De matinada el general es va estar una bona estona al celler del vinyar. S'hi havia apropat a l'alba amb el vinyataire perquè dues bótes de vi havien començat a fermentar. Quan el va haver embotellat i tornava cap a casa, ja eren les onze tocades. Al peu de les columnes, sota el pòrtic de pedres humides recobertes de verdet, l'esperava el munter, que va entregar una carta a l'amo només arribar.
–Què vols?–va dir el general, i es va aturar, enutjat. Es va tirar enrere el barret de palla d'ala ampla que li cobria el front i li feia ombra a la cara vermellosa. Feia anys que no obria ni llegia cap carta. La correspondència era oberta i seleccionada per un empleat al despatx de l'administrador.
–L'ha portada un missatger–va dir el munter, i es va quadrar.
El general va reconèixer la lletra, va prendre la carta i se la va ficar a la butxaca. Va entrar al vestíbul, a la fresca, i va donar en silenci el bastó i el barret al munter. Va regirar la butxaqueta dels cigarros i en va treure les ulleres, es va apropar a la finestra i, mig a les fosdques, sota la poca llum que es filtrava per les escletxes de les persianes entreobertes, va començar a llegir la carta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada