Cap 1
La Scarlett O'Hara no era bella, però els homes gairebé no se n'adonaven quan restaven encisats pel seu encant, com era el cas dels bessons Tarleton. Al rostre de la Scarlett s'hi d'una manera d'allò més palesa les delicades faccions de la seva mare, una aristòcrata de la costa, d'ascendència francesa, i els trets més toscos del seu pare, un irlandès cara-vermell. Amb tot, la seva cara era atractiva, de mentó afuat i barres enèrgiques. Tenia uns ulls d'un verd pàl·lid sense màcula de castany, ombrejat per dures i negres pestanyes, lleument corbades a les puntes. A sobre, unes celles negres, tupides, esbiaixades cap amunt, marcaven una línia sorprenentment obliqua en la blancor de magnòlia del cutis, aquell cutis tan apreciat per les dones del sud i que tan gelosament resguardaven del sol ardent de Georgia mitjançant capells, vels i mitenes.
Margaret Mitchell (Atlanta, Georgia, 8 de noviembre de 1900-ibídem, 16 de agosto de 1949) fue una periodista, redactora y escritora estadounidense. Su ciudad natal, Atlanta, influyó en su única obra, Lo que el viento se llevó, una de las novelas más populares de la historia de la literatura, inmortalizada en la pantalla por el director de cine Victor Fleming en 1939.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada