa sense motiu, incomprensible, com una cosa veritablement fosca. Em preguntava quina hora devia ser; sentia el xiulet dels trens que, més o menys allunyat, com el cant d'un ocell en un bosc, mesurant les distàncies, em descrivia l'extensió de la campanya deserta on el viatger apressa el pas cap a la pròxima estació; i el petit camí que recorre quedarà gravat en el seu record per l'excitació que deu als llocs nous, als actes inhabituals, a la conversa recent i als comiats sota la llàntia forastera que el segueixen en el silenci de la nit, a la dolçor propera del retorn.</p>Abraxashttp://www.blogger.com/profile/05887867553932090828noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9024569032814985816.post-75054359177522170272021-04-28T13:51:00.001+02:002021-04-28T13:51:04.810+02:00Samuel Beckett - Tot esperant Godot<p> </p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh42JlPNr8KwJRo6OOHsxZer-hlfhzNYOD_yoprrei7zIJwyhF87viT7SR6kWAB-LlZ1zODH9EDN_53ajZXFPVhTKEvyOJ3Hj8SiaolTCkadYfal7-aYonvfae7nl83M-5JSkaHDnNYiNDb/s2048/8D31ACC1-EDC6-4FF9-B72B-92433ECA1166.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1345" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh42JlPNr8KwJRo6OOHsxZer-hlfhzNYOD_yoprrei7zIJwyhF87viT7SR6kWAB-LlZ1zODH9EDN_53ajZXFPVhTKEvyOJ3Hj8SiaolTCkadYfal7-aYonvfae7nl83M-5JSkaHDnNYiNDb/s320/8D31ACC1-EDC6-4FF9-B72B-92433ECA1166.jpeg" /></a></div><p>Acte Primer</p><p><br /></p><p><i>Carretera al camp, amb arbre.</i></p><p><i><span> Tarda.</span><br /></i></p><p><i><span><span> Estragó, assegut a terra, prova de treure's una sabata.</span><br /></span></i></p><p><i><span><span><span> S'hi acarnissa amb les dues mans. Es para, sense forces, reposa tot panteixant.</span><br /></span></span></i></p><p><i><span><span><span><span> Reprén la feina. Torna a reposar.</span><br /></span></span></span></i></p><p><i><span><span><span><span><span> Entra Vladimir.</span><br /></span></span></span></span></i></p><p><i><span><span><span><span><span><br /></span></span></span></span></span></i></p><p>ESTRAGÓ, <i>desistint novament </i>Res a fer.</p><p>VLADIMIR, <i>acostant-se a passos curts, rígids, les cames separades </i>Començo a creure-ho. (<i>Pausa</i>) M'hi he resistit molt de temps, dient-me: Vladimir, sigues raonable, encara no ho has provat tot. I reprenia la lluita. (<i>Es concentra, pensant en el combat. A Estragó.</i>) Així, has tornat?</p><p>ESTRAGÓ Vols dir?</p><p>VLADIMIR Estic content de tornar-te a veure. Creia que te n'havies anat per sempre.</p><p>ESTRAGÓ Jo també.</p><p>VLADIMIR Què podem fer per a celebrar aquesta reunió? (<i>Reflexiona</i>) Aixeca't, que vull abraçar-te. (<i>Allarga la mà a Estragó</i>)</p><p>ESTRAGÓ, <i>irritat </i>Ara hi corro.</p><p> (<i>Silenci.</i>)<br /></p><p><br /></p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-0d01z81OlRw/YIlLbshBgZI/AAAAAAAADKU/EzQBmPdK0Oksm9bB8DxJch_W_esI-NL5QCLcBGAsYHQ/s416/BF0C25BD-D199-4A57-862A-DE0DB46EB439.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="416" data-original-width="200" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-0d01z81OlRw/YIlLbshBgZI/AAAAAAAADKU/EzQBmPdK0Oksm9bB8DxJch_W_esI-NL5QCLcBGAsYHQ/s320/BF0C25BD-D199-4A57-862A-DE0DB46EB439.jpeg" /></a></div><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-position: 0px 0px; border: 0px; font-family: inherit; font-size: 16.149999618530273px; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant-caps: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Samuel Barclay Beckett</span> <span style="-webkit-text-size-adjust: auto;">(</span><a href="https://es.wikipedia.org/api/rest_v1/page/mobile-html/Dubl%C3%ADn" style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-position: 0px 0px; border: 0px; color: #6b4ba1; font-family: inherit; font-size: 16.149999618530273px; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant-caps: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="Dublín">Dublín</a><span style="-webkit-text-size-adjust: auto;">,</span> <span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-position: 0px 0px; border: 0px; font-family: inherit; font-size: 16.149999618530273px; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant-caps: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">13 de abril de 1906</span><span style="-webkit-text-size-adjust: auto;">-</span><a href="https://es.wikipedia.org/api/rest_v1/page/mobile-html/Par%C3%ADs" style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-position: 0px 0px; border: 0px; color: #6b4ba1; font-family: inherit; font-size: 16.149999618530273px; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant-caps: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="París">París</a><span style="-webkit-text-size-adjust: auto;">,</span> <span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-position: 0px 0px; border: 0px; font-family: inherit; font-size: 16.149999618530273px; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant-caps: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">22 de diciembre de 1989</span><span style="-webkit-text-size-adjust: auto;">) fue un</span> <a href="https://es.wikipedia.org/api/rest_v1/page/mobile-html/Dramaturgo" style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-position: 0px 0px; border: 0px; color: #6b4ba1; font-family: inherit; font-size: 16.149999618530273px; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant-caps: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="Dramaturgo">dramaturgo</a><span style="-webkit-text-size-adjust: auto;">,</span> <a class="mw-redirect" href="https://es.wikipedia.org/api/rest_v1/page/mobile-html/Novelista" style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-position: 0px 0px; border: 0px; color: #6b4ba1; font-family: inherit; font-size: 16.149999618530273px; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant-caps: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="Novelista">novelista</a><span style="-webkit-text-size-adjust: auto;">,</span> <a href="https://es.wikipedia.org/api/rest_v1/page/mobile-html/Cr%C3%ADtica_literaria" style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-position: 0px 0px; border: 0px; color: #6b4ba1; font-family: inherit; font-size: 16.149999618530273px; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant-caps: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="Crítica literaria">crítico</a> <span style="-webkit-text-size-adjust: auto;">y</span> <a href="https://es.wikipedia.org/api/rest_v1/page/mobile-html/Poeta" style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-position: 0px 0px; border: 0px; color: #6b4ba1; font-family: inherit; font-size: 16.149999618530273px; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant-caps: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="Poeta">poeta</a> <a class="mw-redirect" href="https://es.wikipedia.org/api/rest_v1/page/mobile-html/Rep%C3%BAblica_de_Irlanda" style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-position: 0px 0px; border: 0px; color: #6b4ba1; font-family: inherit; font-size: 16.149999618530273px; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant-caps: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="República de Irlanda">irlandés</a><span style="-webkit-text-size-adjust: auto;">, uno de los más importantes representantes del</span> <a href="https://es.wikipedia.org/api/rest_v1/page/mobile-html/Experimentalismo" style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-position: 0px 0px; border: 0px; color: #6b4ba1; font-family: inherit; font-size: 16.149999618530273px; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant-caps: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="Experimentalismo">experimentalismo</a> <span style="-webkit-text-size-adjust: auto;">literario del</span> <a href="https://es.wikipedia.org/api/rest_v1/page/mobile-html/Siglo_XX" style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-position: 0px 0px; border: 0px; color: #6b4ba1; font-family: inherit; font-size: 16.149999618530273px; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant-caps: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="Siglo XX">siglo XX</a><span style="-webkit-text-size-adjust: auto;">, dentro del</span> <a class="mw-redirect" href="https://es.wikipedia.org/api/rest_v1/page/mobile-html/Modernismo_anglosaj%C3%B3n" style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-position: 0px 0px; border: 0px; color: #6b4ba1; font-family: inherit; font-size: 16.149999618530273px; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant-caps: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="Modernismo anglosajón">modernismo anglosajón</a><span style="-webkit-text-size-adjust: auto;">. Fue igualmente figura clave del llamado</span> <a href="https://es.wikipedia.org/api/rest_v1/page/mobile-html/Teatro_del_absurdo" style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-position: 0px 0px; border: 0px; color: #6b4ba1; font-family: inherit; font-size: 16.149999618530273px; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant-caps: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="Teatro del absurdo">teatro del absurdo</a> <span style="-webkit-text-size-adjust: auto;">y, como tal, uno de los escritores más influyentes de su tiempo.</span><sup class="mw-ref reference" id="cite_ref-2" style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-position: 0px 0px; border: 0px; font-family: inherit; font-size: 0.75em; font-stretch: inherit; font-variant-caps: inherit; line-height: 1; margin: 0px 0.6ch 0px -0.6ch; padding: 0px; unicode-bidi: isolate;"><a href="https://es.wikipedia.org/api/rest_v1/page/mobile-html/Samuel_Beckett#cite_note-2" style="background-position: 0px 0px; border: 0px; color: #6b4ba1; counter-reset: mw-Ref 2; font-family: inherit; font-size: 12.112499237060547px; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant-caps: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: nowrap;"> Escribió sus libros en inglés y francés, y fue asistente y discípulo del novelista </a><a href="https://es.wikipedia.org/api/rest_v1/page/mobile-html/James_Joyce" style="background-position: 0px 0px; border: 0px; color: #6b4ba1; font-family: inherit; font-size: 16.149999618530273px; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant-caps: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="James Joyce">James Joyce</a>. Su obra más conocida es el drama <span style="background-position: 0px 0px; border: 0px; font-family: inherit; font-size: 16.149999618530273px; font-stretch: inherit; font-style: italic; font-variant-caps: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><a href="https://es.wikipedia.org/api/rest_v1/page/mobile-html/Esperando_a_Godot" style="background-position: 0px 0px; border: 0px; color: #6b4ba1; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant-caps: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="Esperando a Godot">Esperando a Godot</a></span>.</sup><br /><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-dd4ISBhuXRw/YIlLtiikTqI/AAAAAAAADKk/BtdZRU5SYMcAKyfYAU8fGwvviyrRR3IqACLcBGAsYHQ/s2048/0BE588DC-40DA-4464-8CAF-53328BE991BA.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1535" data-original-width="2048" src="https://1.bp.blogspot.com/-dd4ISBhuXRw/YIlLtiikTqI/AAAAAAAADKk/BtdZRU5SYMcAKyfYAU8fGwvviyrRR3IqACLcBGAsYHQ/s320/0BE588DC-40DA-4464-8CAF-53328BE991BA.png" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-HmYQyL-r8Uo/YIlLsBYRDBI/AAAAAAAADKc/QsII_o54czY1ljW_nKHYYTApQ9uOHW2eQCLcBGAsYHQ/s749/AE868DC2-BF4A-42E4-AB96-915EB2537339.webp" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="749" data-original-width="545" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-HmYQyL-r8Uo/YIlLsBYRDBI/AAAAAAAADKc/QsII_o54czY1ljW_nKHYYTApQ9uOHW2eQCLcBGAsYHQ/s320/AE868DC2-BF4A-42E4-AB96-915EB2537339.webp" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ADKsxJA90VE/YIlLte6xuTI/AAAAAAAADKg/8nBMgTpD42wDAgznc3SBPjFewIa2x0ORACLcBGAsYHQ/s2048/B470FCED-F6EE-4433-8E1D-CD619B4C41C6.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1535" data-original-width="2048" src="https://1.bp.blogspot.com/-ADKsxJA90VE/YIlLte6xuTI/AAAAAAAADKg/8nBMgTpD42wDAgznc3SBPjFewIa2x0ORACLcBGAsYHQ/s320/B470FCED-F6EE-4433-8E1D-CD619B4C41C6.png" width="320" /></a></div><br /><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p>Abraxashttp://www.blogger.com/profile/05887867553932090828noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9024569032814985816.post-68294876000736056742021-04-28T13:23:00.002+02:002021-04-28T13:23:24.942+02:00Margaret Mitchell - Allò que el vent s'endugué<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-oLU6gtrbC8E/YIlEfbLmPmI/AAAAAAAADJ0/_OaRazfQya8lPLKMLAPT6QSWebHQqDz_wCLcBGAsYHQ/s720/9A36DA7A-A3C7-41E6-8BDB-072DB1B2EC3D.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="720" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-oLU6gtrbC8E/YIlEfbLmPmI/AAAAAAAADJ0/_OaRazfQya8lPLKMLAPT6QSWebHQqDz_wCLcBGAsYHQ/s320/9A36DA7A-A3C7-41E6-8BDB-072DB1B2EC3D.jpeg" /></a></div><br /><p><br /><br /><br /></p><p>Cap 1</p><p><span> La Scarlett O'Hara no era bella, però els homes gairebé no se n'adonaven quan restaven encisats pel seu encant, com era el cas dels bessons Tarleton. Al rostre de la Scarlett s'hi d'una manera d'allò més palesa les delicades faccions de la seva mare, una aristòcrata de la costa, d'ascendència francesa, i els trets més toscos del seu pare, un irlandès cara-vermell. Amb tot, la seva cara era atractiva, de mentó afuat i barres enèrgiques. Tenia uns ulls d'un verd pàl·lid sense màcula de castany, ombrejat per dures i negres pestanyes, lleument corbades a les puntes. A sobre, unes celles negres, tupides, esbiaixades cap amunt, marcaven una línia<span> sorprenentment obliqua en la blancor de magnòlia del cutis, aquell cutis tan apreciat per les dones del sud i que tan gelosament resguardaven del sol ardent de Georgia mitjançant capells, vels i mitenes.</span></span><br /></p><p><span><span><br /></span></span></p><p><span><span><br /></span></span></p><p><span><span><br /></span></span></p><p><span><span><br /></span></span></p><p><a href="https://1.bp.blogspot.com/-G2Ui4XCoKjE/YIlDvkDN7PI/AAAAAAAADJc/MHjfjXTLp-0kKh5KiYBWTWKZC98Md3gEwCLcBGAsYHQ/s402/325118BC-8319-4DCD-A807-59E8FF487AD3.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="402" data-original-width="400" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-G2Ui4XCoKjE/YIlDvkDN7PI/AAAAAAAADJc/MHjfjXTLp-0kKh5KiYBWTWKZC98Md3gEwCLcBGAsYHQ/s320/325118BC-8319-4DCD-A807-59E8FF487AD3.jpeg" /></a></p><p><span style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.2); -webkit-text-size-adjust: 100%; background-position: 0px 0px; border: 0px; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Lato, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16.149999618530273px; font-stretch: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Margaret Mitchell</span><span style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.2); -webkit-text-size-adjust: 100%; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Lato, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16.149999618530273px;"> (</span><a href="https://es.wikipedia.org/api/rest_v1/page/mobile-html/Atlanta" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.2); -webkit-text-size-adjust: 100%; background-position: 0px 0px; border: 0px; color: #6b4ba1; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Lato, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16.149999618530273px; font-stretch: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="Atlanta">Atlanta</a><span style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.2); -webkit-text-size-adjust: 100%; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Lato, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16.149999618530273px;">, </span><a href="https://es.wikipedia.org/api/rest_v1/page/mobile-html/Georgia_(Estados_Unidos)" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.2); -webkit-text-size-adjust: 100%; background-position: 0px 0px; border: 0px; color: #6b4ba1; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Lato, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16.149999618530273px; font-stretch: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="Georgia (Estados Unidos)">Georgia</a><span style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.2); -webkit-text-size-adjust: 100%; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Lato, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16.149999618530273px;">, </span><a href="https://es.wikipedia.org/api/rest_v1/page/mobile-html/8_de_noviembre" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.2); -webkit-text-size-adjust: 100%; background-position: 0px 0px; border: 0px; color: #6b4ba1; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Lato, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16.149999618530273px; font-stretch: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="8 de noviembre">8 de noviembre</a><span style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.2); -webkit-text-size-adjust: 100%; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Lato, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16.149999618530273px;"> de </span><a href="https://es.wikipedia.org/api/rest_v1/page/mobile-html/1900" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.2); -webkit-text-size-adjust: 100%; background-position: 0px 0px; border: 0px; color: #6b4ba1; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Lato, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16.149999618530273px; font-stretch: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="1900">1900</a><span style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.2); -webkit-text-size-adjust: 100%; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Lato, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16.149999618530273px;">-</span><a class="mw-redirect" href="https://es.wikipedia.org/api/rest_v1/page/mobile-html/Ib%C3%ADdem" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.2); -webkit-text-size-adjust: 100%; background-position: 0px 0px; border: 0px; color: #6b4ba1; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Lato, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16.149999618530273px; font-stretch: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="Ibídem">ibídem</a><span style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.2); -webkit-text-size-adjust: 100%; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Lato, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16.149999618530273px;">, </span><a href="https://es.wikipedia.org/api/rest_v1/page/mobile-html/16_de_agosto" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.2); -webkit-text-size-adjust: 100%; background-position: 0px 0px; border: 0px; color: #6b4ba1; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Lato, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16.149999618530273px; font-stretch: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="16 de agosto">16 de agosto</a><span style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.2); -webkit-text-size-adjust: 100%; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Lato, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16.149999618530273px;"> de </span><a href="https://es.wikipedia.org/api/rest_v1/page/mobile-html/1949" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.2); -webkit-text-size-adjust: 100%; background-position: 0px 0px; border: 0px; color: #6b4ba1; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Lato, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16.149999618530273px; font-stretch: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="1949">1949</a><span style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.2); -webkit-text-size-adjust: 100%; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Lato, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16.149999618530273px;">) fue una periodista, redactora y escritora </span><a href="https://es.wikipedia.org/api/rest_v1/page/mobile-html/Estados_Unidos" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.2); -webkit-text-size-adjust: 100%; background-position: 0px 0px; border: 0px; color: #6b4ba1; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Lato, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16.149999618530273px; font-stretch: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="Estados Unidos">estadounidense</a><span style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.2); -webkit-text-size-adjust: 100%; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Lato, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16.149999618530273px;">. Su ciudad natal, Atlanta, influyó en su única obra, </span><span style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.2); -webkit-text-size-adjust: 100%; background-position: 0px 0px; border: 0px; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Lato, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16.149999618530273px; font-stretch: inherit; font-style: italic; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><a href="https://es.wikipedia.org/api/rest_v1/page/mobile-html/Lo_que_el_viento_se_llev%C3%B3" style="background-position: 0px 0px; border: 0px; color: #6b4ba1; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant-caps: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="Lo que el viento se llevó">Lo que el viento se llevó</a></span><span style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.2); -webkit-text-size-adjust: 100%; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Lato, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16.149999618530273px;">, una de las novelas más populares de la historia de la literatura, </span><a href="https://es.wikipedia.org/api/rest_v1/page/mobile-html/Lo_que_el_viento_se_llev%C3%B3_(pel%C3%ADcula)" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.2); -webkit-text-size-adjust: 100%; background-position: 0px 0px; border: 0px; color: #6b4ba1; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Lato, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16.149999618530273px; font-stretch: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="Lo que el viento se llevó (película)">inmortalizada en la pantalla</a><span style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.2); -webkit-text-size-adjust: 100%; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Lato, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16.149999618530273px;"> por el director de cine </span><a href="https://es.wikipedia.org/api/rest_v1/page/mobile-html/Victor_Fleming" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.2); -webkit-text-size-adjust: 100%; background-position: 0px 0px; border: 0px; color: #6b4ba1; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Lato, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16.149999618530273px; font-stretch: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="Victor Fleming">Victor Fleming</a><span style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.2); -webkit-text-size-adjust: 100%; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Lato, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16.149999618530273px;"> en 1939.</span></p><p><a href="https://1.bp.blogspot.com/-gwYvmUSJqP0/YIlDv4wKCcI/AAAAAAAADJk/jEErH7j2_eUfY0TIIiEL4cNRX8vd7w8SgCLcBGAsYHQ/s387/D722CDA5-3077-47AC-A1D4-CF2E74E4E03B.webp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="387" data-original-width="290" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-gwYvmUSJqP0/YIlDv4wKCcI/AAAAAAAADJk/jEErH7j2_eUfY0TIIiEL4cNRX8vd7w8SgCLcBGAsYHQ/s320/D722CDA5-3077-47AC-A1D4-CF2E74E4E03B.webp" /></a></p><p><br /></p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-VHYnj6y441g/YIlFK_vb2FI/AAAAAAAADJ8/ZPl5m4Dk52kOeVQERMwCuAm9_PjkuvfXwCLcBGAsYHQ/s1500/AFA0B591-4BD1-464E-81F7-0D6C092BAECE.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="1500" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-VHYnj6y441g/YIlFK_vb2FI/AAAAAAAADJ8/ZPl5m4Dk52kOeVQERMwCuAm9_PjkuvfXwCLcBGAsYHQ/w400-h400/AFA0B591-4BD1-464E-81F7-0D6C092BAECE.jpeg" width="400" /></a></div><br /><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p>Abraxashttp://www.blogger.com/profile/05887867553932090828noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9024569032814985816.post-17644787515356992542021-01-12T21:40:00.001+01:002021-01-12T21:40:13.699+01:00Sándor Márai - L'última trobada<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-TnMn9kN1r_g/X_4GhC7s03I/AAAAAAAADF0/zg7ix2IdnIQ1t_QMlu5RZPgXhNK1NETNACLcBGAsYHQ/s877/D0ED6A50-B56A-4FE6-AC10-E38A67F990B2.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="877" data-original-width="552" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-TnMn9kN1r_g/X_4GhC7s03I/AAAAAAAADF0/zg7ix2IdnIQ1t_QMlu5RZPgXhNK1NETNACLcBGAsYHQ/s320/D0ED6A50-B56A-4FE6-AC10-E38A67F990B2.jpeg" /></a></div>1<p></p><p>De matinada el general es va estar una bona estona al celler del vinyar. S'hi havia apropat a l'alba amb el vinyataire perquè dues bótes de vi havien començat a fermentar. Quan el va haver embotellat i tornava cap a casa, ja eren les onze tocades. Al peu de les columnes, sota el pòrtic de pedres humides recobertes de verdet, l'esperava el munter, que va entregar una carta a l'amo només arribar.</p><p>–Què vols?–va dir el general, i es va aturar, enutjat. Es va tirar enrere el barret de palla d'ala ampla que li cobria el front i li feia ombra a la cara vermellosa. Feia anys que no obria ni llegia cap carta. La correspondència era oberta i seleccionada per un empleat al despatx de l'administrador.</p><p>–L'ha portada un missatger–va dir el munter, i es va quadrar.</p><p>El general va reconèixer la lletra, va prendre la carta i se la va ficar a la butxaca. Va entrar al vestíbul, a la fresca, i va donar en silenci el bastó i el barret al munter. Va regirar la butxaqueta dels cigarros i en va treure les ulleres, es va apropar a la finestra i, mig a les fosdques, sota la poca llum que es filtrava per les escletxes de les persianes entreobertes, va començar a llegir la carta.</p>Abraxashttp://www.blogger.com/profile/05887867553932090828noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9024569032814985816.post-5642179255930596872021-01-12T21:24:00.003+01:002021-01-12T21:24:17.846+01:00Stefan Zweig - Los ojos del hermano eterno<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-J9kgjvUClK4/X_4E-Z2rRwI/AAAAAAAADFo/95TQ-cVS1RU-8VyrYfXh3yHxBWKX6dx1QCLcBGAsYHQ/s800/50862BB3-C682-4B41-A6E2-97A9C9E87DFC.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="616" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-J9kgjvUClK4/X_4E-Z2rRwI/AAAAAAAADFo/95TQ-cVS1RU-8VyrYfXh3yHxBWKX6dx1QCLcBGAsYHQ/s320/50862BB3-C682-4B41-A6E2-97A9C9E87DFC.jpeg" /></a></div><h3 style="text-align: left;">Ésta es la historia de Virata, a quien su pueblo enaltecía con los cuatro nombres de la virtud, pero de quien nada hay escrito en las crónicas de los soberanos ni en los libros de los sabios, y cuya memoria los hombres han olvidado.</h3><div style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">Muchos años antes de que el excelso Buda morase en la Tierra e imbuyese en sus servidores la inspiración del conocimiento, en la tierra de los birweagh, en el país del rey rajputa, vivía un noble, Virata, al cual llamaban "El Rayo de la Espada", porque era un guerrero intrépido como ningún otro y un cazador cuyas flechas jamás se desviaban del blanco, cuya lanza jamás se blandía en vano y cuyo brazo caía como un trueno acompañado por el silbido de la espada. Tenía la frente serena y nunca bajaba los ojos ante las preguntas de los hombres; jamás se le vio cerrar la mano en un puño malintencionado, ni se oyó su voz alzada en un rapto de cólera. Servía a su rey con lealtad, y sus esclavos le servían a él con veneración, pues no se conocía hombre más ecuánime en las cinco corrientes del río: se inclinaban ante su casa los piadosos que por allí pasaban y la sonrisa de los niños se reflejabaen el iris de sus ojos cuando los miraba.</span></div>Abraxashttp://www.blogger.com/profile/05887867553932090828noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9024569032814985816.post-41498255062655200242021-01-12T00:05:00.003+01:002021-01-12T00:05:33.035+01:00Wajdi Mouawad - Ànima<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-I7IPqyrWqSI/X_zX3xpjFbI/AAAAAAAADFc/bRWB94ulOZQbBy6wSGKVQmQEyXPUMtsbQCLcBGAsYHQ/s300/47CD1E3A-990C-406E-B953-FD6434C29A39.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="200" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-I7IPqyrWqSI/X_zX3xpjFbI/AAAAAAAADFc/bRWB94ulOZQbBy6wSGKVQmQEyXPUMtsbQCLcBGAsYHQ/w267-h400/47CD1E3A-990C-406E-B953-FD6434C29A39.jpeg" width="267" /></a></div>Felis Silvestris Catus Carthusianorum<p></p><p><br /></p><p>Havien jugat tant a morir l'un en braços de l'altre, que en trobar-la ensangonada al mig de la sala es va posar a riure, convençut que veia un muntatge, un quadre grandiós, per sorprendre'l, aquesta vegada, per fer-lo caure d'esquena, deixar-lo de pedra, fer-li perdre el cap, ensarronar-lo.</p><p>Quan deixava a terra la bossa de plàstic, aquell mateix matí amb veu enjogassada ella li havia dit Compra salmó perquè el salmó és molt bo, va entendre que era morta perquè tenia els ulls oberts, la mirada fixa i, a les mans, la ferida, el ganivet clavat al sexe.</p>Abraxashttp://www.blogger.com/profile/05887867553932090828noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9024569032814985816.post-3709728181126639082021-01-11T23:50:00.003+01:002021-01-11T23:50:42.830+01:00Manuel de Pedrolo - Mecanoscrit del segon origen<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-T40os9H9QJ0/X_zTvryDKNI/AAAAAAAADFQ/RZAEYrtQmX8uypqAC3vs60DvTD5FpABcQCLcBGAsYHQ/s796/0A9C3FAA-0A86-41D6-83FB-54632C351D65.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="796" data-original-width="796" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-T40os9H9QJ0/X_zTvryDKNI/AAAAAAAADFQ/RZAEYrtQmX8uypqAC3vs60DvTD5FpABcQCLcBGAsYHQ/s320/0A9C3FAA-0A86-41D6-83FB-54632C351D65.jpeg" /></a></div>Quadern de la destrucció i de la salvació<p></p><p><br /></p><p>TT/1</p><p>L'Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna, tornava de l'hort de casa seva amb un cistellet de figues negres, de coll de dama, quan s'aturà a avergonyir dos nois, que n'apallissaven un altre i el feien caure al toll de la resclosa, i els va dir:</p><p>–Què us ha fet?</p><p>I ells li van contestar:</p><p>–No el volem amb nosaltres, perquè és negre.</p><p>–I si s'ofega?</p><p>I ells es van arronsar d'espatlles, car eren dos nois formats en un ambient cruel, de prejudicis.</p><p>I aleshores, quan l'Alba ja deixava el cistellet per tal de llançar-se a l'aigua sense treure's la roba, puix que només duia uns shorts i una brusa sobre la pell, el cel i la terra van començar a vibrar amb una mena de trepidació sorda que s'anava accentuant, i un dels nois, que havia alçat el cap, digué:</p><p>–Mireu!</p><p>Tots tres van poder veure una gran formació d'aparells que s'atansava remorosament de la llunyania, i n'hi havia tants que cobrien l'horitzó. L'altre noi va dir:</p><p>–Són platets voladors, tu!</p>Abraxashttp://www.blogger.com/profile/05887867553932090828noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9024569032814985816.post-52110078598508291622021-01-11T22:19:00.000+01:002021-01-11T22:19:09.570+01:00Joanot Martorell - Tirant lo Blanc<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-k1aB0CPcrI8/X_y-RnWmgMI/AAAAAAAADE4/609IVhwVodcGQB1FhWJ8-DdKy91zDx_lwCLcBGAsYHQ/s2048/B261958F-6149-4959-AA35-37CEB85E3D57.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1342" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-k1aB0CPcrI8/X_y-RnWmgMI/AAAAAAAADE4/609IVhwVodcGQB1FhWJ8-DdKy91zDx_lwCLcBGAsYHQ/w263-h400/B261958F-6149-4959-AA35-37CEB85E3D57.jpeg" width="263" /></a></div>CAPÍTOL 1<p></p><p>L'estament militar és tan destacat que cal tractar amb gran reverència els cavallers que en respecten les normes. La divina Providència ha disposat que els set planetes siguin tan influents que dominin la naturalesa humana i incitin l'home al vici del pecat. Però el Creador universal no ens priva del dret a decidir. Si fem ús de la discreció, podem combattre el pecat, vèncer-lo i viure virtuosament. Aquest llibre de cavalleria, amb l'ajut de Déu, es divideix en set parts principals que mostren l'honor que eleva els cavallers per damunt del poble.</p><p>La primera part tracta del principi de cavalleria; la segona, de la dignitat i l'ofici dels cavallers; la tercera mostra l'examen que ha de passar l'home que aspira a rebre l'orde de cavalleria; la quarta versa sobre la forma de fer-lo cavaller; la cinquena va del significat de les armes; la sisena, dels actes i costums que pertanyen a un cavaller; la setena i última, sobre l'honor que cal retre al cavaller. Abans es relaten algunes de les gestes cavalleresques del comte Guillem de Warwick, insigne cavaller, en els seus benaurats darrers dies.</p>Abraxashttp://www.blogger.com/profile/05887867553932090828noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9024569032814985816.post-73540288495869414742021-01-11T22:06:00.004+01:002021-01-11T22:21:41.294+01:00Salvador Espriu - Narracions<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-_kPmhlPF4Uc/X_y9tRUb1fI/AAAAAAAADEw/3_TvvEsZhiItnztY9nK1IV3S4i8QNSufwCLcBGAsYHQ/s1050/5056715E-6BEB-4288-B5B4-85DD45FA8495.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1050" data-original-width="664" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-_kPmhlPF4Uc/X_y9tRUb1fI/AAAAAAAADEw/3_TvvEsZhiItnztY9nK1IV3S4i8QNSufwCLcBGAsYHQ/s320/5056715E-6BEB-4288-B5B4-85DD45FA8495.jpeg" /></a></div><p><b>EL DOCTOR RIP</b></p><p>Bah, res de nou. Els periòdics no paren de reproduir al dictat uns conceptes que detesto. Amb aquestes consignes amaguen l'abús de força que ens entreté mentre escalfa al bany maria la nostra humiliació. Una nació sense Estat tendeix a organitzar-se en Estat, n'ha de conquistar el dret, l'ha de fer perdurable. Temences i interessos creats no excusen una beateria passiva. Paraules a part, mai no hi ha hagut ni hi haurà enlloc ni vestigis de respecte per al feble. En els traspassos de domini, després dels enlluernaments que els faciliten, gairebé sempre s'hi perd. Com a alternativa, el canvi d'una opressió per una altra, sovint més dolenta. La nostra vergonya s'enmiralla en una antiga tirania paralítica, i si des de tants segles la patim sense alliberar-nos-en, és que en som més còmplices que víctimes. Em fastigueja el xup-xup, que no ha de rompre a bullir, de la comèdia muntada en afalacs enganyosos, la mitificació d'un patriotisme vulgar que degenera en patrioterisme, en el baladreig d'una emoció manipulada des de les arrels d'un instint pre-humà. No s'hauria de parlar, amb aquesta falta d'exigència o amb aquest cinisme, d'un sentiment que cal racionalitzar, si és que cal, perquè no sigui gaire nociu. Però jo no fabrico aquestes dissertacions tan vanes i em proposo de no llegir-les més.</p><p><br /></p><p><b>LAIA</b></p><p>Com que ningú no es va preocupar mai gaire d'ella, havia passat la infantesa deixada a la bona de Déu. Quan encara no tenia dos anys, va estar malalta d'una malaltia estranya que la menava a les portes de la mort. El metge va parlar d'alcoholisme, de les lleis de l'herència i de nervis espatllats, va pronunciar amb èmfasi el mot "desconfiança" i va deixar la familia esbalaïda i plena d'agraït respecte pel seu saber. Després d'aquell pronòstic, pocs creiren en les possibilitats de salvació de la petita, però aquesta es va refer i va créixer esprimatxada, rampelluda, esquerpa. Li agradava de passar-se hores i hores de cara al mar, indiferent al que la voltava, amb un posat impenetrable, impassible, gairebé d'idiota. En desvetllar-se, semblava algun cop fatigada, com si hagués fet un gran esforç. Altres vegades, i sobretot si algú gosava importunar-la, fugia cridant com si la torturessin i queia, estremida de convulsions, enmig del sorral i de les barques.</p><p><br /></p><p><br /></p>Abraxashttp://www.blogger.com/profile/05887867553932090828noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9024569032814985816.post-90960050270942029362021-01-11T21:09:00.005+01:002021-01-11T21:11:34.164+01:00Salvador Espriu - Ariadna al laberint grotesc <p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-CiH460XxNJM/X_yqklUfb_I/AAAAAAAADEk/okN-m0DqtsYYXkcSNtlf-D_Etc1WZgr6gCLcBGAsYHQ/s499/4D715830-ECB0-4A26-A381-DD05B7186458.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="499" data-original-width="307" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-CiH460XxNJM/X_yqklUfb_I/AAAAAAAADEk/okN-m0DqtsYYXkcSNtlf-D_Etc1WZgr6gCLcBGAsYHQ/s320/4D715830-ECB0-4A26-A381-DD05B7186458.jpeg" /></a></div><b>L'home jove i el vell</b><p></p><p>Un home jove de vint-i-un anys, no gaire complaent amb ell mateix i força dur amb els altres, va començar a escriure aquest petit llibre. Un home vell de seixanta-un anys, no gens complaent amb ell mateix i que procura d'entendre, de lluny, els altres, potser l'ha enllestit. Potser. Durant aquests quaranta anys han passat moltes coses, no pas totes elles adverses, que són o haurien de ser sabudes i recordades per tothom.