¿hasta qué punto el primer párrafo de una novela es importante?
los hay descriptivos, los hay misteriosos, los hay que resumen toda la historia, los hay que despiertan la curiosidad...
a menudo es lo último que escribe el autor, precisamente porque sabe que la continuidad de su lectura depende de este primer párrafo...pero, ¿siempre ha sido así? comprobémoslo.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espriu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espriu. Mostrar tots els missatges

dilluns, 11 de gener del 2021

Salvador Espriu - Narracions

 

EL DOCTOR RIP

Bah, res de nou. Els periòdics no paren de reproduir al dictat uns conceptes que detesto. Amb aquestes consignes amaguen l'abús de força que ens entreté mentre escalfa al bany maria la nostra humiliació. Una nació sense Estat tendeix a organitzar-se en Estat, n'ha de conquistar el dret, l'ha de fer perdurable. Temences i interessos creats no excusen una beateria passiva. Paraules a part, mai no hi ha hagut ni hi haurà enlloc ni vestigis de respecte per al feble. En els traspassos de domini, després dels enlluernaments que els faciliten, gairebé sempre s'hi perd. Com a alternativa, el canvi d'una opressió per una altra, sovint més dolenta. La nostra vergonya s'enmiralla en una antiga tirania paralítica, i si des de tants segles la patim sense alliberar-nos-en, és que en som més còmplices que víctimes. Em fastigueja el xup-xup, que no ha de rompre a bullir, de la comèdia muntada en afalacs enganyosos, la mitificació d'un patriotisme vulgar que degenera en patrioterisme, en el baladreig d'una emoció manipulada des de les arrels d'un instint pre-humà. No s'hauria de parlar, amb aquesta falta d'exigència o amb aquest cinisme, d'un sentiment que cal racionalitzar, si és que cal, perquè no sigui gaire nociu. Però jo no fabrico aquestes dissertacions tan vanes i em proposo de no llegir-les més.


LAIA

Com que ningú no es va preocupar mai gaire d'ella, havia passat la infantesa deixada a la bona de Déu. Quan encara no tenia dos anys, va estar malalta d'una malaltia estranya que la menava a les portes de la mort. El metge va parlar d'alcoholisme, de les lleis de l'herència i de nervis espatllats, va pronunciar amb èmfasi el mot "desconfiança" i va deixar la familia esbalaïda i plena d'agraït respecte pel seu saber. Després d'aquell pronòstic, pocs creiren en les possibilitats de salvació de la petita, però aquesta es va refer i va créixer esprimatxada, rampelluda, esquerpa. Li agradava de passar-se hores i hores de cara al mar, indiferent al que la voltava, amb un posat impenetrable, impassible, gairebé d'idiota. En desvetllar-se, semblava algun cop fatigada, com si hagués fet un gran esforç. Altres vegades, i sobretot si algú gosava importunar-la, fugia cridant com si la torturessin i queia, estremida de convulsions, enmig del sorral i de les barques.



Salvador Espriu - Ariadna al laberint grotesc

 

L'home jove i el vell

Un home jove de vint-i-un anys, no gaire complaent amb ell mateix i força dur amb els altres, va començar a escriure aquest petit llibre. Un home vell de seixanta-un anys, no gens complaent amb ell mateix i que procura d'entendre, de lluny, els altres, potser l'ha enllestit. Potser. Durant aquests quaranta anys han passat moltes coses, no pas totes elles adverses, que són o haurien de ser sabudes i recordades per tothom.

"Tereseta-que-baixava-les-escales"

No s'hi val, no s'hi val encara, tu clises. Has d'acuclar els ulls i t'has de posar d'esquena a nosaltres, mirant cap a Santa Maria.

Psyché

Lentament, el pas d'un hidrosol a un hidrogel o, si ho preferiu, la coagulació d'un col·loide. I em vaig morir. O potser ell es va morir, ell, l'horrible cos estimat.

Nabucodonosor

Per la banda del pare venia del terrer, com vós, com jo, com tots els ciutadans de Kolinòsia. Per la banda  de la mare, havia tornat al terrer. Es deia Nabucodonosor Puig.

Mort al carrer

"No és això", opinava el cervantista, dirigint-se a Efrem Pedagog, que era al seu costat. "No és això, us dic", afirmà encara, congestiu. "El llibre ho conta clar: Altisidora va veure una dotzena de dimonis a les portes de l'infern.

Quasi-conte alemany d'Ulrika Thöus

Nervis

Glòria i caiguda d'Esperança Trinquis

Primer i únic encontre amb Zaraat

Magnoliers al claustre

Mirra

D'ortodòxia

El cor del poble

Hildebrand

Thànatos

Les figuretes del pessebre

L'escapçat

Història vulgar

Mamà més ti bemol

Pròleg al ballet del diable

El meu amic Salom

Teoria de Crisant

Introducció a l'estudi d'una petita girafa

Tòpic

Els subalterns

Barris baixos

La tertúlia

Conversií

Conversió i mort d'en Quim Federal

Quasi-conte anglès d'Athalia Spinster

En Panets passeja el cap

Quasi-conte francès de Samsó, retrobat

Sembobitis

El país moribund

diumenge, 18 de novembre del 2012

Salvador Espriu - Narracions

Tereseta-que-baixava-les-escales 

No s'hi val, no s'hi val encara, tu clisses. Has d'acuclar els ulls i t'has de posar d'esquena a nosaltres, mirant cap a Santa Maria. Però cal fixar primerament la volta, que serà pel carrer dels Corders, pel carrer de la Bomba, Rera-la-fleca, el carrer de l'Església i la placeta. No, pel rial no, perquè ens ensorrariem, i la volta ja és prou llarga. Si ho carreguem, no ens aconseguirem mai, i d'altra banda és massa cansat. La rectoria, paret de cuit, us hi aveniu? Ara, que no hem de fer patotes. La Teresa para, au, correm. No s'hi val, que ella filustra. teresa , filla, ja t'ho he dit, t'has de posar d'esquena a nosaltres, mirant cap a Santa Maria. Si ho fas, no necessito que acluquis els ulls, però no t'has de bellugar gens, fins que cridem. Vejam, que no m'heu entès?



El meu amic Salom

Teoria de Crisant

Tòpic

Conversió i mort d'en Quim Federal

En Panets passeja el cap

El país moribund

Letizia

Mariàngela l'herbolària

Tres sorores

Sota la fredor parada d'aquests ulls

Potser contat de nou amb parsimònia

Tarot per a algun titella del teatre d'Alfaranja




Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985) fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament ambJosep Pla i Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, de la prosa catalana de fórmules noucentistes.
La producció literària d'Espriu és extensa, però cal destacar els llibres de poemes El cementiri de Sinera, El caminant i el mur i La pell de brau, probablement la seva obra més coneguda, en què desenvolupa la visió de la problemàtica històrica, moral i social d'Espanya. Al llarg de la seva obra poètica (d'estil modernista) , Espriu desenvolupa un món propi, identificat amb "Sinera", que és el nom d'Arenys llegit al revés. Primera història d'Esther és la seva primera obra dramàtica, qualificada per l'autor com una "improvisació per a titelles", pel seu caràcter grotesc. Més tard va escriure Una altra Fedra, si us plau, a petició de l'actriu Núria Espert.
Les musicacions de poemes seus fetes per Raimon han contribuït molt a difondre la seva obra. Cal remarcar les Cançons de la roda del temps i el poema He mirat aquesta terra, magnífica contemplació de Catalunya mitjançant el paisatge d'Arenys de Mar. Segons el mateix Espriu, Raimon cantava els seus poemes com ningú no ho havia fet mai.