ARRIBAR AL JAPÓUn cop va haver pujat la maleta al tren, en Peter semblava que tingués pressa per sortir del mig, però no per marxar. Va dir que és que li feia por que el tren comencés a moure's. S'estava a l'andana, mirant per la finestra i fent adéu amb la mà. Somrient, saludant. El somriure que feia a la Katy era obert, lluminós, sense cap ombra de dubte, convençut que la nena i ell sempre serien una meravella l'un per l'altre. El somriure cap a la seva dona semblava esperançat i lleial i anava acompanyat d'una mena de determinació, una cosa que no era fàcil d'expressar amb paraules i que potser no es podria expressar mai. Si la Greta hagués comentat una cosa així, ell li hauria dit que era una bestiesa, i ella hi hauria estat d'acord, convençuda que era poc natural que unes persones que es veien cada dia, constantment, s'haguessin de donar explicacions de cap mena.
(Club Editor. Trad. Dolors Udina)
Alice Ann Munro, de naixement Alice Ann Laidlaw (Wingham, Ontàrio, 10 de juliol del 1931), és una escriptorade contes canadenca que escriu en anglès. Va rebre el Premi Nobel de Literatura del 2013[ i el Premi Booker del 2009.
La ficció dels contes de Munro se situa al seu país natal del Comtat d'Huron (Canadà), al sud-oest de la província canadenca d'Ontàrio. Les seves "accessibles i commovedores històries" exploren les complexitats humanes amb un estil aparentment fàcil, sense esforç. La seva obra ha fet de Munro "un dels nostres [canadencs] més grans escriptors de ficció contemporanis", o, com diu Cynthia Ozick, "el nostre Txékhov". El 2013, Munro rebé el Premi Nobel de Literatura per la seva obra com a "mestra del conte modern".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada