¿hasta qué punto el primer párrafo de una novela es importante?
los hay descriptivos, los hay misteriosos, los hay que resumen toda la historia, los hay que despiertan la curiosidad...
a menudo es lo último que escribe el autor, precisamente porque sabe que la continuidad de su lectura depende de este primer párrafo...pero, ¿siempre ha sido así? comprobémoslo.

dissabte, 15 de febrer del 2014

Salman Rushdie - El suelo bajo sus pies

EL CRIADOR DE ABEJAS

El día de San Valentín de 1989, último día de su vida, Vina Apsara, la legendaria cantante popular, se despertó sollozando porque había soñado con un sacrificio humano en el que ella era la víctima prevista. Hombres de torso desnudo que se parecían a Cristopher Plummer la agarraban por muñecas y tobillos. Su cuerpo estaba desparratado, desnudo y retorciéndose sobre una piedra pulida con la imagen tallada de Quetzalcóatl, el ave-serpiente. La abierta boca de la serpiente emplumada rodeaba un agujero oscuro excavado en la piedra y, aunque Vina tenía la boca dilatada por sus propios gritos, el único ruido que podía oír era el estallido de lámparas de flash; sin embargo, antes de que pudieran cortarle el cuello, antes de que su sangre vital burbujeara en aquella horrible copa, se despertó al mediodía en la ciudad de Guadalajara (México), en una cama desconocida y con un extraño semidifunto al lado, un mestizo desnudo de veintitantos años, identificado en los innumerables artículos de prensa que siguieron a la catástrofe como Raúl Páramo, el playboy heredero de un magnate local de la construcción, bien conocido, una de cuyas sociedades era propietaria del hotel. Ella había sudado copiosamente y las sábanas empapadas apestaban a la sordidez sin sentido de aquel encuentro nocturno. Raúl Páramo estaba inconsciente, tenía los labios pálidos y su cuerpo era sacudido, cada pocos momentos, por espasmos que Vina reconoció como idénticos a sus propios retorcimientos en sueños.

Trad. Miguel Sáenz



Sir Salman Rushdie Kt. FRSL (de nom original Ahmed Salman Rushdie, va néixer el 19 de juny de 1947, a MumbaiÍndia) és un escriptor i assagista britànic. El seu estil ha estat comparat amb el realisme màgic llatinoamericà, i la major part de les seves obres de ficció estan ambientades al Subcontinent indi.
Les seves dues novel·les més famoses són Fills de la mitjanit (Midnight's Children) i Els versos satànics (The Satanic Verses).
Nascut i criat a Bombai es va traslladar en la seva joventut al Regne Unit, i va estudiar al col·legi Rugby School de Warwickshire, i al King's College de la Universitat de Cambridge.
En l'actualitat, és ciutadà britànic. Al 2004, es va casar per quarta vegada amb la coneguda model i actriu índia Padma Lakshmi.
A l'article "El problema de la religió", publicat al diari "El País", va escriure que "mai em vaig considerar un escriptor preocupat per la religió, fins que una religió va començar a perseguir-me" i va esmentar no només a l'integrisme islàmic com a problema sinó també al fanatisme cristià encarnat en la figura de Tony Blair, i en el govern nord-americà de George W. Bush. A més, s'ha mostrat en contra de la llei que prohibeix "la incitació a l'odi religiós", per considerar-la extremadament restrictiva i contrària a la llibertat d'expressió. Malgrat ser votant del laborisme, s'ha referit a Blair com un president autoritari.
Per altra banda, Rushdie ha assenyalat que una societat lliure i civilitzada hauria de ser jutjada per la seva disposició a acceptar la pornografia, i que la seva situació en la cultura musulmana (censurada i prohibida en diversos països) és el resultat de la segregació de sexes.
És l'actual president del PEN Club nord-americà, associació d'escriptors pertanyent a PEN internacional.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada