Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) és la novel·lista més important de postguerra per la densitat i el lirisme de la seva obra. És autora de la novel·la catalana més aclamada de tots els temps, La plaça del Diamant (1962), que es pot llegir actualment en més de vint idiomes. Comença a escriure contes per a revistes, com a fugida d'un matrimoni decebedor i, més tard, quatre novel·les d'un cop, que després rebutja, tret d'Aloma (1938), amb la qual guanya el premi Crexells. A les primeries de la guerra civil espanyola treballa al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i a la Institució de les Lletres Catalanes. Exiliada primer a diverses localitats de França i després a Ginebra, trenca el seu silenci de vint anys amb Vint-i-dos contes (1958), que obtindrà el premi Víctor Català. Amb El carrer de les Camèlies (1966) guanya el premi Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull. A mitjan anys setanta retorna a Catalunya, a la població de Romanyà de la Selva, on acaba la novel·la Mirall trencat (1974) i, entre d'altres, encara publica Viatges i flors iQuanta, quanta guerra..., el 1980, any en què li és atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Des de 1998 es convoca el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, en homenatge a l'autora.
AÑO |
| ||
DURACIÓN |
| ||
DIRECTOR | Francesc Betriú | ||
GUIÓN | Francesc Betriú | ||
MÚSICA | Ramon Muntaner | ||
FOTOGRAFÍA | Raúl Artigot | ||
REPARTO | Silvia Munt, Lluís Homar, Joaquim Cardona, Elisenda Ribas, Marta Molins, Josep Miguell, Paca Gabaldón, Alfred Luchetti, Lluis Juliá | ||
PRODUCTORA | TVE / Figaro Films |
Con el trasfondo de la llegada de la República y de la guerra civil, narra la historia de Natalia, una joven como tantas otras de su época, que acepta sin quejarse todo aquello que la vida, y su marido, le imponen. Incluso acepta que le cambien el nombre por el de “Colometa”.
ResponEliminaEsta resignación termina al finalizar la guerra. Natalia se rebela por fin contra todo lo que considera injusto. Al final de la novela dejará de ser “Colometa” para convertirse en la “señora Natalia”. Un cambio de nombre que significa también un cambio de personalidad. La novela es también una crónica fiel de la Barcelona de posguerra y de cómo marcó este periodo histórico a sus habitantes.
Utilizando como recurso expresivo el monólogo, y un naturalismo desgarrador Rodoreda permite que los lectores conozcan los sentimientos más profundos de la protagonista. La autora se sirve de un estilo narrativo simple y llano, cargado de poesía, adecuado a la inocencia e ingenuidad de la protagonista. A pesar del dramatismo de la obra, Mercè Rodoreda utiliza cierto grado de humor, adecuado también al carácter de su personaje.