
La señora Kampf entró en la sala de estudios y cerró la puerta con tal brusquedad que la araña de cristal tintineó con un leve y puro sonido de cascabel, todos sus colgantes agitados por la corriente de aire. Pero Antoinette no dejó de leer, tan encorvada sobre el pupitre que sus cabellos tocaban las páginas. Su madre la contempló unos instantes sin hablar, antes de plantarse delante de ella con los brazos cruzados.
- ¡Podrías hacer un esfuerzo al ver a tu madre! -exclamó-. ¿No crees, hija mía? ¿O tienes el trasero pegado a la silla? Que distinción… ¿Dónde está miss Betty?
(Trad. Gemma Moral Bartolomé)

Irène Némirovsky (en
ucraïnès:
Ірина Леонідівна Немировська,
transcrit:
Iryna Leonídivna Nemýrovska) era filla d'un ric banquer
jueu ucraïnès, Léon Némirovsky (en
ucraïnès: Леонід Немировський,
Leonid Nemýrovskyi).
[1] Va ser educada per una institutriu francesa, que va fer que per a Irène el francès fos gairebé com una llengua materna. Al llarg de la seva vida, arribarà a parlar també el rus, el polonès, l'anglès, el basc, el finès i el
jiddisch. El desembre de
1918, ella i la seva família fugen cap a
Finlàndia, a causa de la
Revolució Russa. El juliol de
1919 la família arriba a
França, després d'una petita estada a
Estocolm. Un cop a
França Irène reprèn els seus estudis i obté, el
1926, la llicenciatura universitària de lletres a la universitat de la
Sorbona.
També el
1926, es casa amb Michel Epstein, un enginyer esdevingut banquer. D'aquest matrimoni en sortiran dues filles: Denis, nascuda el
1929 i Élisabeth, el
1937. La família Epstein s'instal·la a
París. En aquests moments publica la seva primera novel·la, ‘’Le malentendu’’ (El malentès).
Irène Némirovsky esdevé cèlebre a partir de
1929, arran de la publicació de la seva segona novel·la,
David Golder. El seu editor,
Bernard Grasset la projecta dins els millors ambients literaris, ja fossin de l'esquerra o de l'extrema dreta.
David Golder va ser adaptada el
1930 al teatre i al cinema.
El
1930, "Le Bal" explica el pas difícil que ha de fer una adolescent per a arribar a l'edat adulta. "Le Bal" també va ser adaptada al cinema. D'èxit en èxit, Némirovsky esdevé una escriptora cèlebre.
Tot i el seus èxits i talent reconeguts mundialment, el govern francès li denega, el
1938, la nacionalitat francesa.
En el context de psicosis de guerra de l'any
1939, i després d'una dècada marcada per la propaganda
antisemita, decideix convertir-se, juntament amb les seves dues filles, al catolicisme.
Víctima de les lleis antisemites promulgades l'octubre de
1940 pel
govern de Vichy, el seu marit no pot seguir treballant a la banca i Irène te prohibida la publicació de les seves obres. Es refugien a
Issy-l'Évêque, dins el
Morvan a la
Saône-et-Loire, on ja havien deixat, des del setembre de
1939, les seves filles. Són aquestes mateixes lleis les que l'obliguen a portar "l'estrella groga". No obstant això, la seva ànima d'escriptora no es rendeix, i continua escrivint multitud de manuscrits, la majoria dels quals seran publicats pòstumament. El
13 de juliol de
1942 és arrestada per la "gendarmerie" francesa i internada al camp de concentració de
Pithiviers, per tot seguit ser deportada a
Auschwitz, on morirà de tifus el
17 d'agost de
1942. El seu marit intentà desesperadament obtenir notícies de la seva localització i el seu estat, però l'octubre de
1942 serà també arrestat i deportat a
Auschwitz, on dies després serà assassinat a les cambres de gas d'aquest camp.
La redescoberta d'una escriptora
Després de l'arrest dels seus pares, Élisabeth i Denise Epstein s'amaguen fins al final de la guerra, amb l'ajuda de parents i amics de la família, portant amb elles els manuscrits inèdits de la seva mare, entre els quals es troba una de les seves millors obres, Suite Francesa, novel·la però, que Irène deixà inacabada.