¿hasta qué punto el primer párrafo de una novela es importante?
los hay descriptivos, los hay misteriosos, los hay que resumen toda la historia, los hay que despiertan la curiosidad...
a menudo es lo último que escribe el autor, precisamente porque sabe que la continuidad de su lectura depende de este primer párrafo...pero, ¿siempre ha sido así? comprobémoslo.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Simenon. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Simenon. Mostrar tots els missatges

diumenge, 10 de gener del 2021

Georges Simenon - El asesino del canal

 

La esclusa 14


De los hechos minuciosamente reconstruidos nada podía deducirse, salvo que el descubrimiento realizado por los dos carreteros de Dizy era, por decirlo de algún modo, insólito.

El domingo –era el 4 de abril– havbía diluviado desde las tres de la tarde.

A esas horas había en el puerto, sobre la esclusa 14, que sirve de conexión entre el Marne y el canal lateral, dos gabarras descendentes con motor, un barco que descargaban y otro a medio cargar.

Poco antes de las siete, cuando comenzaba el crepúsculo, un barco cisterna, el Eco III, había penetrado en la cámara de la esclusa tras anunciar su llegada. 

El esclusero, al verlo, se había puesto de mal humor porque en su casa lo esperaban unos parientes que habían ido a visitarlo. Había dirigido una señal negativa a un "barco cuadra" que se acercó acto seguido, arrastrado lentamente por sus dos caballos.

De vuelta a su casa, no había tardado en ver entrar al carretero, a quien ya conocía.

dissabte, 11 de febrer del 2017

Georges Simenon - El fons de l'ampolla


   Tenia el got a la mà i mirava vagament el cul de whisky pàl·lid que encara hi havia. Feia l'efecte —i segurament era així— que retardava el plaer de beure'n l'últim glop. Quan al final se'l va empassar, va continuar observant el got un moment. No es decidia a deixar-lo a la barra, a apartar-lo una miqueta, dos o tres centímetres. En Bill, el bàrman, que tanmateix semblava immers en una partida de daus amb una cowboys, hauria entès el senyal, perquè estava a l'aguait: sempre estava a l'aguait, sobretot amb un client com en P. M.


(Traducció, Anna Casassas Figueras, 2003)










Georges Joseph Christian Simenon (Lieja, 13 de febrer de 1903 - Lausana, 4 de setembre de 1989) va ser un escriptor belga en llengua francesa.[1]

Va néixer a Lieja el divendres 13 de febrer, però va ser inscrit com nascut el 12 perquè la seva mare era supersticiosa. Simenon va ser un novel·lista d'una fecunditat extraordinària, amb 192 novel·les publicades sota el seu nom i una trentena d'obres aparegudes sota 27 pseudònims. S'han venut més de 500 milions d'exemplars dels seus llibres.
Simenon va néixer a la Rue Léopold a Lieja. Va ser el primer fill de Désiré Simenon, comptable d'una oficina d'assegurances, i d'Henriette, mestressa. El 1905, la família es va mudar a la Rue Pasteur (actualment la Rue Georges Simenon) al barri d'Outremeuse. Trobem la història del seu naixement al començament de la seva novel·la Pedigree.
La família Simenon era originària del Limburg belga, una regió de terres baixes properes al riu Mosa, cruïlla entre Flandes, Alemanya i els Països Baixos. La família de sa mare era també originària de Limburg, però del costat neerlandès, regió plana de terres humides i de boires, de canals i de granges. Sa mare descendia de Gabriel Brühl, camperol i criminal de la banda dels bokkenrijders que va assotar Limburg des de 1726, desvalisant granges i esglésies sota el règim austríac, i que va acabar penjat al setembre de 1743 al patíbul de Waubach. Aquesta ascendència explica potser el particular interès del comissari Maigret per les gents senzilles convertides en assassins.