¿hasta qué punto el primer párrafo de una novela es importante?
los hay descriptivos, los hay misteriosos, los hay que resumen toda la historia, los hay que despiertan la curiosidad...
a menudo es lo último que escribe el autor, precisamente porque sabe que la continuidad de su lectura depende de este primer párrafo...pero, ¿siempre ha sido así? comprobémoslo.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Narrativa irlandesa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Narrativa irlandesa. Mostrar tots els missatges

dimecres, 5 de gener del 2022

Sheridan Le Fanu - Carmilla

1. Un primer susto

Vivimos en Estiria, en un castillo o schloss, aunque en modo alguno podemos considerarnos gente acaudalada. Una pequeña renta, en esta parte del mundo, cunde muchísimo. Ochocientos o novecientos al año hacen maravillas. En nuestro país apenas habríamos pasado por una família acomodada. Mi padre es inglés y yo llevo un nombre inglés, aunque nunca he visto Inglaterra. Pero aquí, en esta comarca solitaria y primitiva, donde todo es tan maravillosamente barato, no veo realmente de qué manera tener más dinero hubiera podido añadir más comodidades materiales o incluso lujos a los que ya disfrutábamos.






Joseph Thomas Sheridan Le Fanu (28 d'agost de 1814 – 7 de febrer de 1873) va ser un escriptor irlandès de contes i novel·lesde misteri. Les seves històries de fantasmes representen un dels primers exemples del gènere de terror en la seva forma moderna o victoriana, en el qual, com en el seu relat Schalken el pintor, no sempre triomfa la virtut ni s'ofereix una explicació senzilla dels fenòmens sobrenaturals.

Sheridan Le Fanu va néixer a Dublín en el si d'una família acomodada d'orígens hugonots. La seva àvia, Alice Sheridan Le Fanu, i el fill d'aquesta, Richard Brinsley Sheridan van ser dramaturgs, i la seva neboda, Rhoda Broughton, va ser una novel·lista d'èxit.

Va estudiar Dret en el Trinity College de Dublín, on va ser nomenat auditor de la Societat Històrica. Malgrat tot a Le Fanu no li interessaven les lleis i es va passar al periodisme. A partir d'aquest moment i fins a la seva mort va publicar multitud de relats. Des de 1861 fins a 1869, va treballar al Dublin University Magazine, que va publicar molts dels seus treballs per lliuraments. Va ser membre de la redacció de diversos periòdics, incloent-hi el ja esmentat Dublin University Magazine i el Dublin Evening Mail, fins a la seva mort, que es va produir a la ciutat que el va veure néixer, Dublín, el 7 de febrer de 1873.

(Wikipedia)





Carmilla és una novel·la curta d'estil gòtic publicada el 1872 per l'escriptor irlandès Sheridan Le Fanu i ambientada a la zona d'Estíria, a Àustria. Va ser escrita 26 anys abans que Dracula, l'escrit per excel·lència de Bram Stoker i per tant és la predecessora de totes les obres posteriors ambientades en el gènere del vampirisme i la literatura gòtica. Va ser publicada per primera vegada en un recull de contes del mateix autor anomenat In a Glass Darkly on ocupava l'últim lloc en el marc de la revista de literatura anglesa The Dark Blue. És un relat que encara és força desconegut entre la gran massa de lectors però en diverses ocasions va servir a Stoker de font d'inspiració a l'hora de crear elements de la seva pròpia obra com poden ser l'ambientació, totes dues novel·les s'emplacen en castells caracteritzats per ser solitaris i d'arquitectura romàntica i gòtica, i sobretot també, la manera de caracteritzar els personatges i com actuen dins l'obra. En el relat en qüestió, el lector reconeix els trets més coneguts associats als vampirs, gràcies a la novel·la d'Stoker: la necessitat de sang i la pal·lidesa dels seus personatges però també s'introdueixen dos tòpics molts importants: el relat del vampir des d'un punt de vista eròtic femení així com també l'amor lèsbic entre la protagonista i la vampir que passa subtilment desapercebut i no és objecte de càstig o tabú per part de cap dels altres personatges de l'obra.


dijous, 30 de desembre del 2021

Bram Stoker - Drácula

 

Capítulo 1


DIARIO DE JONATHAN HARKER

            (Taquigrafiado)

3 de mayo, Bistritz. – Salí de Munich el 1 de mayo a las 8:35 de la tarde, y llegué a Viena al día siguiente por la mañana tempreno; debería haber llegado a las 6:46, pero el tren sufrió una hora de retraso. Buda-Pest parace una ciudad maravillosa, a juzgar por lo que vislumbré desde el tren y lo poco que pude pasear por sus calles. Me dio miedo alejarme demasiado de la estación, ya que, aunque habíamos llegado tarde, volveríamos a partir con la menor demora posible respecto a la hora prevista. Tuve la impresión de que estábamos abandonando Occidente y adentrándonos en Oriente; el más occidental de los espléndidos puentes que cruzan sobre el Danubio, que alcanza aquí una anchura y una profundidad de nobles proporciones, nos condujo hasta las tradiciones del dominio turco.




Abraham Stoker (Clontarf, Irlanda, 8 de novembre de 1847 - Londres, Anglaterra, 20 d'abril de 1912) va ser un escriptorirlandès cèlebre per la seva novel·la de terror Dràcula, una de les obres més famoses de la literatura gòtica. Literàriament, se'l coneix amb el seu pseudònim Bram Stoker, nom que rep el premi més prestigiós a la novel·la de terror.

Fill d'Abraham Stoker i de la feminista Charlotte Thornley, els quals van tenir set fills, i Bram Stoker en fou el tercer. Era una família burgesa, treballadora i austera que tenien com a única fortuna els llibres i la cultura. La precària salut de Stoker el va obligar a estudiar a casa amb professors privats. Va estar fins als 7 anys al llit per diverses malalties mentre la seva mare li explicava històries de fantasmes i de misteri, que posteriorment l'influirien, i el seu pare li feia sagnies.




Dràcula (1897) és la creació literària estel·lar de Bram Stoker, que va realçar els matisos del vampirisme i va crear una obra literària transmesa al llarg dels anys.

Es tracta d'una història fictícia basada, segons algunes fonts, en el personatge real de Vlad Draculea (Vlad el Fill del Dimoni/Drac), també anomenat Vlad Tepes "l'Empalador".

Per a aquesta novel·la, Stoker es va servir dels coneixements d'un erudit orientalista hongarès anomenat Vámberi, amb el qual es va reunir diverses vegades perquè li expliqués les peripècies del príncep de Valàquia i de llibres com el d'Emily Gerard Informe sobre els principats de Valàquia. Es va inspirar en Irving i Franz Liszt per reflectir l'aspecte del comte. El llibre reflecteix la lluita constant del bé contra el mal. Òscar Wilde va definir aquesta novel·la com l'obra de terror més ben escrita de tots els temps, a més de rebre elogis d'Arthur Conan Doyle, entre d'altres.

Stoker va concebre l'obra quan, arran d'una indigestió de cranc, va patir al·lucinacions sobre una mena de rei dels vampirs que sortia de la tomba a la recerca de sang. Actualment, és la tercera obra en llengua anglesa més llegida de tot el món, després de la Bíblia i de l'obra de Shakespeare.

(Viquipèdia)


dimecres, 28 d’abril del 2021

Samuel Beckett - Tot esperant Godot

 


Acte Primer


Carretera al camp, amb arbre.

    Tarda.

    Estragó, assegut a terra, prova de treure's una sabata.

    S'hi acarnissa amb les dues mans. Es para, sense forces, reposa tot panteixant.

    Reprén la feina. Torna a reposar.

    Entra Vladimir.


ESTRAGÓ, desistint novament   Res a fer.

VLADIMIR, acostant-se a passos curts, rígids, les cames separades  Començo a creure-ho. (Pausa) M'hi he resistit molt de temps, dient-me: Vladimir, sigues raonable, encara no ho has provat tot. I reprenia la lluita. (Es concentra, pensant en el combat. A Estragó.) Així, has tornat?

ESTRAGÓ  Vols dir?

VLADIMIR  Estic content de tornar-te a veure. Creia que te n'havies anat per sempre.

ESTRAGÓ  Jo també.

VLADIMIR  Què podem fer per a celebrar aquesta reunió? (Reflexiona) Aixeca't, que vull abraçar-te. (Allarga la mà a Estragó)

ESTRAGÓ, irritat   Ara hi corro.

        (Silenci.)



Samuel Barclay Beckett (Dublín, 13 de abril de 1906-París, 22 de diciembre de 1989) fue un dramaturgo, novelista, crítico y poeta irlandés, uno de los más importantes representantes del experimentalismo literario del siglo XX, dentro del modernismo anglosajón. Fue igualmente figura clave del llamado teatro del absurdo y, como tal, uno de los escritores más influyentes de su tiempo. Escribió sus libros en inglés y francés, y fue asistente y discípulo del novelista James Joyce. Su obra más conocida es el drama Esperando a Godot.