¿hasta qué punto el primer párrafo de una novela es importante?
los hay descriptivos, los hay misteriosos, los hay que resumen toda la historia, los hay que despiertan la curiosidad...
a menudo es lo último que escribe el autor, precisamente porque sabe que la continuidad de su lectura depende de este primer párrafo...pero, ¿siempre ha sido así? comprobémoslo.

divendres, 31 de gener del 2014

Daniel Defoe - Robinson Crusoe




Nací en el año 1632 en la ciudad de York, de buena família aunque no del país, pues mi padre, oriundo de Bremen, se había dedicado al comercio en Hull, donde logró una buena posición. Desde entonces, y luego de abandonar su trabajo, se radicó en York, donde casó con mi madre; ésta pertenecía a los Robinson, una distinguida família de la región, y de ahí que yo fuera llamado Robinson Kreutznaer, aunque por la habitual corrupción de voces en Inglaterra se nos llama Crusoe, nombre que nosotros mismos nos damos y escribimos y con el cual me han conocido siempre mis compañeros.

(Ed Mondadori 2004 Trad. Júlio Cortázar)




I was born in the year 1632, in the city of York, of a good family, though not of that country, my father being a foreigner of Bremen, who settled first at Hull. He got a good estate by merchandise, and leaving off his trade, lived afterwards at York, from whence he had married my mother, whose relations were named Robinson, a very good family in that country, and from whom I was called Robinson Kreutznaer; but, by the usual corruption of words in England, we are now called—nay we call ourselves and write our name—Crusoe; and so my companions always called me
(The Life and Adventures of Robinson Crusoe. 1719)
 




Daniel Defoe (Londres1660 - ibidem, 21 d'abril de 1731) fou un destacat periodista i escriptor anglès, considerat el fundador de la novel·la realista a la Gran Bretanya. Nascut amb el nom Daniel Foe, va afegir-hi posteriorment l'aristocràtic "De".

El seu pare volia que fos clergue, però ell va decidir dedicar-se al comerç. El 1685 participà en una rebel·lió fallida contra Jaume II i, el 1688, s’uní a l’exèrcit del nou rei protestant Guillem II, de qui fou amic i conseller. Entre el 1689 i el 1701 publicà, en defensa de la seva política, uns 36 libels i poemes; mentrestant, i a causa del mal estat dels seus negocis, féu fallida. Durant el regnat de la reina Anna va publicar "El mitjà més ràpid per a acabar amb els dissidents" el 1703, una sàtira contra elstories (conservadors), en defensa dels puritans, que li valgué la picota i la presó d’on el tragué el polític tory Harley, al servei del qual fou propagandista i agent secret.Durant el regnat de Jordi I fou el periodista polític més important de l'època, sempre al servei del govern, amb un criteri de signe liberal. La seva activitat incansable no havia millorat el seu estat financer, i això el decidí a escriure obres de temàtica variada: de política i història fins a un tractat moral sobre les relacions domèstiques ( The Family Instructor, 1715-18)

diumenge, 26 de gener del 2014

Eduard Márquez - L'últim dia abans de demà


623 grams. Torno les cendres a l'urna. La tanco i respiro fondo. Calculo. 2 quilos i 760 grams menys que quan va néixer. Amb els ulls oberts de seguida. Molt oberts. Una mirada prou commovedora per nuar-me la gola.
   Les rialles de la Nora, amb les llàgrimes lliscant-li per les galtes, es barregen amb al primer plor de la Jana.
   La llevadora l'embolica en una tovallola.
   La netegem una mica i us la tornem. Serà un moment.











Eduard Márquez (Barcelona, 1960) és autor de llibres de poesia (La travesia innecesaria, Antes de la nieve), narracions per a infants (Hoax, La maledicció del cavaller Nomormai, Els somnis de l'Aurèlia, L'Aurèlia i el Robaombres, Les granotes de la Rita, L'Oriol i el ratolí Pérez, L'Andreu i el mirall de les ganyotes, Una mala idea) recull de contes (Zugzwang, L'eloqüencia del franctirador), novel.les (Cinc nits de febrer, El silenci dels arbres, La decisió de Brandes)

dimecres, 22 de gener del 2014

Macedonio Fernández - Manera de un psique sin cuerpo


 A fotografiarse

Autobiografía
Pose n.º 1

El Universo o Realidad y yo nacimos el 1.º de junio de 1874 y es sencillo añadir que ambos nacimientos ocurrieron cerca de aquí y en una ciudad de Buenos Aires. Hay un mundo para todo nacer, y el no nacer no tiene nada de personal, es meramente no haber mundo. Nacer y no hallarlo es imposible; no se ha visto a ningún yo que naciendo se encontrara sin mundo, por lo que creo que la Realidad que haya la traemos nosotros y no quedaría nada de ella si efectivamente muriéramos, como temen algunos.

Macedonio Fernández (Buenos Aires1 de juny de 1874 - 10 de febrer de1952) fou un escriptor argentí, autor d'una obra original i complexa, que inclou novel·les, contes, poemes, articles periodístics i textos inclassificables. Exerceix una gran influència en la literatura argentina posterior i en autors europeus (com ara el friulà Mauro Corona).

Biografia

Fill de Macedonio Fernández, militar, i de Rosa del Mazo Aguilar Ramos, el 1887 va iniciar els estudis al Colegio Nacional Central.

Del 1891 al 1892, com a estudiant universitari, publica a El Progreso una sèrie de pàgines costumistes incloses més endavant a Papeles antiguos. Company i amic de Jorge Borges (pare de Jorge Luis Borges), van compartir l'interés per l'estudi de la psicologia i per la filosofia d'Arthur Schopenhauer.
El 1897, la facultat de Dret de la Universitat de Buenos Aires li va concedir el títol de doctor en dret. Va publicar aLa Montaña, diari socialista dirigit per Leopoldo Lugones i José Ingenieros. Macedonio fou amic personal de Juan B. Justo, amb qui va mantenir correspondència. El 1898, va rebre el diploma d'advocat. Un any més tard, es va casar amb Elena de Obieta, amb qui va tenir quatre fills.
El 1904 va publicar alguns poemes a la revista Martín Fierro. El 1910 va accedir al càrrec de fiscal en el jutjat de Posadas i l'ocuparia alguns anys.
El 1920 va morir la seva dona. Els fills van quedar a càrrec d'avis i tietes. Va deixar la professió d'advocat. En tornar Jorge Luis Borges d'Europa el 1921, redescobreix l'obra de Macedonio, amb qui estableix una llarga amistat.
El 1928 es publica No toda es vigilia la de los ojos abiertos, a instàncies de Raúl Scalabrini Ortiz i Leopoldo Marechal. L'any següent surt Papeles de Recienvenido. Durant aquest període, es preocupa per crear expectatives respecte a la possible aparició de la novel·la Museo de la Novela de la Eterna. El 1938 publica "Novela de Eterna" y la Niña del dolor, la "Dulce-persona" de un amor que no fue sabido, tast de Museo de la Novela de la Eterna. AXile, tres anys més tard, publica Una novela que comienza. El 1944 es torna a editar Papeles de Recienvenido. El1947, Macedonio s'instal·la a casa del seu fill Adolfo, on residirà fins a la mort