</p><p><b>"Tereseta-que-baixava-les-escales"</b></p><p>No s'hi val, no s'hi val encara, tu clises. Has d'acuclar els ulls i t'has de posar d'esquena a nosaltres, mirant cap a Santa Maria.</p><p><b>Psyché</b></p><p>Lentament, el pas d'un hidrosol a un hidrogel o, si ho preferiu, la coagulació d'un col·loide. I em vaig morir. O potser ell es va morir, ell, l'horrible cos estimat.</p><p><b>Nabucodonosor</b></p><p>Per la banda del pare venia del terrer, com vós, com jo, com tots els ciutadans de Kolinòsia. Per la banda de la mare, havia tornat al terrer. Es deia Nabucodonosor Puig.</p><p><b>Mort al carrer</b></p><p>"No és això", opinava el cervantista, dirigint-se a Efrem Pedagog, que era al seu costat. "No és això, us dic", afirmà encara, congestiu. "El llibre ho conta clar: Altisidora va veure una dotzena de dimonis a les portes de l'infern.</p><p><b>Quasi-conte alemany d'Ulrika Thöus</b></p><p><b>Nervis</b></p><p><b>Glòria i caiguda d'Esperança Trinquis</b></p><p><b>Primer i únic encontre amb Zaraat</b></p><p><b>Magnoliers al claustre</b></p><p><b>Mirra</b></p><p><b>D'ortodòxia</b></p><p><b>El cor del poble</b></p><p><b>Hildebrand</b></p><p><b>Thànatos</b></p><p><b>Les figuretes del pessebre</b></p><p><b>L'escapçat</b></p><p><b>Història vulgar</b></p><p><b>Mamà més ti bemol</b></p><p><b>Pròleg al ballet del diable</b></p><p><b>El meu amic Salom</b></p><p><b>Teoria de Crisant</b></p><p><b>Introducció a l'estudi d'una petita girafa</b></p><p><b>Tòpic</b></p><p><b>Els subalterns</b></p><p><b>Barris baixos</b></p><p><b>La tertúlia</b></p><p><b>Conversií</b></p><p><b>Conversió i mort d'en Quim Federal</b></p><p><b>Quasi-conte anglès d'Athalia Spinster</b></p><p><b>En Panets passeja el cap</b></p><p><b>Quasi-conte francès de Samsó, retrobat</b></p><p><b>Sembobitis</b></p><p><b>El país moribund</b></p>Abraxashttp://www.blogger.com/profile/05887867553932090828noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9024569032814985816.post-80615769325110222412021-01-11T12:07:00.003+01:002021-01-11T12:07:26.357+01:00Thomas Mann - Doktor Faustus<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-6l1oa1trzoA/X_wxUjTrc9I/AAAAAAAADEY/lje17ZwnxJwcLewW9sN18cQVaMrKdlLnwCLcBGAsYHQ/s512/760DA34F-AF55-485C-93F2-85F356310ECC.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="338" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-6l1oa1trzoA/X_wxUjTrc9I/AAAAAAAADEY/lje17ZwnxJwcLewW9sN18cQVaMrKdlLnwCLcBGAsYHQ/s320/760DA34F-AF55-485C-93F2-85F356310ECC.jpeg" /></a></div><br /><p></p><p>1</p><p>Aseguro resueltamente que no es en modo alguno por el deseo de situarme en primer lugar que hago preceder de algunas palabras sobre mí mismo esta crónica de la vida del difunto Adrián Leverkühn, esta primera y ciertamente sumaria biografía de un hombre querido, de un músico genial que el destino levantó y hundió con implacable crueldad. Me empuja a hacerlo únicamente la suposición de que el lector –mejor diré: el futuro lector, ya que por ahora no existe la más leve probabilidad de que mi original llegue a ver la luz pública, a no ser que un milagro permita hacerlo salir de nuestra Europa, fortaleza asediada, para llevar a los de afuera un soplo de los secretos de nuestra soledad–, únicamente, repito, la suposición de que el lector deseará conocer, aunque sólo fuere superficialmente, algo sobre el quién y el cómo del que esto escribe, me impulsa a apuntar, a modo de introducción, algunos datos sobre mi persona –aun temiendo, claro está, que con ello he de suscitar en el lector la duda de si ha caído en buenas manos, es decir, si en atención a lo que ha sido mi vida soy el hombre indicado para una tarea hacia la cual me atraen los impulsos del corazón mucho más que una afinidad cualquiera de temperamento.</p>Abraxashttp://www.blogger.com/profile/05887867553932090828noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9024569032814985816.post-53426011166432338152021-01-11T11:50:00.003+01:002021-01-11T11:51:17.566+01:00Thomas Mann - La muntanya màgica<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-2T_-iBbstq8/X_wsNwkzPPI/AAAAAAAADEM/XvcobVkN9r4k7O4_Kc1KWBqsZlJtOAIpACLcBGAsYHQ/s401/BE37C10C-7334-4256-84CB-C2C3CE8A3E6E.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="401" data-original-width="252" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-2T_-iBbstq8/X_wsNwkzPPI/AAAAAAAADEM/XvcobVkN9r4k7O4_Kc1KWBqsZlJtOAIpACLcBGAsYHQ/s320/BE37C10C-7334-4256-84CB-C2C3CE8A3E6E.jpeg" /></a></div>Propòsit<p></p><p>Volem explicar la història de Hans Castorp, i no pas per ell (perquè el lector hi coneixerà un jove prou simple, encara que agradable), sinó per la història mateixa, que ens sembla d'alló més digna de ser explicada (i tanmateix caldria recordar en favor de Hans Castorp que és la seva, que no totes les històries passen a qualsevol). D'aquesta història en fa molt temps, ja està com qui diu tota coberta de noble verdet històric i s'ha de narrar per força en la forma del pretèrit més anterior.</p>Abraxashttp://www.blogger.com/profile/05887867553932090828noreply@blogger.com0