EL DOCTOR RIP
Bah, res de nou. Els periòdics no paren de reproduir al dictat uns conceptes que detesto. Amb aquestes consignes amaguen l'abús de força que ens entreté mentre escalfa al bany maria la nostra humiliació. Una nació sense Estat tendeix a organitzar-se en Estat, n'ha de conquistar el dret, l'ha de fer perdurable. Temences i interessos creats no excusen una beateria passiva. Paraules a part, mai no hi ha hagut ni hi haurà enlloc ni vestigis de respecte per al feble. En els traspassos de domini, després dels enlluernaments que els faciliten, gairebé sempre s'hi perd. Com a alternativa, el canvi d'una opressió per una altra, sovint més dolenta. La nostra vergonya s'enmiralla en una antiga tirania paralítica, i si des de tants segles la patim sense alliberar-nos-en, és que en som més còmplices que víctimes. Em fastigueja el xup-xup, que no ha de rompre a bullir, de la comèdia muntada en afalacs enganyosos, la mitificació d'un patriotisme vulgar que degenera en patrioterisme, en el baladreig d'una emoció manipulada des de les arrels d'un instint pre-humà. No s'hauria de parlar, amb aquesta falta d'exigència o amb aquest cinisme, d'un sentiment que cal racionalitzar, si és que cal, perquè no sigui gaire nociu. Però jo no fabrico aquestes dissertacions tan vanes i em proposo de no llegir-les més.
LAIA
Com que ningú no es va preocupar mai gaire d'ella, havia passat la infantesa deixada a la bona de Déu. Quan encara no tenia dos anys, va estar malalta d'una malaltia estranya que la menava a les portes de la mort. El metge va parlar d'alcoholisme, de les lleis de l'herència i de nervis espatllats, va pronunciar amb èmfasi el mot "desconfiança" i va deixar la familia esbalaïda i plena d'agraït respecte pel seu saber. Després d'aquell pronòstic, pocs creiren en les possibilitats de salvació de la petita, però aquesta es va refer i va créixer esprimatxada, rampelluda, esquerpa. Li agradava de passar-se hores i hores de cara al mar, indiferent al que la voltava, amb un posat impenetrable, impassible, gairebé d'idiota. En desvetllar-se, semblava algun cop fatigada, com si hagués fet un gran esforç. Altres vegades, i sobretot si algú gosava importunar-la, fugia cridant com si la torturessin i queia, estremida de convulsions, enmig del sorral i de les barques.
