Un any a la Provença (1989)
L'any va començar amb un dinar.Sempre ens ha semblat que Cap d'Any, amb els seus excessos i les seves fatídiques resolucions d'última hora, és una ocasió pèssima per exterioritzar tota aquella joia forçada i tots aquells petons i brindis de mitjanit. Per això, quan vam saber que al poble de Lacòsta, a pocs quilòmetres de distància, el propietari de Le Simiane oferia a la seva amable clientela un dinar de sis plats amb xampany rosat, ens va semblar que aquesta era una manera molt més alegre d'encetar els dotze mesos següents.
(Trad. Xavier Pàmies)
Sempre Provença (1991)
Encara Provença (1999)
Crec que el què em va fer adonar realment de les diferències culturals i de tota mena entre el nou món i el vell va ser l'espectacle d'un home rentant-se els calçotets amb aigua a pressió.
(trad. Joan Mateu i Besançon)
Es curioso y digno de admirar... la pasión que contempla recopilar, compilar y poner en nuestras pantallas rasgos típicos de buena literatura y sus autores. Felicidades y te animo a seguir la senda trazada de tu forma de ser. Un abrazo, saludos, Ramón.
ResponElimina