¿hasta qué punto el primer párrafo de una novela es importante?
los hay descriptivos, los hay misteriosos, los hay que resumen toda la historia, los hay que despiertan la curiosidad...
a menudo es lo último que escribe el autor, precisamente porque sabe que la continuidad de su lectura depende de este primer párrafo...pero, ¿siempre ha sido así? comprobémoslo.

divendres, 25 de setembre del 2009

Lev Tolstoi - Guerra i pau


- I bé! D'avui ençà Gènova i Lucca no són sinó hisendes, dominis de la família Bonaparte. No; us aviso que si no em dieu que tenim la guerra, si encara voleu atenuar totes les infàmies, totes les atrocitats d'aquest Anticrist (de bona fe, jo hi crec), no voldré saber res de vós, no us tindré més per amic meu, ni sereu més el meu esclau fidel, com vós dieu. I bé! bon dia, bon dia. Ja veig que us faig por; seieu i parlem.
Així parlava pel juliol de 1805 Anna Pavlovna Sherer, dama d'honor i persona molt pròxima a l'emperadriu Maria Fedorovna, tot sortint a rebre un personatge molt greu, atuït de títols, el príncep Basili, que era el primer d'arribar a la soirée. Anna Pavlovna feia uns quants dies que tenia tos; era una grip, com ella deia (grip aleshores era un mot nou molt rarament usat). Les lletres amables, que havia tramès al matí per un lacai amb lliurea vermella, deien totes, sense distinció:
"Si no teniu altra cosa millor a fer, senyor comte (o príncep), i si la perspectiva de passar el vespre a casa d'una pobra malñalta no us esglaia massa, restaré encisada de veure-us a casa meva entre set i deu.- Anneta Sherer."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada