¿hasta qué punto el primer párrafo de una novela es importante?
los hay descriptivos, los hay misteriosos, los hay que resumen toda la historia, los hay que despiertan la curiosidad...
a menudo es lo último que escribe el autor, precisamente porque sabe que la continuidad de su lectura depende de este primer párrafo...pero, ¿siempre ha sido así? comprobémoslo.

dimecres, 28 d’abril del 2021

Samuel Beckett - Tot esperant Godot

 


Acte Primer


Carretera al camp, amb arbre.

    Tarda.

    Estragó, assegut a terra, prova de treure's una sabata.

    S'hi acarnissa amb les dues mans. Es para, sense forces, reposa tot panteixant.

    Reprén la feina. Torna a reposar.

    Entra Vladimir.


ESTRAGÓ, desistint novament   Res a fer.

VLADIMIR, acostant-se a passos curts, rígids, les cames separades  Començo a creure-ho. (Pausa) M'hi he resistit molt de temps, dient-me: Vladimir, sigues raonable, encara no ho has provat tot. I reprenia la lluita. (Es concentra, pensant en el combat. A Estragó.) Així, has tornat?

ESTRAGÓ  Vols dir?

VLADIMIR  Estic content de tornar-te a veure. Creia que te n'havies anat per sempre.

ESTRAGÓ  Jo també.

VLADIMIR  Què podem fer per a celebrar aquesta reunió? (Reflexiona) Aixeca't, que vull abraçar-te. (Allarga la mà a Estragó)

ESTRAGÓ, irritat   Ara hi corro.

        (Silenci.)



Samuel Barclay Beckett (Dublín, 13 de abril de 1906-París, 22 de diciembre de 1989) fue un dramaturgo, novelista, crítico y poeta irlandés, uno de los más importantes representantes del experimentalismo literario del siglo XX, dentro del modernismo anglosajón. Fue igualmente figura clave del llamado teatro del absurdo y, como tal, uno de los escritores más influyentes de su tiempo. Escribió sus libros en inglés y francés, y fue asistente y discípulo del novelista James Joyce. Su obra más conocida es el drama Esperando a Godot.















Margaret Mitchell - Allò que el vent s'endugué





Cap 1

    La Scarlett O'Hara no era bella, però els homes gairebé no se n'adonaven quan restaven encisats pel seu encant, com era el cas dels bessons Tarleton. Al rostre de la Scarlett s'hi d'una manera d'allò més palesa les delicades faccions de la seva mare, una aristòcrata de la costa, d'ascendència francesa, i els trets més toscos del seu pare, un irlandès cara-vermell. Amb tot, la seva cara era atractiva, de mentó afuat i barres enèrgiques. Tenia uns ulls d'un verd pàl·lid sense màcula de castany, ombrejat per dures i negres pestanyes, lleument corbades a les puntes. A sobre, unes celles negres, tupides, esbiaixades cap amunt, marcaven una línia sorprenentment obliqua en la blancor de magnòlia del cutis, aquell cutis tan apreciat per les dones del sud i que tan gelosament resguardaven del sol ardent de Georgia mitjançant capells, vels i mitenes.





Margaret Mitchell (AtlantaGeorgia8 de noviembre de 1900-ibídem16 de agosto de 1949) fue una periodista, redactora y escritora estadounidense. Su ciudad natal, Atlanta, influyó en su única obra, Lo que el viento se llevó, una de las novelas más populares de la historia de la literatura, inmortalizada en la pantalla por el director de cine Victor Fleming en 1939.