Ian McEwan - Expiació

La Briony va escriure l'obra de teatre -per a la qual havia dissenyat pòsters, programes i entrades, havia construït la taquilla amb una mampara plegable tombada de costat i havia folrat amb paper de crespó vermell la guardiola per a la col·lecta- en dos dies de tempesta compositiva, durant els quals es va perdre un esmorzar i un dinar. Quan va haver enllestit els preparatius, no li quedava res per fer a part de contemplar l'esborrany ja acabat i esperar la compareixença dels seus cosins del nord llunyà. Només tindrien temps d'assajar un dia abans que arribés el seu germà. En alguns moments esgarrifosa, en d'altres desesperadament trista, l'obra de teatre explicava una història d'amor el missatge de la qual, transmès en un pròleg rimat, era que l'enamorament que no es basteix en els fonaments del seny està condemnat. La passió temerària de l'heroïna, Arabella, per un malèfic comte estranger es castiga amb la mala fortuna quan ella contrau el còlera durant una cursa impetuosa amb el seu promès cap a una població costanera. Abandonada per ell i per gairebé tothom, forçada a fer llit en una golfa, descobreix que té sentit de l'humor. La fortuna li ofereix una segona oportunitat en forma de metge arruïnat -de fet, un príncep disfressat que ha decidit treballar amb els necessitats. Ell la guareix, i Arabella aquesta vegada tria amb sensatesa i se la recompensa amb la reconciliació amb la seva família i un casament amb el príncep metge «un dia de primavera assolellat i de molt de vent».

Trad. Puri Gómez Casademont
Ed. Anagrama

THE PLAY—for which Briony had designed the posters, programs and tickets, constructed the sales booth out of a folding screen tipped on its side, and lined the collection box in red crêpe paper—was written by her in a two-day tempest of composition, causing her to miss a breakfast and a lunch. When the preparations were complete, she had nothing to do but contemplate her finished draft and wait for the appearance of her cousins from the distant north. There would be time for only one day of rehearsal before her brother arrived. At some moments chilling, at others desperately sad, the play told a tale of the heart whose message, conveyed in a rhyming prologue, was that love which did not build a foundation on good sense was doomed. The reckless passion of the heroine, Arabella, for a wicked foreign count is punished by ill fortune when she contracts cholera during an impetuous dash toward a seaside town with her intended. Deserted by him and nearly everybody else, bed-bound in a garret, she discovers in herself a sense of humor. Fortune presents her a second chance in the form of an impoverished doctor—in fact, a prince in disguise who has elected to work among the needy. Healed by him, Arabella chooses judiciously this time, and is rewarded by reconciliation with her family and a wedding with the medical prince on “a windy sunlit day in spring.” 

Ian Russell McEwan CBE (Aldershot, Anglaterra, 21 de juny de 1948) és un novel·lista i guionista anglès. El 2008, el diari The Times el va incloure en la llista dels cinquanta escriptors britànics més importants des de 1945.

McEwan va començar escribint novel·la gòtica curta. The Cement Garden (1978) i The Comfort of Strangers (1981) foren les seves primeres novel·les i li valguéren el malnom d'"Ian Macabre". Després de tres novel·les més, el 1997 publicà Enduring Love, que va ser portada al cinema amb el mateix títol. Va guanyar el Premi Booker amb la novel·laAmsterdam (1998). El 2001, va publicar Expiació, que també es va fer pel·lícula amb el mateix títol i va guanyar un Oscar. Després van seguir Saturday (2005), On Chesil Beach (2007), Solar (2010), i Sweet Tooth (2012). El 2011 va guanyar el Premi Jerusalem per la seva defensa dels valors de la llibertat individual a la societat


CINEMA