Acte Primer
Carretera al camp, amb arbre.
Tarda.
Estragó, assegut a terra, prova de treure's una sabata.
S'hi acarnissa amb les dues mans. Es para, sense forces, reposa tot panteixant.
Reprén la feina. Torna a reposar.
Entra Vladimir.
ESTRAGÓ, desistint novament Res a fer.
VLADIMIR, acostant-se a passos curts, rígids, les cames separades Començo a creure-ho. (Pausa) M'hi he resistit molt de temps, dient-me: Vladimir, sigues raonable, encara no ho has provat tot. I reprenia la lluita. (Es concentra, pensant en el combat. A Estragó.) Així, has tornat?
ESTRAGÓ Vols dir?
VLADIMIR Estic content de tornar-te a veure. Creia que te n'havies anat per sempre.
ESTRAGÓ Jo també.
VLADIMIR Què podem fer per a celebrar aquesta reunió? (Reflexiona) Aixeca't, que vull abraçar-te. (Allarga la mà a Estragó)
ESTRAGÓ, irritat Ara hi corro.
(Silenci.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada