Les bombetes del mirall projectaven sobre la cara d'Irene una llum freda. El líquid netejador amarava el cotó i eliminava el tel que el dia havia deixat en els pòmuls, el front, el nas, la barbeta, el coll. La pell es tibava i s'encongia, els dits feien anar el cotó amb moviments bruscos. En el blanc dels ulls venetes roges formaven rius i torrents. Era com un paisatge. Irene s'hi va endinsar i hi va veure el rostre de sa mare, i en els ulls d'ella els ulls de la mare d'ella, de la iaia Lola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada