¿hasta qué punto el primer párrafo de una novela es importante?
los hay descriptivos, los hay misteriosos, los hay que resumen toda la historia, los hay que despiertan la curiosidad...
a menudo es lo último que escribe el autor, precisamente porque sabe que la continuidad de su lectura depende de este primer párrafo...pero, ¿siempre ha sido así? comprobémoslo.

dijous, 30 de desembre del 2021

Bram Stoker - Drácula

 

Capítulo 1


DIARIO DE JONATHAN HARKER

            (Taquigrafiado)

3 de mayo, Bistritz. – Salí de Munich el 1 de mayo a las 8:35 de la tarde, y llegué a Viena al día siguiente por la mañana tempreno; debería haber llegado a las 6:46, pero el tren sufrió una hora de retraso. Buda-Pest parace una ciudad maravillosa, a juzgar por lo que vislumbré desde el tren y lo poco que pude pasear por sus calles. Me dio miedo alejarme demasiado de la estación, ya que, aunque habíamos llegado tarde, volveríamos a partir con la menor demora posible respecto a la hora prevista. Tuve la impresión de que estábamos abandonando Occidente y adentrándonos en Oriente; el más occidental de los espléndidos puentes que cruzan sobre el Danubio, que alcanza aquí una anchura y una profundidad de nobles proporciones, nos condujo hasta las tradiciones del dominio turco.




Abraham Stoker (ClontarfIrlanda8 de novembre de 1847 - LondresAnglaterra20 d'abril de 1912) va ser un escriptorirlandès cèlebre per la seva novel·la de terror Dràcula, una de les obres més famoses de la literatura gòtica. Literàriament, se'l coneix amb el seu pseudònim Bram Stoker, nom que rep el premi més prestigiós a la novel·la de terror.

Fill d'Abraham Stoker i de la feminista Charlotte Thornley, els quals van tenir set fills, i Bram Stoker en fou el tercer. Era una família burgesa, treballadora i austera que tenien com a única fortuna els llibres i la cultura. La precària salut de Stoker el va obligar a estudiar a casa amb professors privats. Va estar fins als 7 anys al llit per diverses malalties mentre la seva mare li explicava històries de fantasmes i de misteri, que posteriorment l'influirien, i el seu pare li feia sagnies.




Dràcula (1897) és la creació literària estel·lar de Bram Stoker, que va realçar els matisos del vampirisme i va crear una obra literària transmesa al llarg dels anys.

Es tracta d'una història fictícia basada, segons algunes fonts, en el personatge real de Vlad Draculea (Vlad el Fill del Dimoni/Drac), també anomenat Vlad Tepes "l'Empalador".

Per a aquesta novel·la, Stoker es va servir dels coneixements d'un erudit orientalista hongarès anomenat Vámberi, amb el qual es va reunir diverses vegades perquè li expliqués les peripècies del príncep de Valàquia i de llibres com el d'Emily Gerard Informe sobre els principats de Valàquia. Es va inspirar en Irving i Franz Liszt per reflectir l'aspecte del comte. El llibre reflecteix la lluita constant del bé contra el mal. Òscar Wilde va definir aquesta novel·la com l'obra de terror més ben escrita de tots els temps, a més de rebre elogis d'Arthur Conan Doyle, entre d'altres.

Stoker va concebre l'obra quan, arran d'una indigestió de cranc, va patir al·lucinacions sobre una mena de rei dels vampirs que sortia de la tomba a la recerca de sang. Actualment, és la tercera obra en llengua anglesa més llegida de tot el món, després de la Bíblia i de l'obra de Shakespeare.

(Viquipèdia)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada