Silvana Vogt - La mecànica de l'aigua

PRIMER ESCULL

La veig.

Puc veure-la. 

Camina sense mirar ningú. Les mans a les butxaques. El walkman penjat a la cintura. El dit sobre el control del volum. La música al cap. Perduda en les paraules d'una cançó que escoltarà cent vegades. Fins que ja no faci mal. So, so you think you can tell heaven from hell, blue skies from pain...

La veig.

Puc veure-la.

Camina evitant els ulls que la miren, els cossos que la freguen. Com si davant seu veiés enemics en lloc d'iguals. Trinxeres en lloc de carrers. Fang en lloc de ciment.

Silvana Vogt (Morteros, Argentina, 1969) és una dona observadora, de mirada intensa, que pensa les coses abans de dir-les. L’escolto durant la presentació del seu llibre a la seu d’Edicions del 1984, mentre explica les diferències entre les concepcions literàries d’aquí i de l’Argentina i la necessitat d’adaptar-se a una altra literatura (una altra vida) mirant sempre endavant, malgrat els esculls, “perquè la vida va cap endavant”. I parla de l’enorme llibertat que ens dóna la literatura per expressar-nos. Tanta, que a vegades “fa por”.(Núvol. Punt de llibre)

Autora i professora d’escriptura creativa, ha participat en diverses publicacions, tan del món de la narrativa, com de la poesia, biografies i columnes d’opinió en premsa escrita. També ha treballat en el sector editorial com a traductora, correctora i lectora professional.

Actualment és professora del Taller d’escriptura creativa a la Biblioteca de Sant Just Desvern i a l’Ateneu de Sant Just Desvern. També a la Biblioteca d’Abrera i a la llibreria Proa Espais, en Tutoria de Novel·la. Així mateix, és professora del Taller de lectura a l’Ateneu de Sant Just Desvern. (Llibreria L'Odissea.Vilafranca)

L’Argentina es col·lapsa sota el pes de l’economia i s’ofega en la densitat dels gasos lacrimògens. La Vera no s’abraça al patriotisme per salvar-se del naufragi, tot al contrari, detesta aquest país que ha deixat sense llibres la seva pàtria imaginada: les llibreries. I decideix fugir amb una brúixola que no funciona i el seu gos Kantiano, l’únic ésser viu que en aquesta part de món no l’ha abandonada.

Que hi ha més d’una Barcelona, ho sap tothom. Hi ha la Barcelona de la Vera, la del nouvingut que sobreviu a mercè dels cops de sort. Hi ha la Barcelona de l’Eliseu, l’editor prestigiós, que aparentment porta una vida còmoda i aburgesada. També ell, un dia, va decidir trencar amb el seu destí. Qui sap si és per aquest motiu que decideix atorgar una oportunitat a la Vera, com si, de retruc, se la donés a ell mateix abans no sigui massa tard.

La mirada curiosa de la Vera és implacable sobre els nostres usos i costums. Però també tendra. Talment com ho és la prosa concisa i esmolada de la Silvana Vogt.

Silvana Vogt va estudiar filosofia i va fer de periodista radiofònica abans que el daltabaix econòmic del seu país l’empenyés nord enllà, cap a una ciutat desconeguda, però amb rastres literaris. A Barcelona, després de malviure amb diverses feines, es va vincular al món dels llibres treballant de lectora editorial, de columnista en diaris gratuïts i emissores de ràdio i, finalment, de llibretera, a Sant Just Desvern.

(Edicions 1984)

+ articles sobre l'obra i l'escriptora a:

http://www.racodelaparaula.cat/2016/09/12/la-mecanica-de-laigua-silvana-vogt/

http://www.vilaweb.cat/noticies/largentina-silvana-vogt-reflexiona-sobre-la-memoria-en-la-seva-novel·la-la-mecanica-de-laigua/

http://www.elnacional.cat/ca/cultura-idees-arts/silvana-vogt-mecanica-aigua_109087_102.html

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/silvana-vogt-mecanica-laigua-isidor-consul-5355629

http://www.ara.cat/etiquetes/silvana_vogt.html

https://edicions1984.wordpress.com/2016/09/01/novetat-editorial-la-mecanica-de-laigua-de-silvana-vogt/