Era el començament de la primavera. Feia dos dies que anàvem en tren. Pujaven i baixaven del vagó viatgers que feien distàncies curtes, però n'hi havia tres que hi eren, com jo, des del punt de partida del tren: una senyora gens bonica i d'edat madura, que fumava, de cara consumida, amb un abric mig masculí i una gorreta; un amic seu, un home xerraire d'uns quaranta anys, amb l'equipatge nou i elegant, i finalment, un senyor més aviat baix, de moviments bruscos, que es mantenia a part; encara no era vell, però era evident que els cabells arrissats se li havien tornat blancs abans d'hora i tenia uns ulls extraordinàriament brillants, que li anaven ràpids d'un objecte a un altre. Duia un abric vell ban tallat amb coll da xai i una gorra alta de la mateixa pell. Sota l'abric, quan se'l descordava, se li veia una jaqueta llarga i una camisa russa brodada. Una particularitat d'aquest senyor era que de tant en tant feia uns sons estranys, com si s'escurés el coll o iniciés una rialla i l'estronqués de cop.
