Les collines, sous l’avion,
creusaient déjà leur sillage d’ombre dans l’or du soir. Les plaines devenaient lumineuses mais d’une inusable lumière : dans ce pays elles n’en finissent pas de rendre leur or de même qu’après l’hiver, elles n’en finissent pas de rendre leur neige.
Et le pilote Fabien, qui ramenait de l’extrême Sud, vers Buenos Aires, le courrier de Patagonie, reconnaissait l’approche du soir aux mêmes signes que les eaux d’un port : à ce calme, à ces rides légères qu’à peine dessinaient de tranquilles nuages. Il entrait dans une rade immense et bienheureuse.
Las colinas, bajo el avión, cavaban ya su surco de sombra en el oro del atardecer. Las llanuras tornábanse luminosas, pero de una luz inagotable: en este país no terminaban nunca de devolver su oro, como, acabado el invierno, no terminaban nunca de devolver su nieve.
Y el piloto Fabien, que llevaba desde el extremo sur hacia Buenos Aires el correo de Patagonia, conocía la proximidad de la noche por las mismas señales que las aguas de un puerto: por aquella calma, por aquellas ligeras arrugas que dibujaban apenas nubes tranquilas. Penetraba en una rada inmensa y feliz.
Antoine Marie Jean-Baptiste Roger de Saint-Exupéry[1] (Lió, França, 29 de juny de 1900 - Desaparegut en accident d'aviació al sud de França durant la guerra, 31 de juliol de 1944), va ser un escriptor, poeta i aviador francès.
Nascut en una família procedent de la noblesa francesa,[2] Antoine de Saint-Exupéry va tenir una infantesa feliç malgrat la mort prematura del seu pare. Alumne poc brillant, va acabar tanmateix el seu batxillerat el 1917 i, després del seu fracàs a l'Escola naval, es va orientar cap a les belles arts i l'arquitectura. Durant el seu servei militar el 1921 es fa pilot, i va ser contractat el 1926 per la companyia Latécoère (futura Aeropostal) per transportar el correu de Tolosa de Llenguadoc al Senegal, abans d'arribar fins a Amèrica del Sud el 1929. Paral·lelament va publicar, inspirant-se en les seves experiències d'aviador, les seves primeres novel·les:Correu del Sud el 1929 i Vol de nit el 1931, amb la qual va obtenir un gran èxit.
A partir del 1932, el seu empresari entra en un període difícil i Saint-Exupéry es va dedicar més a l'escriptura i al periodisme. Va realitzar grans reportatges al Vietnam el 1934, a Moscou el 1935 i a Espanya el 1936, que alimentarien la seva reflexió sobre els valors humanistes que desenvolupa en Terra dels homes, publicat el 1939.
El 1939, és mobilitzat en l'exèrcit de l'aire i enquadrat en una esquadrilla de reconeixement aeri. Amb l'armistici, va deixar França per anar a Nova York amb l'objectiu de fer entrar els nord-americans a la guerra, i esdevingué una de les veus de la resistència francesa. Somiant entrar en acció, s'hi va unir a la primavera del 1944, primer a Sardenya i després a Còrsega, dins d'una unitat encarregada dels reconeixements fotogràfics per preparar el desembarcament de Provença. Va desaparèixer en una missió el 31 de juliol de 1944. El seu avió no va ser trobat fins al 2004.
El Petit Príncep, escrit a Nova York durant la guerra, va estar publicat amb les seves pròpies aquarel·les el 1943 a Nova York i el 1945 a França. Aquest conte ple d'encant i d'humanitat va convertir-se ràpidament en un èxit mundial.
(wikipedia)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada